3 de juliol del 2017

CALA MARGARIDA...

Hi ha més vida palamosina (i millor, ho certifico!) més enllà del caòtic i extenuant passeig del Mar i de la sufocant platja Gran de Palamós. La unió i l’essència del Mediterrani (diuen) fa la força, però el brogit i el desconcert provoquen l’efecte contrari, i sovint el desencant. Sembla que tota la Costa Brava està ocupada per legions de banyistes, sota proclames d’agitació i desmesura... Tota? No! Exactament igual que aquella aldea poblada per irreductibles gals, també hi ha racons que es resisteixen al bullici de l’espècie invasora de temporada, tant perjudicial i alhora tant benvinguda.


Només si provem d’escapar del bullici, descobrirem l’encís que atresora la muntanya del Cap Gros, autèntic mirador de Palamós, que desploma els seus magnífics penya-segats damunt la Cala Margarida.


Pocs arriben a aquest raconet bellíssim per casualitat... sinó la majoria advertits per l’embruix d’una renglera íntima i acollidora de casetes amb regust mariner, mig amagades, als peus d’una escalinata que les descobreix, atrapades serenament per una platja de còdols infinits que es perden mar endins.







Cala Margarida és una joia típicament mediterrània, preservada a temps, orgullosa i exclusiva, curta i estreta, però sensacional. Ens deixem captivar per l’escenari, mentre ens rendim a l’encant natural d’un fons marí molt preuat per submarinistes i a l’admiració de la cova del Fabiano (potser un pretendent de na Margarida, qui sap...) i de la piscina natural de l’olla de...uhm, catxis... no recordo el nom...






No s’homologa el ritual de platja sense l’habitual recerca-i-captura de crancs, tant exitosa novament, i un aperitiu immillorable, enmig d’un escenari cent per cent espot ‘Mediterràniament’ de Damm (malgrat la particular aposta per Moritz), amb algunes formacions rocoses que emergeixen per a testificar-ho, com la del queixal corcat o el cargol...



Encara ho rematem amb un concurs de salts des de la plataforma amb trampolí que hi ha a l’extrem de la cala, més enllà del camí de ronda que s’enfila Cap Gros amunt i de les terrasses que els propietaris de les antigues barraques de pescadors improvisen en el singular passeig públic a peu de platja.




Hi haurà paella i fideuada, en aquesta impressionant terrassa abocada damunt l’aigua, i brindarem amb gelats i somriures per un matí excel·lent..., tot i que encara hi falta un plat principal: el Capsigrany! De la mà d'un patró 'de primera' sortejarem l’incòmode oratge que ens envesteix en sortir del port, per a navegar resseguint entre salts la mar moguda fins més enllà de la Cala Margarida i retornar plegats a terra ferma, sans i estalvis, totalment reconfortats.





Ens conjurem per a repetir en aquesta magnífica Cala, mentre definitivament prenem rumb (ara amb cotxe) cap a l'epicentre urbà del caos i el tumult, per a sopar en la llegendària i flamant hamburgueseria Dufy, renascuda tal i com la recorden crescudes generacions de palamosins des dels anys vuitanta, i acomiadar-nos definitivament compartint un munt d'atraccions de fira de Festa Major...





Les últimes rialles i els darrers xiscles els repartim entre el trenet, el castell misteriós, els indis i els aneguets... perquè el que segueix és l'hora dels adéus: un fort petó a la padrina i a en Fran, una abraçada de satisfacció i agraïment... i dolços somnis 'calamargaridencs' dins del cotxe de camí a Barcelona. Ho repetirem, per descomptat!, hem deixat massa deutes pendents en l’entorn de l’exquisida Cala Margarida...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada