A més, després d’un trànsit erràtic (a causa d’un èxit desbordant) pel convent de Sant Agustí, l’any d’estrena, i per la cúpula de Las Arenas, sembla que arrela amb convenciment a les Drassanes de Barcelona (després de la benedicció unànime de l’any passat). Un emplaçament, no ho passaré de llarg, que testimonia el batec de la història en la ciutat: d’un primogènit ús naval, més tard a militar per gentilesa de Felip IV, fins a cultural (la més recent) com demostra aquesta aquest Barcelona Beer Festival (BBF). I és que la naturalesa del Festival segueix intacta: difondre la cultura cervesera artesana i de qualitat!
Les dades, un cop més, són estratosfèriques: més de tres-centes cerveses rotant aleatòriament durant els tres dies del Festival. N’hi ha que potser s’acomodin entre barrils, tot el cap de setmana, si bé la majoria llençarem una moneda a l’aire i creuarem els dits per ensopegar amb els barrils desitjats durant la visita (o visites, els més afortunats...).
Divendres tarda, en sessió única (i moderada, que diumenge hi ha Marató de Barcelona), m’escapo a la deliciosa nau gòtica de Marquès de Comillas. Abastit d’unes quantes fitxes, la clàssica pissarra del fons de la sala exposa a guix la fabulosa llista d’escollides (diuen, aleatòriament...).
M’estreno amb el novedós Cask Corner, en un racó del llarg taulell. L’american Pale Ale de l’anglesa Alphabet, exemplifica l’estil de bombeig manual anglès, tota una tradició, sota l’argument de reduir al mínim les influències mecàniques que el barril convencional traspassa a la cervesa.
He fet diana en la meva carta personal. Assalto, abans sonés la inoportuna campaneta de ‘cask over’, la japonesa Hitachino Nest, que ens premia per tres fitxes amb una cervesa històrica amb prunes i sal marina... exòtica, sorprenent i força salada...
Torno cap al vell continent, i m’instal·lo a Berlin... amb la IPA d’una cervesera alemanya en homenatge a una ciutat fascinant, cosmopolita i bohèmia, en contínua transformació...
M’ha encuriosit la col·laboració entre dues reconegudes cerveseres, la brooklinesa Evil Twin i la navarresa Naparbier, per a reinventar una Black&Tan que pot degustar-se conjuntament (l’efecte de les dues densitats és sorprenent) o per separat; el menda s’ha decantat per l’stout Black Raven en formidable versió solitària...
És hora de prendre l’aire, avui que el dia acompanya, a l’espai habilitat a l’exterior. Encara hi queden fitxes a la butxaca i convé amortir l’efecte del llúpol amb un formós entrepà...
Em llenço, només entrar, a la creació de Lagar de Ribela: una cervesa resultat de la combinació de sidra amb pera autòctona gallega de producció ecològica.
Lucky Bastard, des de la República Txeca, visita Barcelona amb la seva millor producció. India és una perfecta American IPA de transició, molt bevible i aromàtica...
Encaro la recta final, mentre recompto el saldo de fitxes... per a reincidir amb el Cask Corner. Ara descobreixo una oatmeal stout amb cireres molt singular, de l’anglesa Revolutions... que m’endolceix la gola divinament.
I per acabar, que ja he promès continència en vistes al diumenge..., m’escapo de nou a l’exotisme, en aquesta ocasió de Singapur. La cervesera Brewerkz ens ha enviat el barril guanyador a la medalla d’or a la World Beer Cup per a pale ale d’estil anglès. ‘Doctors té l’església’, així que gaudim del seu veredicte...
No vull ni pensar les joies que deixaré escapar en immediates rotacions... la temptació és immensa i fins sembla que hi ha una força d’atracció que es resisteix a deixar escapar als visitants... Si de cas, em distancio en llarga òrbita anual pels confins de Barcelona i rodalies, però tornaré l’any proper amb ànims de remissió compensatòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada