I acostem-nos a la Font (també fanal...) de Canaletes, perquè 'si hi beveu sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu tornareu sempre', just abans de sincronitzar els rellotges amb el servei horari oficial que ens anuncia la façana de la seu històrica de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on actualment resideix el popular teatre Poliorama.
Més enllà de l'antiga porta de Portaferrissa, del Palau de la Virreina (eps!, que a Gràcia tenim la residència d'estiu!), o la centenària i afortunada administració de loteria Valdés, ..., ens dediquem un esmorzar a la cafeteria modernista de l'Òpera, veïna de l'exòtica façana Bruno Cuadros farcida de paraigües i de l'inconfusible 'mosaic per a trepitjar' de Joan Miró. Ramblejar enmig de tantíssimes anècdotes, curiositats i extravagàncies és un plaer: un irresistible compendi de la Barcelona d'ahir, avui i demà. Avui fem de turistes, a casa nostra!
Asseguts en una de les taules, ben al fons del Café de l'Òpera, imaginem com l'aristocràcia i alta burgesia del segle XIX es deixava veure amb complaença i arrogància després d'assistir en alguna actuació prodigiosa en l'immediat Gran Teatre del Liceu, esprement l'opulència en aquest altre elegant escenari d'estil vienès, carregat de parets de fusta i miralls.
Deambulem de nou riera avall, ara per la Rambla dels Caputxins, examinant de reüll aquestes polèmiques botigues que s'han guanyat la concessió reprimint l'essència tradicional i autèntica del passeig: les ordenances municipals s'han carregat els 'ocellaires'. Ens endinsem encara més en aquest inconfusible enrajolat sinuós que ens empeny al mar... i ens exposa simpàtiques estàtues humanes... Deixarem enrere l'hotel més antic de la ciutat, l'Hotel Oriente, i quasi l'insignificant passatge de la Banca que amaga al fons el Museu de Cera, per a cercar dos curiosos marbres blancs...
Finalment trobem, en l'entrada d'un restaurant, els marbres conservats dels llindars dels portals veïns... amb sorprenents forats causats per la impaciència i agitació dels talons de les sabates de les prostitutes que freqüentaven aquesta zona...
Però encara ens reservem un meravellós epíleg en l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, amb l'excusa d'un mercat d'artesans culinaris que es desplega entre el deliciós jardí del Museu (atrau més en anglès: All Those Food Market)...
...i la sala gòtica, espectacular!, de Marqués de Comillas; on resolem un aperitiu de luxe i ens apliquem amb l'advertència 'nulla vita sine cerevisia' dels cervesers del Penedès d'Espiga amb una saison d'estil belga magnífica!
Una ruta espectacular que remuntarem amb l'ajuda de la línia 3 del metro, la verda, el primogènit Gran Metropolitano de Barcelona..., o potser caminant si Martí i Arnau recuperen forces en aquestes insòlites cadires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada