Accedim a la North West Tower mentre controlem de reüll els famosos corbs residents de la Tower of London no fos cas que, com diu la llegenda, desapareguessin justament avui i és desplomés el regne britànic. D'inici, wuauh, un ascensor ens deixa a les passarel·les superiors del pont, on escalfem amb un breu vídeo explicatiu abans d'accedir al mirador, farcit de panells explicatius sobre la història i construcció d'aquest giny arquitectònic, per a contemplar unes vistes panoràmiques extraordinàries. Travessem el vertiginós terra de vidre i explorem les bombes hidràuliques que aixecaven el pont des de la sala de màquines; en l'actualitat, per descomptat, l'impuls elèctric ha rellevat el poder del vapor i la nostàlgia d'altres temps...
Enxampem un altre deliciós mercat nadalenc encaixat a la riba sud del riu: el Christmas by the river Bankside ens complau amb unes vistes meravelloses tant del Tower Bridge com del peculiar skyline que s'accentua en l'àrea financera de Londres amb el gratacel del 'Cogombret ' (The Gherkin sembla una rèplica de la Torre Glòries, també de Norman Foster), del 'Ratllador' ('Cheesegrater' pels anglesos), i del peculiar mastodont del 'Walkie-talkie'...
El nostre full de ruta passa de llarg el poderós creuer de la Royal Navy HMS Belfast ancorat i exposat al riu Tàmesi a mode de merescuda jubilació pels serveis prestats a la Segona Guerra Mundial... per a endinsar-nos a la galeria comercial coberta de Hay's Gallery, guarnida per l'ocasió amb un preciós arbre de Nadal presidint el passadís central.
Enmig del caos ferroviari de la London Bridge Railway station s'enlaira damunt nostre el gratacel més alt del Regne Unit: The Shard, amb 310 metres d'alçada, està cobert completament de vidre i segons diu l'Arnau no té el sostre acabat...
Arribem finalment al nostre destí, i ens rendim a l'ambient del Borough Market. Es tracta d'un mercat amb una gran varietat de productes frescos i de qualitat, potser el més antic de Londres! Explorem els passadissos, en totes direccions, serpentejant entre parades d'alimentació fins a endevinar l'espai que ocupen les parades de menjar per emportar o street food: una extensa representació de les cuines d'arreu del món.
Aquí dinarem, no hi ha dubte: descartem les paelles bomba (amb xoriç!) i destriem entre la temptadora oferta de menjar indi, turc, libanès, mexicà, grec, japonès, italià, mexicà... Ens acomodem en la graderia habilitada enmig del mercat, una mena d'àgora gastronòmica de mil sabors... per a gaudir d'un autèntic dinar espectacle enmig d'un bullici sensacional.
Rematem l'experiència amb un bonus cerveser gloriós a la terrassa del pub The Market Porter... la consigna gravada a la pissara que penja sobre la barra és concloent: 'everybody has to believe in something... I believe I'll have another drink': subscrivim l'acord amb una cremosa Market Porter i una lager Camden Hells!
Tornem xino-xano a la riba del Tàmesi, sobrepassem recelosos el carismàtic pub The Anchor, per continuar Bankside allà, i endinsar-nos expectants a l'antiga central d'energia reconvertida en museu d'art modern. Accedim a la turística Tate Modern per la rampa de la Sala de Turbines... i abandonem la caça de Picasso i Matisse per a deambular lliurement pels diversos nivells, rendits a l'atzar, deixant-nos arrossegar per la pròpia curiositat... i sorprenent-nos amb creacions molt figuratives, força allunyades dels estàndards tradicionals, que ens provoquen un interessant debat en família sobre què és l'art... pengem les nostres reflexions al mural comunitari de la planta baixa.
Abandonem el museu, encara desconcertats, decidits a creuar el pont penjant del Millenium Bridge, tant curosament alineat amb la façana sud de la Catedral de Sant Pau... i ara, a tocar de la monumental 'església d'Anglaterra' i de l'escalinata de la Dona dels Ocells de Mary Poppins, enxampem al vol un autobús Double Decker! Estem en una avinguda força ample, de doble sentit... creuem els dits perquè aquest autobús vermell de dues plantes, autèntic símbol de la ciutat, mantingui el rumb fins a Covent Garden. Martí i Arnau s'acomoden en el seient capdavanter del primer pis i gaudeixen d'un tour londinenc en tribuna preferent!
Encertem amb la parada oportuna, just davant de l'històric Strand Palace, i aprofitem per fer el curiós a l'interior del peculiar i atapeït Jubilee Market Hall enmig d'un desendreçat batibull de parades d'antiguitats, artesania, roba, i records ... a molt bon preu. Ens adinsem per fi en el popularíssim mercat de Covent Garden, que llueix un look nadalenc preciós! Passegem entre botigues i cafeteries, també ens distraiem amb els artistes de carrer... l'ambient en aquesta zona tant comercial i turística és extraordinari... al·lucinem amb aparadors i façanes, com la del pub taverna Mr. Fogg's!
Revisitem el Christmas Market de Leicester Square amb l'assossec de qui repeteix i assaboreix més i millor un mercat meravellós... que ens convida a recuperar confort amb un saborós glühwein ben calent!
Ens engresquem encara pels carrers de Chinatown, travessant portes tradicionals xineses per a endinsar-nos en una comunitat plena de fanalets vermells, i de restaurants asiàtics i de botigues de medicina i teràpia xinesa... força colpidor és creuar-nos amb ànecs als aparadors i tafanejar pels passadissos de supermercats tant exòtics...
Recuperem el pols britànic soterrant-nos a la District Line fins a l'estació de Victòria... Resolem la concentració prèvia al musical Wicked amb una incursió d'escalfament al pub londinenc Duke of York, amb una decoració xemeneia inclosa molt confortable i pinta d'stout Samuel Smith's exquisida (extra bonus: 'digital devices no allowed, beer and conversation encouraged')... i un sopar posterior a base d'hamburgueses, patates i gelat a l'establiment fast-food de la cadena americana Shake Shack... mentre la selecció espanyola de futbol naufraga contra pronòstic a la tanda de penals del partit del Mundial de vuitens de final contra el Marroc.
Per fi, no cal enredar-nos més amb la curiosa mini rèplica del Big Ben, amb força antelació accedim a l'Apollo Victoria Theatre, i perseguim les indicacions d'Stalls cap a la platea: sisena fila, ben centrats, millor no parlem del preu de cada localitat... Ens dóna la benvinguda un assistent de sala madrileny que ens anima amb l'obra: diu que fa setze anys ininterromputs que el musical Wicked està programat en aquest teatre i que pràcticament en totes les sessions els assistents omplen l'aforament total de 2400 butaques!
Nerviosos i expectants esperem l'inici, a estones revisant les maniobres d'afinació de l'orquestra dins del fossar sota l'escenari, a estones vigilant preocupats l'alçada dels ocupants de la fila del davant nostra... fins que s' abaixen les llums i comença l'espectacle. Wicked és la preqüela de la història del Mag d'Oz, i explica els orígens d'Elphaba, la bruixa mala de l'oest, i la Glinda, la bruixa bona. Per descomptat hem escoltat a casa repetidament la majoria de cançons, per això ens emocionem amb l'ímpetu del tema d´obertura.
Han estat dues hores i mitja, amb entreacte, d'actors carismàtics (llargues ovacions a les actrius principals), vestuari impecable i orquestra espectacular; pel meu gust es podrien retallar diàlegs, escurçar una mica la durada de la segona part, i rebaixar els preus de les entrades-marxandatge-consumicions... En qualsevol cas, un encert!, molt recomanable, un musical extraordinari, un record inesborrable. Tot i l'eufòria, l'abatiment i la fredor en aquestes hores ens empeny a pas lleuger, com autòmats joiosos i somnolents, al nostre refugi de Notting Hill; els somnis d'aquesta nit estan reservats al dolç fons musical i a les plàcides sintonies de Wicked: 'it's time to try defying gravity'.
Enxampem un altre deliciós mercat nadalenc encaixat a la riba sud del riu: el Christmas by the river Bankside ens complau amb unes vistes meravelloses tant del Tower Bridge com del peculiar skyline que s'accentua en l'àrea financera de Londres amb el gratacel del 'Cogombret ' (The Gherkin sembla una rèplica de la Torre Glòries, també de Norman Foster), del 'Ratllador' ('Cheesegrater' pels anglesos), i del peculiar mastodont del 'Walkie-talkie'...
Encertem amb la parada oportuna, just davant de l'històric Strand Palace, i aprofitem per fer el curiós a l'interior del peculiar i atapeït Jubilee Market Hall enmig d'un desendreçat batibull de parades d'antiguitats, artesania, roba, i records ... a molt bon preu. Ens adinsem per fi en el popularíssim mercat de Covent Garden, que llueix un look nadalenc preciós! Passegem entre botigues i cafeteries, també ens distraiem amb els artistes de carrer... l'ambient en aquesta zona tant comercial i turística és extraordinari... al·lucinem amb aparadors i façanes, com la del pub taverna Mr. Fogg's!
Revisitem el Christmas Market de Leicester Square amb l'assossec de qui repeteix i assaboreix més i millor un mercat meravellós... que ens convida a recuperar confort amb un saborós glühwein ben calent!
Ens engresquem encara pels carrers de Chinatown, travessant portes tradicionals xineses per a endinsar-nos en una comunitat plena de fanalets vermells, i de restaurants asiàtics i de botigues de medicina i teràpia xinesa... força colpidor és creuar-nos amb ànecs als aparadors i tafanejar pels passadissos de supermercats tant exòtics...
Han estat dues hores i mitja, amb entreacte, d'actors carismàtics (llargues ovacions a les actrius principals), vestuari impecable i orquestra espectacular; pel meu gust es podrien retallar diàlegs, escurçar una mica la durada de la segona part, i rebaixar els preus de les entrades-marxandatge-consumicions... En qualsevol cas, un encert!, molt recomanable, un musical extraordinari, un record inesborrable. Tot i l'eufòria, l'abatiment i la fredor en aquestes hores ens empeny a pas lleuger, com autòmats joiosos i somnolents, al nostre refugi de Notting Hill; els somnis d'aquesta nit estan reservats al dolç fons musical i a les plàcides sintonies de Wicked: 'it's time to try defying gravity'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada