28 de febrer de 2012

L'IMPORTANT ÉS... CREUAR LA META

Des de què la línia evolutiva dels éssers humans i dels ximpanzés es va separar, que ja s’intuïa que si deixàvem de caminar de quatre grapes per convertir-nos en bípedes havia de ser per córrer més i millor.


Potser l’afició començà quan cert missatger grec va entossudir-se a arribar corrent a Atenes des de la ciutat de Marató per a anunciar ‘no-sé-quina’ victòria sobre ‘vés-a-saber-quin’ exèrcit; tot i que, segons tinc entès, aquesta gesta li va costar al sofert heroi la mort per fatiga. La proesa, passats molts segles i aprofitant l’adveniment d’uns incipients Jocs Olímpics, algú decidiria que es mereixia una prova atlètica per si mateixa, acordant-se la distància exacta en 42.195 metres, ni més ni menys.

Aquells homínids que corrien per caçar i sobreviure ni se’ls podia passar per seu limitat intel·lecte que els seus descendents actuals, amb la majoria de necessitats bàsiques cobertes (deixem-ho així...), també ho farien pel simple gust de competir i superar-se.

Darrerament es multipliquen les curses populars; s’incrementa en cada edició el nombre de participants inscrits; es rebaixen les marques personals, i es succeeixen els rècords en les proves. Perquè, no hi ha dubte, córrer està de moda. La distància de l’extenuant marató s’ha anat fraccionant a conveniència dels interessats i, més concretament, de les corresponents limitacions cardiovasculars (si aquell grec la va dinyar millor no exposar-se a recollir cadàvers a palades...). El servidor, en la meva modesta mesura, també s’ha deixat endur pel magnetisme de les ‘curses de diumenge’ fins al punt de comprar-me un xip d’aquests que, cordats oportunament a les bambes, controlen oficialment els temps parcials i final i, de passada, abarateix el cost de la inscripció.

I ja que cada cursa genera unes determinades expectatives i es tradueix en unes sensacions diferents (condicionades pel propi estat físic i mental, i per l’organització i infraestructura de la prova, i pel perfil del recorregut, i pel caprici meteorològic..., i per tants altres factors que incideixen en el regust final...), enceto la nova etiqueta ‘córrer per córrer’ amb la intenció d’anar descrivint la resposta a la pregunta que em fan quan ben suat i rendit arribo a casa: ‘i què, com t’ha anat avui?’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada