En plena ressaca maratoniana, ens escapem d’Oktoberfest, tal i com havíem previst... Tant se val no sigui ‘Oktober’ ni estiguem a Múnich, apostem directament per la ‘fest’ (i la cervesa!)... que l’ocasió s’ho mereix! Ningú em baixarà del meu núvol, tant orgullós i satisfet com m’hi trobo, però sí m’acostaran fins a un solar multifuncional remot, proper a l’aeroport de Tegel, on es desplega des d’ahir la millor rèplica berlinesa de la festa popular més important d’Alemanya.
Per això, un cop travessat l’estimulant arc de llum d’accés al Festival, Martí i Arnau es llencen a les clàssiques atraccions de fira... i nosaltres abordem la immensa i prometedora carpa de Paulaner, tot i l’escassa assistència d’avui...
Ens repleguem en les taules davanteres, al ritme d’alguns hits sorprenents, i per fi celebrem plegats l’exitosa Marató de Berlín 2016, brindant sobretot pel cap de setmana compartit! (tècnicament no hi haurà brindis perquè d'inici no ens atrevim amb quatre gerres de litre de cervesa, en compartim una d’escalfament...).
‘Fora-carpa’ tornen les atraccions... Mentre uns es barallen amb martells, i altres es maregen en laberints de miralls o donant voltes amb l’autoxoc..., jo prefereixo perdre ’m explorant les delícies gastronòmiques del fast-food berlinès... El punt i final el reservo al popular licor d’herbes de moda Jagermeister (obviant la modalitat extrema Jagerbomb, barrejat amb Red Bull...). Durant la Segona Guerra Mundial fou un anestèsic excepcional; avui és un colofó perfecte a un cap de setmana inoblidable!
En l’última nit a Berlín... em submergiré en dolcíssims somnis, que em regalin flaixos sensacionals d’aquesta Marató... Wuauh: Barcelona, París, i Berlín! Les comparacions són odioses entre aquest trident magnífic, per això em quedo amb el millor de cadascuna...
De bon matí, un cop esmorzats, abandonem l'apartament de Krausenstrasse per a explorar i creuar el famós pas fronterer de Checkpoint Charlie... per on sovintegen plaques daurades enquestades damunt del paviment, en memòria a les víctimes del nazisme...
L'església mutilada de Kaiser-Wilheim és l'últim record que ens emportem de Berlín a Barcelona... Una sorprenent torre en runes evidencia les cicatrius inesborrables d'una Guerra tràgica... que ni sé com explicar-la als meus fills... prefereixo mantinguin uns quants anys més la seva meravellosa ingenuïtat, la seva mirada autèntica i el seu dolç somriure.
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada