BRAU MEDITANT...

L’adveniment dels Jocs Olímpics, a la darreria dels vuitanta, va exposar ‘la ville de Barcelona’ en un estimulant aparador , un altaveu d’oportunitats i riscos... L’impacte urbanístic, tant efervescent i alternatiu, va esquitxar la ciutat de mil projectes i iniciatives: a les icones olímpiques s’hi afegiren transformacions fonamentals, però també d’altres polèmiques o menyspreades. Enmig d’aquesta eufòria col·lectiva es rescaten obres, com les de l’escultor Josep Granyer, que avui presideixen el cap i els peus de la selecte i concorreguda Rambla de Catalunya a Barcelona.

La setmana passada vaig entretenir-me psicoanalitzant el Brau Meditant en bronze que, com El Pensador de Rodín, segueix donant-li voltes al seu neguit... Es tracta, ni més ni menys, que d’un brau damunt d’un pedestal, d’esquenes a la Gran Via. Impassible, i alhora amoïnat, amb la mirada baixa i una actitud ben humana, totalment absort.

Ara ja ho sé!,...l’escultura, d’estètica surrealista i kitsch, viu fascinada per l’atractiu d’una bella girafa, escarxofada justament en l’altre extrem de la Rambla, a tocar de l’avinguda de la Diagonal. Ella, malgrat el seu posat seductor i provocatiu, es mostra indiferent al seu valerós pretendent, que es desconsola amargament...

Estimat brau, no et torturis més, l’amor amb la Girafa Coqueta sembla impossible... estàs tant a prop seu que ni et veu. Potser tinguis darrera una nova pàgina en blanc, a la botiga Ale-Hop del carrer de Santa Anna hi ha una vaqueta...