CÔTE VERMEILLE - setembre 2021 (2)

El poble d’Argelers-sur-mer... encaixat entre el mar i la muntanya, se’ns mostra assolellat i atractiu; en aquestes acaballes d’estiu encara esprem l’animació i la vitalitat turística de temporada amb una extensíssima oferta d’activitats i mercats a l’aire lliure. Travessem la densa barricada de càmpings i allotjaments vocacionals per a descobrir l’autèntic entramat argelenc, per on flueix el contrast d’un trànsit local genuí deliciosament assossegat, admirable, immers en la plàcida dinàmica d’un nou curs escolar... passegem per la promenade du Front de Mer, examinant de reüll la inacabable renglera de bars i restaurants, guaitant els mercats tradicionals i artesanals escampats pel poble, i deambulant gustosament pel seu port, resseguint les paradetes del mercat nocturn i dels amarradors reservats a les embarcacions turístiques de rodalies.

Atraquem, previ control sanitari, a la terrassa de ‘le plus grand bar a bières des P.O.’, l’insòlit bar Tour du Monde ‘en 80 bières’. Acompanyem l’anar i venir dels visitants, amb el port i el contrafort oriental dels Pirineus dels Albères com a escenari, mentre assaborim la deliciosa Blanche de Namur belga i la refrescant Montblanc Blanche francesa; una troballa espectacular, un local saturat de marxandatge i referències cerveseres... també als lavabos!

El port d’Argelès és el punt de trobada entre l’exquisida plage du Racou i l’enorme plage Centrale de més de set quilòmetres... malauradament marcada per l’infaust episodi de milers de republicans espanyols confinats durant la seva retirada de Catalunya després de la Guerra Civil. L’allau de refugiats que més enllà de la frontera perseguien la llibertat (més de dos-cents mil!) van desbordar a les autoritats franceses, que improvisaren damunt d’aquesta mateixa sorra un camp de concentració insalubre, inhumà... Trist record.

La plàcida plage du Racou, en canvi, atresora un singular barri de pescadors ben simpàtic (només un modest i encantador traç de tres carrers damunt la sorra), autèntic oasi de pau i punt de pas del nostre espectacular sentier du Littoral...

Acordem amb Martí i Arnau afrontar només tres etapes, de Racou fins Collioure, de les setze del camí de ronda que serpenteja des d’Argelès fins a Cerbère. Aquest sender és extraordinari, només comparable al Camí de Cavalls menorquí: a estones abocat al penya-segats, a estones submergint-se en petites cales meravelloses... sempre obrint-se pas per un litoral molt escarpat, obsequiant-nos amb panoràmiques sensacionals.

La menuda cala d’Anse du Portell és el preludi d’un sender preciós, molt fotogènic, que alterna segments abruptes i costeruts amb corriols planers i panoràmics, perseguint menudes estaques i ratlles grogues. Creuem la platja salvatge i rocallosa de l’Ouille i remuntem fins al cim del penya-segat amb l’ajuda d’un llargarut rengle d’esglaons, on toparem amb la plataforma d’un canó de l’ocupació alemanya, i més enllà diversos sistemes defensius militars.

Reconeixem les dents dibuixades al casc de proa de l’enèsim catamarà ‘emblématique utilisé pour les promenades en mer dans le village de Collioure’: el Barracuda! Rodegem el camp de futbol abans d’abordar el nostre destí... Passejarem pausadament per la ciutat de Collioure tot el matí, després desfarem les nostres passes pel sentier du Littoral, i perdrem la gorra de l’Arnau!, fins recuperar el cotxe en l’aparcament des Plaisanciers, en front del port d’Argelès, i beneficiar-nos d’un merescut aperitiu en la serenitat del nostre mòbil-home...