Ens acostem al poble de Beynac-et-Cazenac (segueix plovent) i, mentre esperem la sortida de la propera gabarra, deambulem paraigües en mà pels seus típics carrerons plens de racons bellíssims i panoràmiques excepcionals sobre el riu.
Al port de Beynac retrobem la gabarra Le Coulobre, una rèplica dels vaixells tradicionals a vela de la regió del Périgord que ens permet reviure l’època del comerç fluvial pel riu Dordogna.
El recorregut és excepcional: descobrim relaxadament alguns dels castells més bonics (Beynac, Castelnaud, Fayrac, Marqueyssac...) i ens deixem seduir per la placidesa i encant de la fauna i la flora que ens acompanya a les vores del riu.
Resseguim el riu (ara pràcticament no plou) fins a la Roque-Gageac, teló de fons del nostre descens en canoa d'ahir matí... El nom del poble és tot un vaticini perquè reposa als peus d'un imponent penya-segat abocat damunt del riu Dordogne que provocà la catàstrofe del fatal despreniment d'un enorme bloc de roca...
Tornem al càmping, on faré honors al 'cassoulet aux haricots blancs'... símbol gastronòmic occità, abans de decantar-nos finalment per la visita a les sorprenents Cabanes du Breuil. unes construccions de pedra restaurades que ens traslladen a l'autèntic passat rural francès...
A estones, les peculiars edificacions de pedra m'han recordat els murs de paret seca menorquins o a alguns vestigis i jaciments talaiòtics escampats per l'illa de Menorca... en aquestes cabanes l'equilibri i encaix de cada pedra també és magistral...
...fins al punt que ens hem aventurat a aixecar la nostra petita cabana... 'et voilà!', no ha quedat gens malament.
I de nou cap a Sarlat, perquè el que és promès ha de ser atès... i tenim un deute inexcusable amb aquesta bellíssima ciutat medieval. Per això ens deixem perdre pels seu carrerons i ens embadalim en cada detall... malgrat l'horari comercial francès ens nega algun caprici dolç que teníem anotadet de la nostra visita d'ahir...
...descobrim, en una paret inapercebuda del centre de Sarlat, unes estanteries que incentiven l'intercanvi lliure i anònim de llibres entre lectors: 'La Boîte à Lire: ...donnez-le, et prenez en un altre': m'encanta la iniciativa!
...ens treiem l'espina i el desconsol voraç amb un 'pit stop' a la boulangerie 'La Médievale' ('le bon gout du pain'), on recaptem un 'Petit Périgord' i una altra delícia anònima de crema...
Seguim explorant els confins del càmping... vorejant l'estanyol i escodrinyant els límits més inhòspits...
...abans d'encomanar dues pizzes extraordinàries per sopar a la nostra casa de fusta: la '4 fromages' se la reparteixen Martí i Arnau, mentre que la pizza Périgord (poca broma: 'tomate, fromage, magret fumé, tomates fraîches, chèvre, noix, persillade, olives') és una complaença meva i només meva... que elevaré al delit extrem amb una bière brune artisanale Ratz. Bon profit, i bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada