Una estrena a priori immillorable, a la meva ciutat, seguint les passes de la primera Marató... per comoditat i excepcional sintonia: enlloc millor que a Barcelona! Repassem: 750 metres de natació a la platja de la Nova Mar Bella + 20 quilòmetres de ciclisme + 5 quilòmetres de cursa!
El meu neguit permanent sempre s’ha manifestat dins l’aigua, la resta de segments són força assequibles (només em convindrà ajustar el ritme...). Molts participants segur posem el focus de la prova en la natació en mar obert, un medi hostil i difícil d’entrenar (malgrat les pallisses que em vaig dedicar el llunyà mes d’agost per Menorca). La natació, per descomptat, condicionarà la resta de la Triatló, estirant les onades de participants i definint jerarquies.
El meu neguit permanent sempre s’ha manifestat dins l’aigua, la resta de segments són força assequibles (només em convindrà ajustar el ritme...). Molts participants segur posem el focus de la prova en la natació en mar obert, un medi hostil i difícil d’entrenar (malgrat les pallisses que em vaig dedicar el llunyà mes d’agost per Menorca). La natació, per descomptat, condicionarà la resta de la Triatló, estirant les onades de participants i definint jerarquies.
Em convé, per tant, màxima prudència i enteniment per a nedar relaxadament enmig de l’onada assignada de dos-cents participants, renunciant a qualsevol persecució o trifulga personal, reservant l’ambició i l’orgull per al ciclisme, i esprement tot el coratge i empenta en la cursa.
Màxima inversió dins l’aigua, hores marejant-me dins la piscina en bucles eterns d’infinites braçades... Substitueixo el casquet de silicona per un altre de roba, les ulleres bàsiques per unes altres de subjecció i visibilitat excel·lent, i finalment compro el tritratge que m’acompanyarà en tots els segments gràcies al seu confort i ràpid assecat. La bicicleta, mai ho agrairé prou, ha estat un préstec caigut del cel... que ha donat ales a un altre segment desconegut, i que em regalarà mitja hora de glòria; gràcies Jordi, per la bici i pels consells!
M’aplico al màxim, mai es prou... mentre estudio cadascuna de les maniobres en cada transició. Transició 1, de l’aigua a la bici: deixo casquet i ulleres, em poso el casc i dorsal, bambes i mitjons, i cap a la sortida... Transició 2, de la bici a la cursa: deixo bici i casc, i cap a la sortida... Hi ha errades o distraccions que em podrien suposar la desqualificació. Em repeteixo: ‘dins l’aigua, un parell de marxes per sota, reservant...’.
Comparteixo impaciència, dubtes i nervis, també entrenaments..., amb un altre debutant insensat: en Kike, que també m’acompanyarà en l’aventura triatlera.. i com a veterà nedador concentra el desgrat en el ciclisme (cadascú carrega amb la seva creu...) Avui, a només vint-i-quatre hores de la nostra estrena, abandonem les nostres angoixes al particular mur de lamentacions i bons propòsits de la Fira del Corredor, avui batejada Triexpo, al Moll de la Marina.
En aquest espai multifuncional que s’endinsa al mar, on la platja del Somorrostro es troba amb el port olímpic de Barcelona, recollirem el dorsal, la samarreta, el xip, els adhesius numerats, el braçalet i el casquet del color assignat... Avui els estands ofereixen tot tipus de productes i activitats relacionades amb el sector del triatló, enlloc dels cabernet criança, garnatxa blanca i chardonnays de la mostra anual de Vins i Caves de fa només dues setmanes.
Posem rumb al centre neuràlgic de la Triatló. Hem acordat deixar la bici al box sprint i supersprint de l’aparcament annex al CEM La Mar Bella. Amb el casc posat i l’adhesiu fixat a l’eix del seient de la bici pràcticament inaugurem el check in (només n’hi ha sis!) dins l’espai habilitat per a les transicions i aparquem la nostra bici al lloc indicat segons dorsal. A més, identifiquem les portes i vies d’entrada i sortida en cada transició i memoritzem elements de referència que ens serveixin per a trobar demà la bici enmig del tumult i excitació competitiva. Tot a punt, cap a casa, i a descansar.
Diumenge, avui és el dia! Ni em cal matinar, perquè sortim a les 12.30, en l’onada de dos-cents participants número divuit. Repasso per enèsima vegada tot el material, i baixem xino-xano amb la línia groga fins a l’estació de Poblenou. Travessem el circuit dels ciclistes que fa estona disputen la modalitat olímpica, i flipem amb l’enrevessat eixam de bicicletes que inundar/omplen el nostre box... en el moment en què confirmem el rum-rum que fa una estona s’escampa entre els assistents: ‘en la distància olímpica han suspès el segment d’agua per onatge’... ‘properament ens informaran si es suspèn també per a la resta de distàncies’.
Un cop dolorós, sens dubte, que ens empeny a la platja per a comprovar l’estat del mar a la platja de la Nova Mar Bella... i, certament, no es pot assumir el risc de llençar quatre mil participants (molts debutants) a onades salvatges de dos metres! La notícia cau pel seu propi pes: ‘no hi haurà natació per a ningú, s’anunciaran les sortides segons està previst, però de la sorra de la platja s’iniciarà directament la T1’. Xiulets i desaprovació general, però la seguretat és prioritària. M'enrabia la inversió inútil de tants entrenaments dins l'aigua...
Profundament decebut, esperem damunt la sorra el simulacre d’inici de la prova, amb el casquet rosa de la nostra onada posat, però també amb l’insòlit permís del dorsal i les bambes. Tot plegat un altre despropòsit que em deixa ben atordit... Arrenquem a córrer per la rampa que ens duu al passeig marítim, i des d’aquí al box sprint... on busco la palmera que m’indica la filera on tinc aparcada la bici... em poso el casc i llestos: cap a la zona permesa, fora del box i vigilada pels jutges, on començo a pedalar! Dues voltes a un circuit de deu quilòmetres, pràcticament pla, per l’avinguda Litoral direcció Fòrum i tornada circular des del carrer de Marina. La bici respon meravellosament, malgrat la pluja tènue que m’obliga a extremar precaucions damunt d’un paviment lliscós. Segona volta... i, de nou en la zona permesa, baixo de la bici i m’ubico a la filera oportuna del box amb l’ajuda de la palmera... aparco la bici, em trec el casc i a córrer!
La sensació en començar la cursa és veritablement estranya... les cames estan agarrotades a causa de la càrrega intensiva dels quàdriceps en el segment amb la bici... així que em costa trobar un ritme còmode en aquest esprint, literal, pel passeig Marítim en zig-zag fins a la plaça dels Voluntaris Olímpics (on trobem l’avituallament líquid) i una breu incursió d’anada i tornada pel carrer de Salvador Espriu. Les cames troben el seu millor moment en el tram final, amb un altre últim gir (incomprensible) de 180º en la recta d’arribada a la línia de meta. Temps final 1h01'50''. Malgrat el desengany, carrego amb la medalla de finisher (bonic disseny, l’enhorabona!) fins al box per endur-me la bici, i fins al guarda-roba on recullo la motxilla.
Amb un amarg sabor de boca, pujo pel carrer de Badajoz... encara donant voltes a l’infortuni d’un diumenge maleït... d’onades fatals i pluja empipadora. No he pogut constatar el resultat del meu entrenament dins l’aigua, com tampoc quina repercussió hagués causat en els posteriors segments de ciclisme i cursa. Els condicionants meteorològics li han robat tot el picant, i pràcticament la triatló s'ha quedat insípida i poc saborosa... sense la sal (mai millor dit) de la natació. Una triatló escapçada, que només amb dues potes no s'aguanta d'empeus i cau en el desencís...
L'organització tampoc no ha estat a l'alçada, potser sobrevinguda per una circumstància tant infreqüent i sobtada, i fins diria que ha anat prenent decisions sobre la marxa, improvisadament... A banda del caòtic simulacre d'inici de triatló damunt la sorra de la platja... no m'ha satisfet la confusió dins del box durant les transicions, amb destorbs d'altres participants que han perjudicat la fluïdesa en plena competició, com tampoc el desgavell del accessoris personals escampats pel box, o com el circuit escollit tant pel ciclisme (amb revolts innecessàriament massa tancats) com per la cursa (amb insuportables zig-zags), o l'estretor dels vials de bicicletes i corredors en alguns punts, o de la pràcticament nul·la passió que desperta la triatló en la ciutadania i la conseqüent absència d'animadors...
Se m'ha esvaït una il·lusió que tenia a les mans, se m'ha retirat un saborós caramel que quasi tenia dins la boca... L'any vinent... es tant probable que repeteixi l'intent d'estrenar-me en triatló com que prescindeixi de l'enganyosa lluentor de l'etiqueta 'Barcelona'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada