13 de novembre de 2014

50a BEHOBIA-SAN SEBASTIAN - 9/11/14 - 1h47'07'' - 1a PART

No hi deu haver massa diferència entre la devoció que les autoritats cinèfiles senten per la trilogia d’El Padrino i la que senten els apassionats del running per la Behovia-San Sebastián (BSS): veneració i reverència. Com el Barça, que alguns assegurem que és més que un Club, la popular prova atlètica entre el barri irunès de Behovia i el Boulevard donostiarra és, unànimement, més que una Cursa!

A l’expedició, a més de la Lluïsa i un servidor, s’hi afegeix en Miki com a suplent de luxe d’un Sergi lesionat... Enguany només dos debutants, l’any que ve, si es compleixen les promeses, serem una bona tropa!

Tot comença, probablement, estirant les cames (engarrotades per les cinc hores en cotxe des de Barcelona) pel passeig marítim que voreja la badia de la Concha, impressionats per la bellesa estètica d’un escenari preciós, tan freqüentat per passejants i corredors que aprofiten els prop de dos quilòmetres de longitud del passeig com per les joves promeses futbolístiques locals repartides pels quinze camps dibuixats damunt la sorra de la platja.





Des del privilegiat mirador del Café de la Concha podrem esmorzar, però sobretot gaudirem de l’espectacle matinal. Sembla evident que per aquestes latituds cantàbriques abunda la sang calenta; com sinó s’explicarien les simultànies patxangues futboleres en pantalons i màniga curta a meitats novembre o les contínues anades i vingudes de banyistes que escenifiquen amb tota naturalitat el ritual de la immersió independentment de la temperatura de l’aigua. Bé, per això són bascos...





A l’estadi de futbol d’Anoeta, temple de la Reial Societat, recollirem els dorsals (notòriament més grans de l’habitual); mentre que a la Fira del Corredor, instal·lada al Velòdrom annex, ens espera la samarreta Adidas del ‘gremi de taxistes de Barcelona’ i un munt d’expositors.




Dins l’atapeït Velòdrom ha estat inevitable dedicar un sospir a la cervesa artesana Pagoa, exposada a l’estand de productes locals: la red ale Baigorri ens ha enamorat.


El guanyador de la BSS del 2013, el gallec Pedro Nimo, ha tingut el privilegi de fer-se una foto amb un competidor debutant català...


El simulador virtual de la Behovia, que m’ha permès recórrer els darrers quilòmetres de la Cursa, i els photocalls dels espònsors ens han tingut ben entretinguts:




I el darrer propòsit, conjura inexcusable, a l’estand de Zurich Marató de Barcelona:


Ens allotjarem a la casa rural Añarre Zarra, a mig camí de Renteria i Oiartzun. Tot i l’atenció esplèndida i servicial del personal (que conviu a un reservat de la pròpia casa), la generositat de les habitacions, la delicadesa dels espais compartits, i la serenitat i bellesa de l’entorn..., conclourem que hagués estat infinitament millor assentar-nos dins San Sebastián, estalviant-nos les incomoditats de desplaçar-nos contínuament en cotxe (ara que som conscients de la dificultat d’aparcar dins la ciutat).



El tradicional pasta party en jornada prèvia a la Cursa el traslladem a la veïna localitat d’Hondarribia. L’antic barri de pescadors, amb la inconfusible arquitectura popular de colors vius, es troba literalment saturat de pintxos i zuritos que s’esmunyen entre la clientela amuntegada a les barres i terrasses de les prestigioses tabernes.



Per dinar, definitivament, ens refugiarem per recomanació a un restaurant amb un menú tan oportú com la inscripció que custodia una munió de papallones: ‘la prisa mata’ (ens ho aplicarem demà a la Cursa!).



Després d’un merescudíssim descans a la casa rural (que avui la matinada ha estat indecent!), i a prop del suïcidi davant la impossibilitat d’aparcar el cotxe a San Sebastián, assistim a la festa del 50è aniversari de la BSS. La plaça de la Constitución, al cor del casc antic de la ciutat (en diuen Parte Vieja), està abarrotada de corredors, simpatitzants de la Behovia i altres curiosos. A l’escenari, ubicat davant del que un temps fou l’Ajuntament, el testimoni de personatges rellevants relacionats amb la Cursa precedeix un animat concert, mentre al centre de la plaça es reparteix cava i fins a 3500 racions (sí Lluïsa, podràs repetir...) d’un pastís gegant de quasi vint metres quadrats... i és que l’ocasió s’ho mereix!



A la pantalla gegant de la plaça es projecta el vídeo promocional d’aquesta 50a edició, ben guarnit d’èpica i sentiment, emocionant a tots els assistents i esperonant als qui demà s’hi enfrontaran.

Immediatament ens deixarem sorprendre per les incomptables barres gastronòmiques, com a feligresos convençuts d’una religió que venera el pintxo, just ara que ens trobem en immillorable ruta per a delectar-lo. El ritual, probablement de peu i amb poc espai de maniobra, el protagonitzen uns cambrers força peculiars, de conversa accelerada i difícil comprensió. El millor és seguir-los el joc i les bromes, amén a tot, per acabar menjant qui sap què o, en el millor dels casos, pintxos insòlits com la ‘brocheta de tiburón y gamba albardada...’. La sidra, els zuritos i els txikitos contribueixen a ser més tolerants amb les incomoditats i menys severs amb el preu de cada pintxo... Assumim el cost de la inexperiència, els experts tenen millor olfacte i punteria; la veterania és un grau!


Un passeig nocturn de distensió, abans d’agafar el maleït cotxe, ens duu a explorar el Puente de Zurriola (amb el Gran Kursaal de fons), com a referent d’una recta final prometedora i que demà, amb tota seguretat, viurem en primera persona. Per això acordem el punt exacte on ens trobarem amb la Lluïsa, la nostra sacrificada animadora.


L’última postal nocturna de la ciutat la reservo a la inconfusible barana de la Concha, convertida ja en icona universal, que delimita el passeig marítim des de fa més de cent anys.


Dins del llit, just abans de dibuixar en somnis una Cursa perfecta, m’engresco amb la revista del corredor, llegint amb interès articles, consells i entrevistes. No hi ha dubte, demà serà un gran dia, i per partida doble!, encara que les previsions meteorològiques anunciïn pluja...






1 comentari:

  1. Gran crònica de una primera jornada inoblidable ... Si que en vam fer de coses? jejejeje ... Sols trobo a faltar alguna menció a la gran autovia inacabada A21 , i aquells 3 o 4 revolts de matinada .... esperant la segona part ...

    ResponElimina