Prop de quaranta fotos en aquest post! Inaceptable, però totes imprescindibles... Diuen que els viatges, com la vida mateixa, neixen, creixen, es reprodueixen (quan n'inciten o provoquen d'altres) i moren. Segueixen el patró natural del famós anunci de les paneres que, amb la fórmula Cucal, desapareixen; si no fos perquè l'atreviment i lògica implacable del filòsof Eduard Punset capgira l'argument amb la paradoxa 'no està demostrat que m'hagi de morir'. Aquest final feliç, el punt i seguit que vaticina, justament el pot garantir una dosi extrema de gigabites en fotos, una mena de monogràfic digital exhaustiu, i immortal.
Venècia, perquè em sedueix, em fascina i em provoca, es mereix un racó predilecte de la nostra memòria, i una altra còpia de revisió i fruïció perpètua a l'ordinador. Per això, la magnífica travessa del dia deu de setembre, serà inesborrable amb el generós àlbum fotogràfic que li he dedicat. Venècia, amb els meus fills en primer pla, s'ho ben mereix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada