Oportunament cafeïnats al bar de l'hotel on convergeixen les pistes principals, i degudament guarnits per a l'ocasió (mil gràcies Bea!), ens adrecem al Kids Park per a llogar trineus i beneficiar-nos d'un còmode remuntador...: des d'ara tenim noranta minuts per a pujar, llençar-nos pista avall i tornar a pujar... tantes vegades com vulguem.
Es preveu un cap de setmana radiant, merescuda treva després d'un intens episodi de neu en aquestes cotes solsonenques. Tot plegat es tradueix en incòmodes aglomeracions, i conseqüents cues... Un despropòsit que suportem resignats, amb el consol de mai tornar-hi fins a l'any vinent. El maneig del trineu no és tan senzill com sembla, així que hi ha hagut trompades considerables i bastant descontrol... fins que n'hem après, moment en què ja s'acaba el temps.
Hem allargat la diversió al jardí de neu, el parc infantil annex (i gratuït) on les patinades i caigudes, també les rialles, han sovintejat.
Però en l'ordre del dia encara hi ha pendent la construcció d'un ninot de neu, que per això carreguem una pastanaga, unes orelleres, i unes quantes xapes de cervesa... I ens escapem, perquè ens ho han recomanat, a la placidesa i tranquil·litat de l'àrea del club de golf, prop d'un quilòmetre carretera enllà.
I en aquest magnífic espai, tant inhòspit i agradable... pactem les coordenades exactes on aixecarem el nostre ninot de neu, i repartim tasques... Poc a poc en Branquetes (l'ha batejat en Martí) pren vida; l'abriguem amb un bon barret i una bufanda, i celebrem la feina de l'equip amb uns quants selfies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada