20 de juliol del 2015

BUSCANT TRESORS A PROP DE CASA

El geocaching, ho admeto, és altament addictiu. El hat-trick que hem celebrat aquesta tarda prové d’un tast no premeditat resolt amb eficàcia el diumenge: el microcaché magnètic del ‘Mercat de l’Estrella’, amagat ja fa cinc anys i descobert en cinc minuts, els que ens separen de la porta de casa fins a les seves coordenades.




Un cop resolt el caché més proper a casa, avui hem apujat el llistó i l’encert amb un triplet cent per cent gracienc. El primer d’ells, ho confesso, el perseguia des de fa mesos, amb l’equívoca pista: ‘magnètic, dreta, a baix’. Fins he regirat papereres, m’he capficat en racons extravagants i amagatalls absurds; sense èxit. Tractant-se de ‘La Plaça del Nord’ no el podia deixar escapar, així que un cop escorcollada tota la plaça, pam a pam, l’he anat arraconant en l’únic lloc possible. Ha aparegut, per descart i eliminació d’espais, i certa dosi d’intuïció com a ajuda compensatòria. Els nombrosos muggles que vagaregen per la zona ens han dificultat l’anotació al logbook, però no la satisfacció d’una captura molt fatigosa i enredada.



L’eufòria ens ha empès a obrir el radi i a donar-nos un altre gust. Hem pujat fins al camp del Club Esportiu Europa, un històric de principis de segle molt vinculat al barri. La pista diu: ‘per signar el caché hauràs d’informar-te’. La Lluïsa l’ha endevinat a la distància, ens hem retirat una mica per a examinar-lo a fons, i l’hem tornat al seu lloc. Aquest ha estat molt evident i descarat, però sigui com sigui ha estat una altra conquesta, i motiu de celebració.





I encara de camí a casa, amb només una petita voltera avui justificada, hem completat el hat-trick. Pi i Margall acull un altre microcaché, minúscul, que tampoc se’ns ha resistit massa. Potser l’he trobat massa exposat a curiosos, brètols i poca-soltes, amb el perill de pèrdua que li podria suposar. Si bé segueix intacte, i seguirà uns dies més, perquè la prudència i cautela retornant-lo al seu lloc ha estat màxima.





Seguirem explorant, perquè la distracció i entreteniment del geocaching és inqüestionable. En Martí no es cansaria mai de cercar tresors, i n’Arnau li segueix les passes… Seguiré captivant als nostres petits exploradors amb nous reptes, n’estaran encantats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada