20 d’agost de 2014

CAMÍ DE CAVALLS: Ciutadella-Algaiarens


El que pretenia ser una volta a l’illa de Menorca en vuit etapes, ha quedat reduït a un intent (frustrat per manca de temps) de completar la costa nord. Dels 185 quilòmetres homologats com a GR223, popularment conegut com a Camí de Cavalls, n’he recorregut 77, des del Port de Ciutadella fins al far de Favàritx, en tres matinades intempestives i molt caloroses:

1a etapa 31/07/14: Ciutadella – Algaiarens (24km)
2a etapa 06/08/14: Algaiarens – Cala Tirant (30km)
3a etapa 12/08/14: Cala Tirant – Favàritx (23km)

El Camí, que anys enrere permetia defensar i controlar l’illa dels continus atacs enemics, té un valor patrimonial, històric i paisatgístic majúscul. Les campanyes populars al llarg dels anys vuitanta i noranta han permès un itinerari públic, lliure, gratuït i, voldria ressaltar, excel·lentment condicionat i senyalitzat. A banda de la crònica que segueix, amb les fotos que he anat fent al llarg del Camí he creat un vídeo que evidencia l'encant de cada etapa:


CIUTADELLA-ALGAIARENS - Distància: 24 km - Desnivell: 270 m


El tram inicial, que comença al Port de Ciutadella, destaca (un cop superada la renglera de xalets de somni, urbanitzacions farcides de guiris i zones comercials de temporada) per la duresa d’un terreny calcari i inhòspit molt singular, desproveït de vegetació. El paratge rocós i la costa retallada m’ha acompanyat fins més enllà del far de Punta Nati per senders només insinuats per estaques quadrades de fusta. Barrancs i penya-segats es succeeixen en aquest vast paisatge pedregós. La panoràmica d’aquesta costa Nord-occidental de Menorca és impressionant. Passats alguns minuts de les set del matí, quan ja clareja prou, m’he permès uns glops d’aigua a la vora d’una de les barraques de bestiar escampades al llarg del recorregut per tal de gaudir de la immensitat rocosa que m’envolta, en completa solitud, només exposat al vent i a la remor d’unes ones inquietes.


La costa que segueix, més enllà del far, és encara més abrupte. Es tracta possiblement del punt de Menorca amb més perillositat per a la navegació marítima, testimoni de diversos naufragis com el del vaixell de vapor francès Général Chanzy l’any 1892, les víctimes del qual són homenatjades amb una creu. Travesso algunes barreres menorquines, reflex d’una activitat ramadera ben activa, per corriols que voregen penyals i barrancs. Aviat són visibles els xalets de la urbanització de Cala Morell, on hi arribo per la seva històrica necròpolis en coves excavades a la roca. Sobrepasso l’embarcador i el petit moll de la Cala. Cal anar en compte amb les transicions del Camí de Cavalls en terreny urbà, si es volen evitar passejos innecessaris com el que jo he patit...


Són les 9 del matí i la calor ja és insuportable. Segueixo sinuosament l’entramat de murs de paret seca rodejat, ara sí, per vegetació arbustiva i alguna sorpresa inesperada, com l’aljub de Corniola (una construcció en desús que recollia l’aigua de pluja i la canalitzava cap a un pou). Sobrepasso el codolar de Biniatram, amb el mòbil a la mà (que la família ja està a punt d’arribar a destí...), i la cala de ses Fontanelles, just abans d’endinsar-me per un pinar que em separa de la costa. Acabo el recorregut, amb algunes molèsties a les cames, a l’extrem de l’aparcament d’Algaiarens, des d’on ja distingeixo el Fiat Panda que m’ha de rescatar. Tot i l’advertència de meduses a la platja, ens hi acostarem (que aquí no venim cada dia), i gaudirem d’una de les cales més exquisides de la costa nord menorquina. Això és un autèntic luxe!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada