Ens hi hem acostat, aterrant a la travessera de Les Corts... després hem tombat per aquí i girat per allà... no podia estar molt lluny. Hem rastrejat la zona, amb la mirada fixada arran de terra... fins que ha aparegut, enquestada en un mur insignificant: la porta del ratolí més estimat pels nens!
No hi falten detalls, perquè el que nasqué com a humil caseta aviat serà extraordinària mansió: a pocs centímetres de l’asfalt descobrim una porta de fusta, guarnida amb menuts testos i flors, just davant d’una bonica catifa... suspesa damunt d’un replà on s’arriba per una acolorida escala, a més d’un ampli pati davanter per on s’escampen andròmines diverses i un munt d’ofrenes espontànies que es van acumulant parcel·la enllà.
El generós rosegador també ha previst un aparcament, que suposem comparteix amb el seu veí nouvingut, en ‘Max el Gnom’. Un conjunt artístic simpatiquíssim, una dolça composició popular que dibuixa complicitats entre adults i infants. Hi ha qui, amb el detall d’una placa inconfusible, proposa canviar el nom d’aquest tram de carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada