21 de juliol de 2017

6a FIRA DE CERVESES DEL POBLENOU - Juliol 2017

Tots els nostres pelegrinatges cervesers conflueixen al mateix lloc, exquisit punt de trobada: a la Fira de cerveses del Poblenou. És l’estació final, d’estiu en estiu, inexcusable, un punt (i seguit) oportuníssim; tant se val les aturades tècniques que hem procurat pel camí, amb el benefici i fortuna de bonificacions especials al Barcelona Beer Festival... o al Birrasana! Podem fer escales, de categoría extra, però els trofeus els reparteixen al Poblenou, autèntic podi cerveser.



Sisena edició de la ‘millor festa cervecera de Barcelona’ (segons proclama l’organització), amb un amplíssim repertori, un ambient de luxe i una ubicació immillorable! La blanenca Popaire és la víctima que estrena l’expedició; valors segurs i ben coneguts, custodiats dins la flamant craft beer trailer: una dubbel ale Escórpora i una brown ale Tramuntana!


Potser el món és massa petit, o el destí implacable i insistent... perquè a la filera de carpes del davant, pocs metres enllà, han desembarcat novament els mestres noruecs d’Austmann (potser encara no han tornat a casa des de la pasada edició del Birrasana a Lloret de Mar...) amb la imperdible imperial brown ale Ferdaminne, que festejarà amb la doble NEIPA Costa Este dels gallecs de Santo Cristo arran de platja... sota l’embruix de la Lluna.





M’acompanya, en aquest trànsit pel passeig marítim, l’exquisit regust torrefacte dels fiords escandinaus... mentre el Mediterrani m’inspira altres horitzons llunyans, transoceànics, fins a instal·lar-me en territori d’ultramar amb una Chocolate milk stout dels panamenys de Casa Bruja. Li fa parella la saborosa session IPA de la cervesera sueca Poppels.



Els crèdits finals d’aquesta primera incursió, en modalitat nocturna i sense nens, encara permeten un últim tast. Els traficants cervesers de La Calavera ens brinden l’Alice the Dog, la seva pale ale més irreverent, mentre la insòlita Brew Division (‘from Russia with love’) ens emplacen a la Fira, demà passat, amb una rye IPA excepcional.



I, efectivament, repliquem diumenge... amb el favor de reconèixer aquest coliseu cerveser. I abans se m’escapi m’adreço als escocesos de Tempest (excel·lent preludi del nostre proper viatge per les Highlands), i els encomano una Díos Mío, una extraordinària IPA amb jalapeños bastant insolent i agressiva...


......mentre la Lluïsa s’empara als holandesos de Van Moll, i a l’amenaça despietada d’una cervesa artesana de luxe, en lluita cos a cos en el serè apartat d’un espai infantil molt escaient... (‘beer always wins!’).




La propera estació ens duu al temple iniciàtic cerveser de St. Feullien, on ens delectem amb una brune reserve sublim, inequívocament belga; i a la carpa veïna dels donostiarres de Basqueland, molt guardonats internacionalment... on em decideixo per l’Arraun amber ale, una altra delícia exòtica i complexa... abans de rendir-nos al dinar: mig pícnic casolà, mig caprici food truck...





L'ombra de Berlín és molt allargada, i si enguany nosaltres enguany no ens hi apropem, un dels exponents cervesers més distingits s'acosta a nosaltres: 'Berlin is calling...', Stone ens ofereix una IPA contundent! I de capital a capital, perquè viatgem fins a Madrid, amb la berliner weisse Penúltima de Mad Brewing, una lleugera però sorprenent creació amb notes de mango, cúrcuma i taronja. I seguim batallant amb artilleria aquàtica, a camp obert, i donant literalment la llauna...







Un fart d'anar i venir... perquè mentre la Lluïsa torna a creuar l'Atlàntic perseguint la tostada nord-americana The Brown Note d'Against the Grain, jo m'instal·lo en la proclama 'Innovation, passion, knowledge' de la Wild Raven, l'espectacular black IPA dels anglesos de Thornbridge.




Segueix un matx esperpèntic, que a estones frega l'absurd, però molt disputat, on el Barça s'ha acabat imposant per la mínima amb una clara ajuda arbitral. L'equip rival ja ha impugnat el partit davant la Federació 'cervesera'...





En temps afegit encara hi ha moviment al marcador... Els últims sospirs, que allarguem passeig marítim enllà, de camí al metro, els dediquem a la blanche Django dels baleners bascos de Mala Gissona i a la new england pale ale The Magic Tram dels italians de Birrificio Lambratte, una recepta ben tropical i refrescant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada