'XOOOOOOOFFF', A L'AIGUA!

En aquesta vertiginosa dinàmica de final de curs, i de cicle!, es succeeixen sessions de portes obertes, demostracions, i exhibicions diverses... amb el pretext de mostrar els avenços que s'han anat assolint durant el curs. El progrés d'en Martí, a piscina, ha estat notable... la desconfiança i recel del llunyà P3 s'ha convertit ara en cautela i il·lusió.

Ja no hi ha temor sinó respecte. Resol millor cada exercici, com nedar crol o esquena, o submergir-se... mentre que tolera millor els nous reptes, com saltar de cap...

Hi ha molta feina a fer, però la seva bona actitud és el motor de millora. Sovintegen somriures i bon humor... intueixo que amb l'intensiu aquàtic d'aquest estiu pujarà un altre esglaó!

En la meva època a Claret, probablement avui s'hagués guanyat el cavallet taronja. El negre? Poc a poc, a mi em va costar suor i llàgrimes... És qüestió de temps, i d'esforç, sacrifici, constància i voluntat; la vida mateixa dins d'una piscina.