25 de juliol de 2015

VESPRE INEDIT A L'HOTEL W BARCELONA

Aprofitem l’ocurrència dels Vespres Inedits per a deixar-nos caure per la Barceloneta, en hora punta, i anar temptejant la nostra destinació des de la distància. Martí i Arnau, com era de preveure, s’entusiasmen amb el metre quadrat de sorra de què ens hem apropiat, rodejats de banyistes estrangers; ells ho saben prou bé: en ‘España, todo bajo el Sol’.



Lamentablement ens sentim forans a les platges de la nostra pròpia ciutat. L’Ajuntament ho reconeix: és el preu que paga Barcelona per un aparador tan atraient i llaminer. Admetem-ho: temps passats no sempre són millors, i aquest litoral barceloní ara fa goig, tot i els innombrables inquilins d’arreu d’Europa. Qui l’ha vist i qui el veu? M’avergonyeix el barri de barraques del Somorrostro, ben actiu fins als anys seixanta, desplegat lamentablement des d’on ens trobem fins al Bogatell. La silueta del flamant hotel W Barcelona, indubtablement, ens situa al gloriós present.



Avui ens estrenarem com a hostes eventuals del popular i controvertit hotel vela, obra de l’arquitecte Ricard Bofill (d’encerts reconeguts com el Teatre Nacional de Catalunya o l’Aeroport de Barcelona i pífies colossals com la de l’edifici Walden 7 de Sant Just Desvern). Ubicat a primera línia de platja, amb quasi cent metres d’alçada, disposa de tants admiradors com denunciants d’un projecte que, sostenen, no respecta la Llei de protecció de costes.




Sigui com sigui, gaudeix d’unes panoràmiques immillorables del Mediterrani i de la ciutat de Barcelona. La iniciativa Vespres Inedits no ens permet pujar fins la planta vint-i-sis, d’on suspèn el glamurós Eclipse Bar, sinó que ens convida al selecte restaurant Bravo 24, al lateral més agraït de la segona planta de l’hotel. Les tapes incloses són: ostres en suquet, steak tartar amb patata pont neuf i croquetes de pollastre rostit; acompanyades de dues oportunes Damm Inedit.





La sobretaula, en aquest estimulant escenari, impulsa a Martí i Arnau cap a les hamaques orientades cap a la piscina. Aquí està el perill: en convertir la distingida terrassa d’aquest luxós hotel en un parc lúdic infantil. Quan la gresca ja s’excedeix, abans que ens cridin l’atenció, abandonem l’edifici per la porta giratòria que separa el vestíbul del passeig de Joan de Borbó; ara sí, llum verda per a córrer i cridar. 








Des de l’exterior l’hotel imposa, com els preus de les seves habitacions, que no desaprovaré ni criticaré en excés per si algú pensava sorprendre’m amb un regalet.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada