11 de novembre de 2015

51a BEHOBIA-SAN SEBASTIAN - 8/11/15 - 1h50'17'' - 1a part

Comprovat, l’any de l’estrena, i confirmat enguany. Hi ha curses multitudinàries fantàstiques, també hi ha mitges maratons memorables, i hi ha la Behovia-Sant Sebastià, que és tot això i molt més: un esdeveniment únic que, entre tantíssims altres al·licients, inclou una cursa quasi perfecta.


Hi ha qui l’atraurà el seu perfil, popularitat o exigència, potser l’organització impecable o la participació (també femenina) ascendent, però a mi m’atrau el seu pack sencer: l’ambient i la bona sintonia que mostra la ciutat de Sant Sebastià, la reconeguda gastronomia donostiarra, l’elegància del fotogènic passeig de La Concha, l’essència i autenticitat de la Parte Vieja..., compartida amb la millor companyia. Ho he trobat sintetitzat en un dels restaurants on hem dinat, escrit a guix en una de les parets: '¿y si en vez de planear tanto, voláramos más alto?'. D'això es tracta!

Després d'uns quants mesos fatídics i malaurats, que es van arraconant a l'ombra (no en l'oblit), i gràcies a la confiança i determini dels amics que m'hi van inscriure cegament, m’enquibeixo dins d'un cotxe rumb a Donostia. Hi haurà generós avituallament a prop d’Osca, tortuosa carretera de transició fins a l’autopista, i curioses formacions geològiques i pantans de guarniment, però el primer capítol destacable del cap de setmana l’escrivim al municipi costaner i portuari de Pasaia, disposat al contorn d’una ria propera a Sant Sebastià. Costa ubicar-me al districte oportú: ni San Pedro, ni Antxo, sinó Donibane, justament a l’altra banda del canal... que travessarem per setanta cèntims amb l’oportuna línia regular en vaixell.




L’estret marge entre el port i la muntanya permet un únic carrer a Donibane, exquisit, que ens duu fins a la preciosa plaça de Santiago, on ens rendim en una terrassa excel·lent i brindem plegats amb la merescuda cervesa basca Keler, tant lluminosa i brillant com suposem que serà el cap de setmana.





El restaurant Ziaboga, nom que prové de la maniobra de viratge dels tradicionals remers locals, és l’opció escollida. El menda, que encara recorda el bon pas per aquest menjador el maig del 2006, es decideix pel peculiar assortit d’entrants de la casa i per un sublim ‘bonito con piperrada’, després de pertinents traduccions i aclariments...




Amb la panxa ben satisfeta entrem directes en matèria. L'ull de l'huracà es troba a la Fira del Corredor, on preveiem una única aturada, en tres temps.


Primer, cap a l'estadi municipal d'Anoeta, gloriós fortí de la Reial Societat, per a recollir els dorsals corresponents.


Després, al Velòdrom Antonio Elorza, habitual punt de repartiment de samarretes i estands diversos relacionats amb la passió per córrer. Encara hi queden, segons el marcador, quinze hores i quaranta-set minuts per al tret de sortida de demà, per això encara ens beneficiem d’una Pagoa Orhi, una pilsner artesanal lleugera i dolça, a l’estil basc.




I per últim, a fer cua per a comprar el bitllet de Renfe que ens durà demà de bon matí cap a Irún. La contrarellotge d’avui finalitza descobrint l’àtic que ens ha d’emparar aquesta nit, a l’epicentre de l’animadíssima Parte Vieja de San Sebastián, dins l’entramat peatonal de la ciutat, literalment envaït per innombrables restaurants i bars de pintxos. 



No triguem a afegir-nos a la clientela habitual, escodrinyant entre els pintxos exposats i perseguint un tros de barra. Resolc hàbilment la trilogia de manual sidra-txakolí-cervesa, amb pausa al santuari futbolístic donostiarra, on recorden com si fos ahir els títols de Lliga de les temporades 1980-1981 i 1981-1982 i la virtuositat de jugadors carismàtics com López Ufarte, Satrústegui o el mític Arconada. ‘Aurrera, txuri urdinak!’ Demà serà un gran dia, que sigui com avui...



Enllaç a:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada