Tant se val si l'origen és austríac com francès..., els croissants que anem caçant per aquestes terres occitanes són irresistibles, per això n'Arnau se'ls adjudica amb molt de gust del propi forn del càmping ('un croissant s'il vous plait').
Aprofitem aquest matí tant radiant i calorós per a perdre'ns, literalment, a Le Labyrinthe de l'Ermite. Sens dubte una atracció molt insòlita i sorprenent, tant per la seva grandària com per la seva dificultat...
No ho hagués dit mai: de veritat perduts enmig del camp de blat durant més d'una hora, embolicats en camins sense sortida i resolent un munt d'enigmes i jocs de pistes i d'orientació (en francès...) per a encertar el camí correcte.
Tenim cobertura ¿oi?, doncs preguntem-ho a Google: 'Saint Ambroise est le Saint Patron des... 'agriculteurs' (segueix recte) o dels 'apiculteurs (cap a l'esquerra)', o 'La Venise du Perigord' és Brantome (segueix recte) o Bergerac (cap a la dreta), o 'quel oiseau cacabe? le héron' (cap a l'esquerra) o la 'perdrix' (cap a la dreta)...
Confessem-ho: una aventura apassionant i divertida amb l'ingredient just de nervis i impaciència.... En el moment especialment més crític ha aparegut el millor dels cartells: 'Bravo! Vous venez de retrouver la 'civilisation'. Merci de votre visite. A bientôt!'.
No és cap broma, la patejada que hem suportat buscant la sortida ha estat impressionant... per això n’Arnau es guanya en exclusiva el merescut premi d’un inflable... a pocs metres de la popular Ferme de Turnac, una deliciosa granja de cria d’oques i ànecs...
La següent aturada, encara atordits pel desgavell i desconcert en veure’ns atrapats dins del laberint, és molt bondadosa i relaxant. Els jardins d’Eau de Carsac, amb el Sol radiant que els il·lumina i la poca afluència que ens acompanya, són d’una placidesa extrema.
No és més (ni menys!) que un sensacional jardí amb l’aigua com a protagonista... on passegem enmig d’un oasi de plantes aquàtiques de mil colors, travessant passarel·les envoltades de nenúfars i lliris d’allò més exòtics i tropicals... el repertori botànic és immens i extraordinari.
Martí i Arnau, meravellats per aquest paradís fantàstic, persegueixen apassionats les infinites granotes que ens creuem pel camí... La recompensa final és molt excitant, perquè els més menuts tenen l’oportunitat de donar pinso granulat a les carpes que hi ha a prop de la sortida, dins la piscina: les carpes koi xuclen amb impaciència el menjar directament de les mans de Martí i Arnau...
El calor segueix apallissant-nos de valent (estem a dia 7 de setembre!) en aquestes vacances pel Perigord, tot i que advertim el fort contrast de temperatura entre el dia (calorós) i la nit (fresca). Per això aprofitem les últimes hores al càmping per a esplaiar-nos novament tant en la zona aquàtica com el l'immens matalàs per a botar instal·lat a l'àrea de joc infantil...
Abans de sopar (del nostre últim sopar al Périgord noir...) encara ens permetrem una escapada fugaç al 'bar à vin et bière' Atypique, una insòlita i peculiar cerveseria molt a prop de Sarlat, amb una notable compilació belga malgrat l'escasíssima representació local... En absència de cerveseres properes jo em decanto per la Pietra Biera Corsa (de subtil regust a castanya) de l'illa mediterrània de Còrsega..., mentre que la Lluïsa s'atreveix amb la diabòlica Belzebuth Pink de barril, una estranya cervesa belga de blat aromatitzada amb gerds..., mentre compartim una partida de dames a l'estil Martí i una altra de Le Lynx 'le jeu qui aiguise la vue et les réflexes'.
Durant el nostre passeig nocturn de comiat pel càmping n'Arnau quasi trepitja accidentalment una de les granotes que sobtadament es creuen al nostre pas... Ens refugiem finalment al bungalow, per última vegada: 'Bonne nuit Perigord noir, ça été un plaisir de te rencontrer'. Aquest és el principi del final...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada