10 de març de 2018

ESCAPADA A LA NEU... 2018

Malgrat l'advertència del cèlebre proverbi 'on hi neu, no hi aneu!', ens obstinem de nou a l'odiós ritual del forfait... més enllà de Solsona (a més de dues hores amb cotxe de Barcelona!), assaltant de nou (com fa tres anys de l'última vegada) l'estació prepirinenca de Port del Comte.

Oportunament cafeïnats al bar de l'hotel on convergeixen les pistes principals, i degudament guarnits per a l'ocasió (mil gràcies Bea!), ens adrecem al Kids Park per a llogar trineus i beneficiar-nos d'un còmode remuntador...: des d'ara tenim noranta minuts per a pujar, llençar-nos pista avall i tornar a pujar... tantes vegades com vulguem.



Es preveu un cap de setmana radiant, merescuda treva després d'un intens episodi de neu en aquestes cotes solsonenques. Tot plegat es tradueix en incòmodes aglomeracions, i conseqüents cues... Un despropòsit que suportem resignats, amb el consol de mai tornar-hi fins a l'any vinent. El maneig del trineu no és tan senzill com sembla, així que hi ha hagut trompades considerables i bastant descontrol... fins que n'hem après, moment en què ja s'acaba el temps.


Hem allargat la diversió al jardí de neu, el parc infantil annex (i gratuït) on les patinades i caigudes, també les rialles, han sovintejat.



Però en l'ordre del dia encara hi ha pendent la construcció d'un ninot de neu, que per això carreguem una pastanaga, unes orelleres, i unes quantes xapes de cervesa... I ens escapem, perquè ens ho han recomanat, a la placidesa i tranquil·litat de l'àrea del club de golf, prop d'un quilòmetre carretera enllà.





I en aquest magnífic espai, tant inhòspit i agradable... pactem les coordenades exactes on aixecarem el nostre ninot de neu, i repartim tasques... Poc a poc en Branquetes (l'ha batejat en Martí) pren vida; l'abriguem amb un bon barret i una bufanda, i celebrem la feina de l'equip amb uns quants selfies...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada