27 de maig de 2014

III FENEXY RACE CALELLA - 24/05/14 - 41'56''/52'45''


FenexyRace Calella: un guió tant i tant diferent a l’habitual que avui ja em sembla que no és real sinó fruit de la imaginació; les fotos, per sort, certifiquen allò de ‘nosaltres hi vam ser’!



La singularitat de la Cursa (bé, els organitzadors en diuen race... que sóna més cool...) es deu al com, al quan i a l’on. M’explico: tant la Lluïsa com jo estem inscrits oficialment (amb dorsal, eh...) a un circuit de deu quilòmetres pel passeig marítim de Calella de Mar en dissabte vespre... Una ocurrència, com a mínim insòlita, que ens obliga a deixar en Martí i l’Arnau amb els avis fins l’endemà (aquest detall també és inèdit, uhmm...).



A Calella s’hi arriba ràpid, per autopista de peatge ‘of course’... I als voltants de l’estació de tren, on recollirem el dorsal, hi ha força àrees d’aparcament, la qual cosa ens permet una generosa antelació a la nostra cursa (prevista per les 19.30h).


Ens canviem als vestidors del Camp de Futbol de Mar, on milita el Calella FC. Unes instal·lacions de luxe a primera línia de mar. Deixem les motxilles al guarda-roba i gaudim de l’arribada a meta dels corredors inscrits a la Cursa de cinc quilòmetres (atenció al primer classificat: 15’50’’, a ritme de 3’09’’ el quilòmetre!).



Em sorprèn (gratament) el servei gratuït de ludoteca, ara que tants papes i mames s’han llençat a l’eufòria runner. La immediatesa a la platja possibilita fer estiraments damunt la sorra o estalonats a una barqueta. Quin gust poder aprofitar aquest solet bondadós i aquesta deliciosa brisa marina...




Reclamen a la concurrència per megafonia... avui no hi ha calaixos (em penso que som uns 500 corredors)... així que confiarem en el sentit comú dels participants. La Lluïsa es refugia entre la munió aparentment inofensiva (tranquil·la, no pateixis, que no et perdràs...) mentre el menda es posiciona a les primeres files, una gosadia gens vanitosa... només que vull aprofitar el meu particular reprise de sortida (conscient que a mitja cursa baixo lamentablement les revolucions...).




I a l’hora pactada, en punt, sentim el tret de sortida! El primer quilòmetre, a tota castanya, sobre terra, fins a un dels ponts de fusta que sobrepassa una de les tantes rieres que caracteritzen la comarca del Maresme. El tram asfaltat que segueix, fins als peus de l’emblemàtic far de Calella, s’estreny en excés, perjudicant als qui pretenen avançar... Una petita rotonda ens facilita el canvi de sentit i ens retorna a l’estret vial d’anada i tornada (a l’alçada del pont em creuo amb la Lluïsa, ueeeeehhhh!).

El zig-zag d’aquesta secció és mortífera, no per la gent que s’hi concentra (això s’agraeix, i molt!) sinó pels girs de 180 graus que, a banda del perill de lesió que suposen, trenquen el ritme sense contemplacions. Ens allunyem d’aquesta zona pel Passeig en direcció a Pineda, resseguint el clàssic carril litoral destinat a bicicletes. El fúnebre pas davant l’entrada principal del cementiri vell de Calella ens suggereix comprovar el ritme cardíac, no fos cas...


Últim canvi de sentit, a poc més d’un quilòmetre de completar el primer parcial, per a encarar una llarga recta fins a la línia de meta (em torno a creuar amb la Lluïsa, wueeeeps...). Temps als cinc quilòmetres: 20’19’’. Llàstima que encara estic a la meitat de Cursa...


La segona volta al circuit, amb avituallament d’aigua inclòs, no serà cap festa. Encoratjat per un altre corredor que prenc com a llebre intento dignificar un segon parcial habitualment penós. Segueixo marcant un ritme poc superior als 4 minuts per quilòmetre... però la Cursa se’m comença a fer massa llarga... falten cames o sobren metres... En totes aquestes anades i vingudes no he vist a la Lluïsa, on s’ha ficat?

Un últim esforç per apuntar a l’arc d’arribada, on el cronòmetre hi diu 41 minuts amb alguns segons... Uff, massa lluny per a esprintar. Em conformo amb mantenir el ritme, fins al final, i marcar un temps inferior als 42’. I...sí, pels pèls: 41’56’’. Wuauh, molt satisfet!


Amb el confort d’una ampolla d’aigua i una estranya barreta energètica (‘de arándanos’?!) esperaré a la Lluïsa, que pronostico encara trigarà ben bé deu minuts. Em diverteixo veient les successives arribades, la del popular Xavier Bonastre (sempre somrient...) i la de tants altres corredors (alguns desencaixats, la majoria exultants...). Amb el cronòmetre a 52 minuts intueixo a la llunyania una silueta familiar, que s’acosta a bon ritme. Sí, és la Lluïsa!, en perfectíssim estat i bon humor!! Molt bé!, millor marca personal en 10km: 52’45’’. Genial!

 


 

Ah, i no ho havia esmentat, malgrat que la cursa és benèfica a favor de les investigacions en el camp de les lesions medul·lars, algun euret de la inscripció s’ha invertit en l’avituallament post-cursa a base de tapes d’embotits del Maresme i...atenció...cervesa!



Però permeteu-me la crítica: ni les quatre llesquetes (sense una gota d’oli) amb llonganissa i formatge es poden considerar tapes ni l’holandesa Grolsch 0,0% està a l’alçada. Ningú reclama una tapa creativa o de disseny, tampoc una stout envellida en barriques de bourbon, però el que ens ha caigut a les mans (també el fred que ens ataca...) ens desengresca fins al punt d’obviar el sorteig de lots esportius i la presumpta ‘funzone’ amb música i DJ en directe fins les 22h. per arrecerar-nos de nou als vestidors i canviar-nos de roba.


I cap a Barcelona; us ho creureu?, amb la calefacció encesa dins del cotxe! De veritat que ha refrescat, i molt!



Sigui com sigui, una Cursa molt interessant... planera, amb l’atractiu de disputar-se davant del mar (com tantes que es fan pel litoral i que mai havíem assaborit), amb un ambient excepcional, una organització millorable (vianants i transeünts han envaït repetidament alguns trams del recorregut, amb el perjudici que suposa pels corredors afectats...), i uns serveis de vestidors i dutxes excel·lents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada