Viurem una aventura apassionant: enlloc de perdre’ns en l’espai, passejarem entre avions llegendaris i repassarem la historia de l’aviació. I ho farem de la mà d’un geni obsessionat pels prodigis aeronàutics: Georges Remi, Hergé. L’exposició ‘Tintin et ses avions’ ressegueix tots els racons d’aquest hangar excepcional (de més de set mil metres quadrats!).
Descobrim l’interès d’Hergé per l’aviació amb un passeig per l’imaginari de Tintín i Milú... des de l’aeronau que apareix en l’aventura de ‘Tintín al país dels soviets’ fins al Boeing 747 de ‘Tintín i els pícaros’, rememorant tantíssims altres artefactes il·lustrats a ‘Vol 714 a Sidney’, o ‘El ceptre d’Ottokar’.
La febre aeronàutica s’escampa per tota Toulouse; just al costat d’Aeroscopia hi ha la fàbrica d’Airbus, on es fabriquen els impressionants Airbus A380. Des de la balconada on ens trobem anem repassant el gran mural històric de l’aviació, però el plat principal del museu s’exhibeix a peu de pista amb una extensíssima col·lecció d’avions històrics absolutament impressionants....ni rèpliques ni maquetes sinó avions reals, gegants de l’aire!
Atenció al repte afegit, un divertit joc per als més petits: trobar fins a vuit Milú’s amagats per les cabines de qualsevol dels avions... Ni caldria dir-ho: Martí i Arnau els han trobat tots!
És sorprenent i exclusiu poder accedir a l’interior d’un immens Súper Guppy, o embarcar en un Concorde autèntic, o descobrir un Airbus A300B... obert en canal per a mostrar tota la maquinària i cablejat que amaga sota el fusellatge.
Un museu únic, que també ens permet passejar entre helicòpters, avions militars, jets privats, o científics... i també entre plafons temàtics que repassen el funcionament dels avions, l’arqueologia aèria, el futur de l’aeronàutica... i delectar-se en simuladors de pilotatge, controlador i guies de pista.
Abans de marxar cap al centre històric de Toulouse encara ens entretindrem al jardí del Museu, on reposa l’artefacte icònic de les aventures de Tintín a ‘Objectiu: la Lluna’ i ‘Hem caminat damunt la Lluna’: l’emblemàtic coet atòmic blanc i vermell!
Ha arribat l’hora de tornar a tocar de peus a terra, endinsant-nos per fi a la capital francesa del sud (la quarta ciutat més gran de França!) per la gran esplanada de la plaça del Capitoli, autèntic cor de Toulouse! La Place du Capitole acull, a més de l’Ajuntament, un munt de terrasses i cafès (avui també un mercat dominical), i un deliciós lateral porxat amb sostres sorprenents.
Escapem del bullici de la plaça per la rue du Taur, una encantadora artèria comercial que evidencia el sobrenom de la ciutat: ‘ville rose’, per les nombroses construccions de maó de terracota que tenyeixen l’entramat urbà. Visitem la basílica gegantina de Saint-Sermin, declarada patrimoni de la Humanitat, joia de peregrinatge obligat en la ruta xacobea, i relaxem el passeig a la place estudiantil du Président Wilson on, vés per on, topem amb un oportuníssim carroussel.
Ens perdem de nou pels carrers estrets del casc antic per a descobrir l’església dominicana des Jacobins, de magnífiques vidrieres i nau colossal; espectacular! I per dinar, en aquest últim àpat de les vacances, resoldrem el deute pendent amb una visita a la veterana cadena de menjar americà Buffalo Grill.
Aprofitem l’agradable tarda assolellada per a delectar-nos amb un últim passeig pel marge del riu Garona, travessant-lo pel Pont Saint-Pierre i gaudint del pols dominical d’una ciutat molt amable i acollidora. Des d’aquí contemplem l’skyline més deliciós de la ciutat i ens entretenim a la Daurade (on avui es celebra la Fiesta Garona!) per a injectar-nos un cafè que temperi el llarg camí de tornada a Barcelona i recórrer, com a premi final, l’imprescindible Pont Neuf, el pont més antic i fotogènic de la ciutat.
Punt final a les nostres vacances d'estiu (segona part) d'enguany... un plaer en tots els sentits: França és un valor segur, i la regió del Perigord una descoberta fantàstica, oportunament familiar. Toulouse ha estat, de rebot, un convidat excepcional, una ciutat molt prometedora que ens ha deixat molt bon sabor de boca i que, tant de bo..., es mereix una altra visita més pausada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada