19 de juliol de 2013

REVETLLA DE SANT JOAN 2013

Ai, ai, ai... tard, massa tard per publicar la crònica de la revetlla de Sant Joan; ‘això (ja) no toca diria el molt honorable expresident de la Generalitat. No obstant, el passat dia  vint-i-tres de juny es mereix una  entrada, de totes-totes: tant per les fotos que tenim com per tractar-se de l’últim post pre-Arnau!

I és que la festa va començar a mig matí, amb la il·lusió d’anar a recollir la tradicional coca de Sant Joan. El cantautor Jaume Sisa canta amb encert allò de ‘els indis tenen coca allà al Perú, els ianquis coca-cola refrescant, i els catalans la coca de llardons i l'estupenda coca de Sant Joan!’





Dels preus més valdria no parlar-ne... Les tradicions segueixen sent un valor segur, ni amb la crisi es ressenteixen... així que, estimat gremi pastisser, via lliure per esprémer els moneders dels soferts ciutadans. I encara avui amb la coca estem de sort..., a anys llum del crim més flagrant que es produeix per Tots Sants amb el pretext del panellet... a l’astronòmic preu de 45 euros el quilo!


Sigui com sigui, ja tenim el primer ingredient: la coca, i la passejarem amb orgull! Tampoc hi faltaran, un dia com aquest, els petards. Les casetes de pirotècnia repartides per Barcelona, un temps molt freqüentades, avui són testimoni d’una clientela escassa i de butxaca continguda. El nostre particular arsenal, molt moderat, just suma deu euros. Però poca broma, que la munició inclou cinquanta super cebetes, quatre fonts ‘parchis’, dotze ‘abejitas’ i tres traques d’’Americanos’! Wuauh!


Per la tarda, escalfem motors amb el guarniment del balcó. No ens sobrepassem: just unes tires penjades pel sostre i un parell de fanalets, suficients per donar color i ambient a l’espai on, si no plou, soparem. El que ha passat és que, darrera les tirallongues de colors, han aparegut altres accessoris i complements de disfresses. I, és clar, ens ho hem provat tot i hem rigut molt... sobretot amb el nas de pallasso que duu en Martí que, just quan es fa l’autofoto, sempre cau per terra... Em penso que al final, sí, n’hem salvada alguna!




Són les sis, una hora perfecte per afrontar el plat fort del dia. El foc també és un dels elements cabdals de la revetlla, així que ens acostarem a la plaça del Nord i (aquí et vull veure Martí!) a ‘cremar-ho’ tot! Hi anem amb l’Àlex, que duu provisions pirotècniques molt similars a les nostres... A l’hora de la veritat els més petits s’apoderen de les bombetes... carai! quins dos valents, eh... La resta de petards els gaudeixen a la seva manera, des de la distància, sense acabar-se’n de fiar... francament, ho prefereixo així. A la plaça hi ha altres grupets de pares amb fills i alguna colla d’adolescents que s’envalentonen amb la seva artilleria... També el curiós espectacle d’una parella de joves acròbates. Malauradament, i molt abans que arribi la tradicional flama del Canigó que haurà d’encendre la foguera preparada davant dels Lluïsos, cauen (oh, no!) les primeres gotes d’aigua... Les qui ja tenien una mica de fresca (entengui’s les mamis) ara tenen l’excusa perfecte per tocar el dos. Amb aquesta adversitat provoquem una volteta fins a una desolada Virreina... i cap a casa. La inoportuna pluja ha aigualit, literalment, el que toca ser una nit calorosa, de carrer, platja i terrasses...







Al balcó, què voleu que us digui?, no s’hi està prou bé per sopar. Ens refugiarem al menjador i, de passada, ens estalviarem un constipat innecessari. Ens acomodem fins al punt de posar-nos el pijama, tots tres. Truita de patates, pa amb tomàquet i pernil i... la coca de Sant Joan! En Martí examina la coca atentament, revisa la fruita confitada... compta les cireretes i els trossets de meló..., i escampa per damunt la taula els pinyons. Sembla que la inspecció ha estat favorable, tot i els desperfectes que ha ocasionat... Fem parts i... res de res, tot i que la coca està boníssima, en Martí no la vol ni tastar!





I poc més, perquè a en Martí se li tanquen els ulls i aviat s’anirà a dormir. Ha estat un dia molt llarg (tècnicament, un dels dies més llargs de l’any per immediatesa al solstici d’estiu) i ple d’emocions... Els coets i petards que se senten, menys que ens anys anteriors, ens acompanyaran al son i, qui sap?, potser ens faran somiar en fullets entremaliats o en bengales de colors... obligant a rendir-nos, per molts anys, a la nit més màgica de l’any!
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada