5 d’abril de 2017

PRE-'23a MARATÓ DE ROMA': Fira del corredor...

Molt coherent, sense proposar-m’ho...: el març de 2014 m’estreno a casa, a Barcelona, i repeteixo l’any següent en el mateix escenari (per a reafirmar sensacions, no hagués estat un somni…), m’engresco amb la de París l’abril del 2016, i em rendeixo a la de Berlín, aquell mateix setembre… per a tancar aquest precís itinerari geogràfic circular a Roma. L’eslògan de la 23a Marató de Roma ho deixa ben clar: ‘All roads lead to Rome’!


Molt de matí emprenem el viatge des de la T1 d’El Prat cap a la Fira del Corredor a Roma: avió a Fiumicino, Terravision bus shuttle directe a l’estació de Termini, i línia B de Metro fins a EUR Fermi. En aquest remot Palazzo dei Congressi, difuminat en la grisor d’un extraradi inhòspit, es desplega el Marathon Village.


Aquest recinte multifuncional és, en realitat, un laberint caòtic i angoixós, a estones insuficient... una ratonera a petita escala de la pròpia ciutat de Roma. Ens afanyem amb la recollida del dorsal, samarreta i motxilla... i avancem sense pausa pels estrets passadissos de la Fira, revisant el circuit de la Marató, deixant l’empremta en el Mur... i encomanant-me al valor, força i honor dels legionaris romans!




Fugim d’aquesta olla a pressió per a refugiar-nos al nostre apartament del barri de Monti; un encantador entramat de carrers sense aceres ple de vineries, galeries d’art, restaurants slow food, i un ambient relaxadament romà, tant autèntic i tant protegit de les masses turístiques com tant a prop de les basíliques de Santa Maria Maggiore i San Pietro in Vincoli, com del propi Coliseu.


Preparem un oportuníssim pasta party en la intimitat del nostre apartament, abans d’assaltar la via dei Fori Imperiali, la monumental avinguda que concentra les restes més notables de l’Antiga Roma, una artèria impressionant on just demà es preveu la sortida i arribada de la Marató!






Ens acostem al reconegut santuari cafeter de Sant’Eustachio (‘tostato a legna dal 1938’) per a obrir els ulls, definitivament: ‘coffee is always a good idea’.



Ens deixem endur per les onades turístiques per a emergir en la meravellosa piazza Navona. El seu encant és innegable, i ens sedueix completament... més enllà de l’escenari barroc deliciós i de l’ambient dels artistes de carrer i de la concurrència que s’aplega en les nombroses terrasses... només imaginant l’activitat dels jocs atlètics grecs en aquest antic Stadio di Domiziano, amb capacitat per a més de trenta mil ciutadans romans!





Ens creuem amb la popular ‘estàtua parlant’ Pasquino, ben carregada d’anònims missatges, satírics i ofensius..., de camí al riu Tíber..., abans de girar cua pensant ja en la propera aturada d’avituallament a Giolitti, on serveixen uns gelats ben deliciosos i contundents...





La propina la reservem a una altra atracció que, incomprensiblement, molts turistes perseguim... la font de la façana lateral d’un palau de Roma. A la Fontana de Trevi deixo anar una moneda dins l’aigua amb la mà dreta sobre l’espatlla esquerra: tornaré a Roma!



Ens retirem a l’apartament, on preparo la ‘disfressa’ de demà... pactem horaris i punts de trobada... i ens dediquem una saborosa pizza party abans de deixar-me endur, en somnis, per l’empredat de Roma...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada