En la vigilia de la nit més curta de
l’any, ens escapem furtivament a la clàssica barraca de llauna acordonada per
un maldestre perímetre de seguretat de la plaça de Joanic. En Martí duu la
llista dels explosius desitjats a la butxaca, pràcticament un calc dels de
l’any passat, eficàcia provada: bombetes, abelles, pistoletes, fonts i coets
petits (amb un plus sorpresa de piules i ‘bateria antiaèria’!).
Millor oblidar-se del preu de tot plegat i emparar-se a la il·lusió dels menuts... sopant al balcó, contenint l’afany de Martí i Arnau d’esclatar-ho tot... des de la distància. Carreguem finalment amb tot l’arsenal, disposats a desembarcar a la plaça Rovira o, definitivament, a la del Nord...
Cada batalló, segons edats dels piròmans i del tipus d’explosius, s’atrinxera en un racó de la plaça i desplega l’assortit incendiari.
Millor oblidar-se del preu de tot plegat i emparar-se a la il·lusió dels menuts... sopant al balcó, contenint l’afany de Martí i Arnau d’esclatar-ho tot... des de la distància. Carreguem finalment amb tot l’arsenal, disposats a desembarcar a la plaça Rovira o, definitivament, a la del Nord...
Cada batalló, segons edats dels piròmans i del tipus d’explosius, s’atrinxera en un racó de la plaça i desplega l’assortit incendiari.
En l’espai
que hem conquerit, just davant d’Els Lluïsos, ens trobem amb alguns amics de l’escola,
amb el mateix propòsit... Compartim petards, i moltes rialles..., i els descobrim
una pirotècnia ben divertida: unes granotes molt inquietes, i el desconcertant
Perro Cagón... Quina festa!
Al balcó de casa, amb l’esclat continu de petards i
coets de fons, ens repartim la coca de Sant Joan i brindem ‘txin-txin’ per la
revetlla del 2003, per les següents revetlles compartides, i per totes les que encara
viurem plegats... per molts anys!
...en Sisa ho diu ben clar, en aquell prodigiós àlbum del 81, en estreta i prolífica col·laboració amb la virtuosa companyia teatral Dagoll Dagom, bon profit!:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada