Poca broma: l’any 1987 la Unesco va incloure al Patrimoni de
la Humanitat el tram del Danubi travessat pels ponts al seu pas per Budapest. El
riu, de conca extensa i cabal immens, impressiona. Travessa deu països, i
importants ciutats com Viena, Bratislava o Belgrad..., però l’escenari de la
capital hongaresa als seus marges és excepcional.
El popular vals d’Strauss li fa justícia, però també la
contemplació serena des d’un dels quatre ponts principals de Budapest...
O millor encara, des de la melangia dels finestrals dels
tramvies que ressegueixen el curs del riu, en idil·li perpetu, des del marge de
Buda o el de Pest, tant se val per a rendir-nos al seu encant...
O millor encara, encaixar una panoràmica inigualable des del
turó de Buda, ja sigui de dia o de nit, des del concorregut i preciós conjunt
del Bastió de Pescadors o des de la icònica talaia de l’estàtua de la
Llibertat...
Encara que per optar a matrícula, i captar la melodia que
emergeix del propi riu, haurem de lliscar per les seves aigües des de qualsevol
dels vaixells saturats de turistes. De nit, en fugaces escapades a una coberta
que frega els zero graus, la sensació ha estat indescriptible, amb l’afegit d’una
il·luminació magistral dels principals edificis que voregen el riu, amb els
seus reflexos reposant damunt d’un llit d’aigua gèlida però sobradament
confortable. Un record inesborrable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada