'A (Barcelona), fa molt de temps,
tots vivien molt contents.
A (Barcelona) tothom vivia
feliç, en pau i harmonia.
Fins que a la (ciutat) va arribar
un monstre lleig i dolent,
un drac malvat i violent
que a tothom va esgarrifar.
Arrogant i amb grolleria
tot seguit va amenaçar:
-Vull que em donis cada dia
del teu regne un ciutadà.
Van ficar dins d'una olla
tots els noms dels ciutadans
per saber qui de la colla
haurà d'anar-se'n abans.
Un dia el poble es va omplir
d'amargor i de tristesa:
aquell dia va sortir
just el nom de la princesa.
Però Sant Jordi li va fer
a la noia una promesa:
-No temeu, bella princesa,
que del drac jo us salvaré.
Durant hores van lluitar
fins que en Jordi va guanyar.
-Cau a terra, monstre, cau,
deixa ja aquest poble en pau.
Així, per acte de noblesa,
l'home bo, savi i valent
va salvar una princesa
d'aquell monstre pestilent.
Abatut sobre el terral
per Sant Jordi, el cavaller,
de la sang de l'animal
va sortir un bonic roser.
Amb afecte i amb tendresa
li oferí a la princesa:
-Aquesta rosa vermella
per a tu, dolça donzella.
I amb aquesta cloenda
va acabar la llegenda
d'un cavaller bo i noble
que va salvar tot un poble.'
Així expliquem la llegenda de Sant Jordi, i així retrata l'escena final n'Arnau a l'escola: amb la princesa, somrient, sostenent la rosa del cavaller.
Malgrat no massa lluny de casa hem descobert un final alternatiu, una versió menys romàntica i de clara denúncia feminista: 'la princesa pot salvar-se sola'. Permeteu-me que a casa ens reafirmem en la versió original, tot i plena d'estereotips sexistes, perquè tots som alhora prínceps enamorats de princeses com princeses seduïts per prínceps; no és una polèmica de gènere sinó de gestos, passions i sentiments entre les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada