Els preus es mantenen (anem bé…), si bé el valor mig de cada tast s’inclina cap a les tres monedes… que enguany canvien de color, no fos cas…, i incorporen la imatge del mestre cerveser Steve Huxley. La novetat més substancial és la pulsera obligatòria i intransferible que es compra amb el got de la Fira (que segueix amb el serigrafiat i volum habitual), per a evitar la picaresca entre assistents…; una maniobra de l’organització molt previsible.
L’estrena, divendres tarda, està garantida amb els insolents ‘arrogant bastards’ berlinesos d’Stone Brewing, amb una oportuna i cremosa Coffe Milk Stout. Aquesta col·laboració tant deliciosa i exclusiva en motiu del BBF2017 es mereix un ‘Always on tap’ per a goig de tots els assistents.
Inici superb, que em convida a una pausa, que aprofito per a ubicar-me en aquesta inmensa nau i, fonamental!, tenir ben localitzats els lavabos (aviat les corredisses i urgències seran inevitables…).
En la meva batalla particular amb la llista de cinc-centes vuit cerveses presents al Festival, la clàssica pissarra que anuncia la sort em dóna totalment l'esquena (vés per què he perdut prop d'una hora destriant el gra de la palla...). Assereno el desencís amb l'instint còmplice d'un viatge proper que dibuixarem per Escòcia: l'spiced wheat Beastie de la població d'Alva, tant propera a Stirling, ja em permet somiar en paisatges naturals impressionants.
Rodo el món i torno a... Bèlgica!... paradís cerveser inequívoc i (com al parxís) casella segura: De Brabandere Brouwerij em sedueix amb la Petrus Aged Pale, una 'sour beer' força àcida envellida en bótes de roure.
Reservo un últim tast en alguna de les cerveseres russes convidades al Festival, on més enllà del vodka també es desplega un engrescador panorama birraire. Bakunin, des de Sant Petersburg, ens acosta una imperial stout de 10,5% molt bevible, fosquíssima i dolça. No hi ha dubte: des de Rússia, amb amor...
M’entusiasma el format Rússia-Experience, que permet minitastos en copa de degustació especial... amb tarifa reduïda! Interessantíssima opció limitada que tolera més consumicions a una sola moneda cadascuna! Per pensar-m’ho l’any vinent...
I dissabte... amb la placidesa de conèixer-me el terreny de joc, repeteixo amb la Lluïsa, que s’estrena amb la tradicional cervesa del Festival que elabora Ales Agullons: l’american pale ale Hops&Hopes, versió 2017! De fons, l’street music band Boozan Dukes estimula la concurrència amb un swing-blues entre alambics! Ambient de Nova Orleans a l’Hospitalet!
Ens enfilem a l’altell d’aquesta nau, on ens sorprèn una panoràmica insòlita de la multitud, per a gaudir d’una de les nombroses activitats de difusió i cultura cervesera que promou el Festival: ‘Beer your sense in Leuven’, un magnífic i nostàlgic retorn a les delícies locals flamenques en format live-tasting!
Després de l’obligada introducció promocional de la ciutat de Leuven: ‘the place to beer’, sponsor oficial de la Fira, ens endinsem en el carrusel de tastos previstos. D’inici, una espumosa Ferme Framboos, ben carbonatada i lleugerament àcida... un perfecte aperitiu. Segueix la cítrica Luvanium, inspirada en antigues receptes ‘cuyt’...
Sorpresa: netegem gots i ens embenem els ulls. Assaborim la cervesa que ens servit d’amagat... i en obrir els ulls: una barrel aged imperial stout de Hof Ten Dormaal de color blau!
Encara hi ha temps per a l’speciaal blond de Delvaux i per a la sensacional Kraaike Metteko, exquisidament maridades amb suprems ‘chocolats’ amb denominació d’origen belga. Sublim artesania al quadrat: cervesa amb xocolata!
Tornem al camp de batalla, encara més atapeït que abans... per a fer una transició amb l’american IPA de la càntabra Dougall’s, tant lleugera i tropical... abans d’abordar la segona activitat: ‘Craft Beer in Greece’, de la mà del seu productor i apassionat impulsor del projecte ‘Solo Beer’, que lluita en solitari desconsol davant d’un escenari grec tant indiferent per la cervesa artesana.
La densitat, malgrat les dimensions de la pista, és força elevada... si bé capturem un trosset de taula per a sopar (que omplim amb snacks que portem de casa amb altres propostes gastronòmiques locals de la pròpia fira) i un servidor acompanya amb l’esplèndida Pirate Smoke Stout gallega de la cervesera Áncora!
La traca final, compartida, es lliura a l’aventura... ja pressionats per l’hora de tancament del Festival (a les 23h? no és massa aviat tractant-se d’un dissabte?)... per a viatjar fins a Salzsburg, per a degustar una American IPA (diuen: ‘inspirada en els viatges dels vaixells austríacs que salpaven des de Trieste fins les illes Nicobar’) i una Apassionada fruit beer d’Edge Brewing, d’intensíssim sabor tropical.
I tant estricte és 'l'àrbitre' amb l’horari (ni un minut d’afegit!), que tornem a la capital amb la línia vermella i tres monedes sobrants a la butxaca... complaguts i satisfets pel que hem caçat, i resignats per tot el que se’ns ha escapat... mai plou a gust de tothom...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada