27 de juny de 2013

ADÉU PISCINA, ADÉU PISCINA... - Final de curs - 18/06/2013


Catxis! Pels Campionats del Món de Natació a Barcelona d’aquest estiu ja no hi som a temps...debutar a casa hagués estat perfecte! Però tant se val...ens iniciarem amb els Europeus de l’any que ve, a Berlín!, ben a prop de la seva estimada padrina!



 

Mentrestant, treballarem encara més dur en les tres modalitats amb opció a medalla: sincronitzada, salts i waterpolo.


A veure, amb la natació sincronitzada, francament, ho tenim fotut. Sobretot perquè és un territori exclusivament femení. Ni amb la retirada de la Mengual, ni ara fa poc de l’Andrea Fuentes, hi ha possibilitat de replantejar la qüestió... De veritat, no ho entenc, en Martí (quan perd l’equilibri i s’enfonsa) fa unes piruetes increïbles; no és per dir-ho, però li he vist fer un 'flamingo position' de nota tècnica i artística molt propera al 10, fins i tot un 'single bent knee position' que destronaria les mismíssimes nadadores russes! En fi, deixem-ho estar, ja ho discutiré amb la Federació...







Amb els salts, ui, amb els salts...aquí sí que farem mal. Si podem escollir triarem el trampolí de tres metres i deixarem pels insensats la plataforma dels deu. Tampoc no cal prendre mal. En Martí ha assolit favorablement els salts bomba (perfecte per a esquitxar a tothom) i el palillo (permeteu-me la llicència, anomenar-ho salt d’escuradent hagués estat repulsiu). També ha reinterpretat altres clàssics com el salt invers o cap endins... Diguem que està obrint noves vies d’execució del salt, inventant estranyes maniobres i desequilibris d’allò més peculiars, fins avui mai explorades. Així neix una llegenda, desmarcant-se de l’habitual, creant un estil propi! Endavant Martí!





Parlem de waterpolo. La desimboltura amb la pilota a l’aigua és evident. Hi ha una química especial entre la pilota i en Martí, però sempre amb les mans! Mai als peus, això és important remarcar-ho, perquè fins a dia d’avui el binomi peu-pilota (en diuen football...) ha estat impossible. No és aversió sinó molt pitjor: indiferència. I això que té una pilota del Barça (això hauria de ser infal·lible, no?), i una samarreta blaugrana amb el seu nom... Però no està tot perdut, encara em queda un bri d’esperança: quan xuta, encara que sigui sense voler, ho fa amb l’esquerra i...creieu-me, això es cotitza...mireu en Messi... 






Bé, tornant al tema del waterpolo..., com que es juga amb les mans, hi tenim molta confiança. I ara que ha après a dur les ulleres d’aigua, i que no hi ha qui li tregui!, sembla tot un professional: vaja, que s’està gestant el relleu natural de n’Estiarte! Què no? Ja m'ho direu!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada