Aquesta menudeta ‘incisiva-inferior’ ha sucumbit i ha estrenat la tant esperada caiguda de dents de llet. L’expectació era màxima, perquè amenaçava des de fa setmanes... i malgrat el segur desenllaç s’ha fet pregar, gustosament instal·lada se a una indolència i parsimònia inútil.
En Martí ha posat a prova la paciència i tenacitat de l’incansable guardià de les dents. El ratolí Pérez, tant diligent com els adults recordem, ha fet guàrdia pacientment fins al dia indicat. Perquè la lletra de la cançó d’en Pere Salicrú, ho recordem prou bé, diu que ‘si et cau una dent, si no has dit mentides, posa-la sota el coixí i un amic et vindrà a veure, i un regal et portarà...’; i això esperem amb ànsia...
Suposem que el ratolí ha aprofitat la pausa i quietud de l’estona del sopar a la cuina per a esmunyir-se amb mestria entre habitacions i caçar la dent, degudament resguardada sota el coixí, per a canviar-la per un divertit robot lletra. La sorpreseta vesteix de blaugrana (anem bé), i es transforma en lletra N... i en un somriure impagable d’en Martí, que segueix obrint camí, recordant-nos que els anys passen i que anem compartint (i deixant enrere) episodis inesborrables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada