16 d’octubre del 2018

VACANCES D'ESTIU 2018 - 2a part... (6)

‘És l’hora dels adéus...’, així que acomiadem amb tota satisfacció i honors l’immillorable ressort de Peneyrals: l’acollidor cottage Riviera Z2, i el seu fantàstic entorn natural, l’extraordinari espai d’oci aquàtic i infantil, i l’atenció d’un servei de tracte exquisit. Amb una barreja de profund desconsol i absoluta complaença, teclegem el codi associat a la nostra matrícula (ens l’hem après: 59438A) per a què ara ens obri (i tanqui darrera nostra) la barrera d’accés al càmping per ultimíssima vegada... ‘No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant; el cercle refarem i fins potser serà més gran’. No entonem un compungit ‘c’est fini’, encara no, perquè ens hem procurat un bonus espectacular al departament veí de Lot, en breu re-incursió al parc natural de Causses del Quercy, per on ja havíem tret el nas en la visita a Saint-Cirq-Lapopie del passat dilluns...


Avui estem decidits a viure una aventura subterrània increïble... a la popular ‘gouffre et rivière souterraine de Padirac’! L’afluència turística i les limitacions de la gruta ens han obligat a reservar hora de visita... ‘Ici commence la vrai merveille’: ens endinsem en l’avenc per unes escales de ferro (‘le grand escalier’). L’orifici des de l’interior és veritablement esfereïdor, la llum encara s’esforça inútilment en il·luminar l’enorme cavitat; abriguem-nos, perquè la temperatura aquí sota ronda els deu graus: ‘explorez, rêvez, découvrez’!




Resseguim la galeria, amb un àudio guia que activa explicacions automàticament, fins a l’embarcador on ens espera un insòlit passeig en barca (com si es tractés d’una gòndola veneciana) lliscant damunt la rivière Plane. Portem-nos bé, el passatge és fosc i estret, amb doble sentit de la marxa!, no voldria caure dins l’aigua (‘temperature de l’eau: 12ºC’). I encara ens endinsem una mica més enllà, novament a peu, fins al ‘Lac Supérieur’ i l’espectacular ‘Salle du Grand Dôme’. El periple de tornada ens sorprèn amb una foto de record (a l’estil Shambhala o Furius Baco), però no es mereix els deu euros que ens costaria... Una expedició impressionant, de més d’una hora resseguint el riu Padirac, vés per on afluent del nostre estimat Dordogne...


Transbordem fins l’exterior en tres ascensors... i allarguem el miratge subterrani en superfície, mentre Martí i Arnau s’entretenen a ‘l’aire de jeux’. Jo també m’ho pregunto repetidament, com l’explorador Alfred Martel: ‘Est-ce que nous ne rêvons pas?’ (¿No ho haurem somiat?). No hi ha millor trompada amb la convulsa realitat terrenal, que visitar (diuen) el segon lloc més visitat de França, després del Mont Saint Michel: el poble de Rocamadour, que ja ens hipnotitza des d’un privilegiat mirador al barri de l’Hospitalet.


Però abans d’explorar un altre prodigi que desafia la gravetat esculpit en un penya-segat, ens desviem al bosc dels micos: Foret des Singes! S’imposa, just entrar-hi, agafar forces amb un aperitiu que ens permeti alhora liquidar existències de luxe... com la peculiar ‘bière artisanale blonde aux noix’ de l’ecomuseu de la Nou de Castelnaud.


A l’entrada ens han ofert un grapadet de crispetes i algunes instruccions bàsiques sobre el comportament i l’actitud davant dels micos... Avancem per un circuit circular creuant un bosc de vint hectàrees, per on hi ha escampats fins a cent cinquanta macacos, que passegen lliurement a l’espera d’alguna crispeta dels visitants. Tot i l’aparent docilitat dels animals, i la presència de vigilants i cuidadors dins del parc, no podem tocar els micos, ni oferir-los amb la mà cap altre menjar, ni córrer ni cridar pel bosc... Encertem l’explicació d’un dels cuidadors sobre els costums, hàbits i curiositats dels macacos, i garantim una distància de seguretat en cada oferiment de crispetes... Ens meravellen les mirades i les hàbils manetes d’aquests primats tant juganers!







Abans de marxar, dinem a les taules de fusta enmig del bosc, fora del perímetre dels micos... i acompanyo la carmanyola de macarrons amb una esplèndida ‘bière atisanale Bio brune’ de la brasserie La Lutine del poble medieval de Limeuil, un altre ‘plus beaux village de France’ a la confluència dels rius Dordogne i Vézère. Mentrestant en Martí s’afanya a resoldre el ‘jeu de piste’ relacionat amb el parc...


Complementem aquesta divertida visita amb un ràpid cop d’ull a la Maison des Abeilles, un espai divulgatiu, amb exposició i degustació gratuïta!, al voltant de ‘l’univers fascinant des abeilles et de l’apiculture’.



Reservem tota la tarda a recórrer la falda del penya-segat per on s’enfila el poble de Rocamadour, i ho fem des del cim on reposa el castell construït a l’edat mitjana per a defensar els santuaris que es troben en un nivell intermig, on descendim en zig-zag pel ‘Chemin de la Croix’ resseguint les catorze estacions de la passió de Jesús.


El santuari, epicentre de peregrins de tots els països per a venerar la Verge Maria (en aparença negra... i molt petita!), el composen sis capelles repartides en una esplanada abarrotada de visitants i feligresos. Des d’aquí localitzem l’espasa Durandal de l’heroi nacional Roldan incrustada a la roca (¿serà veritat la llegenda?).



Baixem finalment la veneradíssima Escalier des Pélerins, dues-centes setze escales d’elevació espiritual (nosaltres en direcció contrària...), penediment i penitència en el decurs del Camí de Sant Jaume, fins a la rue de la Couronnerie... una renglera comercial plena de botigues de souvenirs, restaurants i gelateries. M’encanta el pòster ‘2 Chevaux evolution’, però gens el preu de les tarrines gelades... m’enamora la vertiginosa panoràmica del penya-segat i em tempta el formatge amb denominació Rocamadour, però em disgusten les aglomeracions turístiques... així que escapem amb cotxe a l’última aturada del dia: la capital del Llenguadoc, i també de la indústria aeroespacial europea, Toulouse!



Aquesta nit dormirem just davant de la rèplica del coet Ariane 5, una llançadora espacial impressionant, que s’exposa majestuós a la Cité de l’Espace de Toulouse i que vigilem des del nostre hotel. Pot ser una oportuna ocasió per a somiar amb missions i viatges en la immensitat de l’espai... i orbitar plàcidament en un merescut descans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada