Vam repostar ahir, de camí al càmping, al supermercat Leader Price... però sempre hi ha oportunitats per als capricis dolços que caçem al vol, com els de la deliciosa boulangerie ‘Le Pain de Proissans’, sortosament descoberta en la carretera secundària que, perduda entre conreus, ens duu cap a la capital del Périgord Noir,...
...on descobrirem la veritable joia de la corona: l'impressionant patrimoni medieval de Sarlat (diuen que és la ciutat europea amb més densitat d'edificis declarats monument històric!). Aprofitarem a descobrir-la, per a rematar-ho, en un dels seus dies de mercat al aire lliure... tota una institució festiva i gastronòmica a Sarlat! Ens hi endinsem per la rue Fénelon, un bellíssim preludi molt prometedor... i ens meravellem enmig d'un escenari deliciós de carrers estrets i empedrats, i un munt de façanes captivants... No triguen a aparèixer les primeres parades d'artesans carregades de mel, vi, fruita i formatges...
Tot i la gentada, el passeig enamora. Perdo la mirada en un conjunt meravellós, i alhora m'entretinc en mil detalls... Topem amb l'artèria neuràlgica de la ciutat (i del mercat): de la Place de la Liberté fins a la veïna Place Peyrou. Segles d'història ens envolten... edificis i palaus extremadament fotogènics.
Esmorzem en una de les temptadores terrasses que ocupen el nucli més turístic de la ciutat... mentre ens delectem amb les saborosíssimes maduixes d'Indicació Geogràfica Protegida del Périgord.
La nostra ruta no deixa escapar la catedral de San Sacerdos (ni el curiós tronc ple de xinxetes amb súpliques...), ni l'enigmàtica Lanterne des Morts, ni l'antiga església de Sainte-Marie reconvertida en mercat cobert (impressionants les portes de l'arquitecte Jean Nouvel, fill pròdig de Sarlat...), ni les tres oques de la Place du Marché aux Oies (suposem com a lloança al preuat foie gras...).
Dediquem un últim caprici artesà a la Bière Médiévale de Sarlat ('brassée à l'ancienne'...); acomiadem-nos d’aquest tresor medieval, serà millor emplaçar-nos-hi demà en una segona visita més relaxada...
Abandonem la bellesa romàntica de l'Edat Mitjana per a bolcar-nos sense contemplacions a les aventures en família pel Périgord. La bondadosa previsió del temps beneeix el nostre descens amb canoa pel riu Dordogne...
A la base de Canoes Loisirs a Vitrac, en ple cor del fantàstic vall de la Dordogne, lloguem una canoa per als quatre i ens equipem amb rems i armilles per al descens lliure de dotze quilòmetres fins a Castelnaud (rems grocs per als titulars, vermells per als ajudants).
La nostra referència inequívoca, no fos cas que arribéssim a l'Atlàntic, són els tres ponts que creuarem. Les consignes són clares: baixem al nostre ritme, ens aturem en qualsevol lloc habilitat, evitem acostar-nos a les branques i als pilars dels ponts, i ens aturem exactament passat el tercer pont a l’esquerra (i esperem l’autocar que ens remunti per carretera a Vitrac).
Ens acomodem a la canoa i llisquem rítmicament pel riu, compassant els moviments dels rems atenent les maniobres ‘comment diriger votre canoe’... Abordem el promontori escarpat de Domme i sobrepassem la platja d’embarcament de Cénac.
Passem ja el segon pont, i divisem a la distància un altre dels ‘plus beaux villages’ de França: La Roque Gageac. Decidim aturar-nos a la platja de la riba oposada, per a compartir un aperitiu enmig d’aquest espectacular escenari natural.
Emprenem de nou la marxa per a admirar el castell de Malartrie i més enllà l’impressionant castell de Castelnaud (que reconeixem de la nostra visita d’ahir), per a fruir amb el tram final del descens... El corrent ens empeny cap a Beynac, així que ens apliquem amb la maniobra que ens permet aturar-nos just després del pont, en el punt acordat; un passeig de fantasia!
Dinem a la nostra caseta de fusta i acordem regalar-nos tot el dia de vacances: aparcar qualsevol conspiració turística i aprofitar al màxim l’esbargiment que ens ofereix el propi càmping. Alternem les piscines gèlides, els tobogans i l’espai lúdic infantil amb la piscina temperada coberta i els espais d’hidromassatge.
I també és el moment de reptar-nos en l’escac gegant del càmping: Martí-Lluïsa governen l’exercit negre i l’Arnau-papa condueixen el blanc. La trifulga és notable i un munt de víctimes dels dos bàndols cauen damunt el camp de batalla fins que, en una maniobra d’ofec al rei blanc, l’equip negre es fa amb la victòria! Catxis, la revenja serà terrible...
Punxem amb l’aposta als Pirates du Perigord, una interessant pizzeria als afores de Carsac on preteníem sopar, enmig del bosc 'entre ruisseaux et cascades'... (error de càlcul: només obren de dijous a diumenge!), i contraprogramem a corre-cuita a la Crêperie les Tulipes..., d’essència francesa tot i agermanada amb Holanda ('sarladaise aux spécialités hollandaises'), d’on pren el nom i altres influències que guarneixen el local... No tindrem pirates, però sí esclops i molins; no tindrem Hoegaarden, però sí Blanche 24 brewed in Perigord; no tindrem pizza quatre formatges, però sí 'crêpes salées Périgourdines' amb formatge de Rocamadour, mel i nous.
I encara ens permetem una pròrroga musical a la terrassa del bar del càmping, on el duet Gibann&Mathilde deixa als assistents amb la boca ben oberta amb versions magistrals de Dire Straits, Shania Twain, Freddie Mercuri, Tina Turner, Aretha Franklin, Joe Cocker... Un repertori excepcional, han sabut com tocar-me la fibra..., un colofó perfecte per acabar un dia formidable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada