El canvi no ha estat traumàtic ni radical, malgrat l’abandó de les bondats i atractius innegables de l’antic circuit badaloní, perquè l’organització ha sabut protegir i mantenir amb convenciment i determinació els punts forts acumulats en els darrers anys i renéixer amb una nova versió encara més forta i atractiva.
La Granja modernista de La Ricarda és un immillorable centre logístic i d’operacions per a desplegar la Fira del Corredor i acollir els dos mil cinc-cents corredors convocats. Entre l’aposta per la inexplorada i desconcertant línia 9 del metro, i la llarga cua per a recollir el dorsal, no he tingut opció de recrear-me en aquest interessant edifici, antic sindicat agrícola del Prat de Llobregat.
Estreno per fi aquest nou circuit de quinze + quinze quilòmetres, alternant alguns trams de terra pel Delta del Llobregat amb altres llargues rectes d’asfalt... en ocasions d’anada i tornada, provocant l’entretingut creuament amb altres corredors capdavanters i/o més endarrerits. A l’encís d’un espai natural tant exclusiu (i planer!), s’afegeix la distracció contínua dels avions que preparen l’aterratge a l’aeroport d’El Prat; hem supervisat les maniobres de Vueling, Norwegian, Ryanair... avui som, alhora, spotters i runners!
Dediquem un últim tomb pel Parc Nou abans de creuar la línia d’arribada (pels qui es proven en quinze quilòmetres) o la línia intermèdia (pels qui perseguim els trenta!). La segona volta és més còmode i menys densa; podem córrer millor i mantenir un ritme constant. Resseguim de nou l’estany de la Ricarda i la zona humida que l'envolta, plena de canyissars, i el perímetre de la terminal aeroportuària... fins a l’arc d’arribada, amb un temps final de 2h28’22’’. Nosaltres, com els avions que sobrevolen el circuit o els milers d'ocells que fan aturada en els aiguamolls en la seva ruta migratòria cap a l'Àfrica, hem 'volat' gustosament pel Delta del Llobregat.
Llarga vida a la nova versió 2.0 de la Maratest! Celebrem-ho com es mereix l'ocasió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada