23 d’octubre de 2017

CORREBARRI 2017 - 15/10/17 - 39'18''

En la sorprenent i generosa pluja de sorpreses i regals del meu recentíssim quarantè aniversari, he arreplegat una inscripció al Correbarri 2017!, la formidable batalla de meitats d'octubre entre districtes barcelonins que em persegueix i que, en aquesta sisena edició més que mai, es mereix una menció especial...


Com en un bucle anual, atrapat en el temps, desperto gustosament en l’habitual i generós desplegament pre-cursa en l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, un valor tant segur i captivant com exclusiu... A la sala de màquines, on encara ressonen els recents acords de la íntima presentació del recopilatori d'en Cris Juanico, recollim dorsals i reconeixem un circuit inalterable i fidel: som-hi Gràcia!



Ens endinsem en l’antiga sala de brassatge, on s’exposa l’habitual caricaturista de la Fira, que torna a captivar-nos amb el seu àgil traç, hàbil i precís...



Ens entretenim al photocall de la cursa, encaixat entre els tancs de cocció daurats de la sala..., mentre assaborim les consumicions gratuïtes d'Inèdit, el bouquet més selecte de Damm, tant cremós i aromàtic...



I encara ens permetem una aturada en el dolç taller de reposteria del mestre Escribà, on ens guanyem dues medalles abans del tret de sortida, sense ni competir; un guardó exquisit!



I l'endemà, matí de Cursa! Ens concentrem de nou a la plaça del Mar, espremuda en el moll de la Barceloneta, entre l'històric Club Natació Atlètic i la platja de Sant Sebastià.



Malgrat el desencant que m'han provocat repentinament les extenuants curses populars en asfalt de deu quilòmetres, pel ritme diabòlic que m'autoexigeixo, avui em proposo aliar-me amb la llebre dels 42' per a, només si les cames m'ho posen molt fàcil, avançar-la en el tram final.


No tinc paraula, ni criteri, ni autocontrol... perquè ja de sortida pel passeig de Joan de Borbó m'enganxo a la llebre dels 40', i abans de tombar pel passeig de Colom l'avanço amb ridícula prevalença: rèplica d'un suïcidi anunciat.

Però avui al guió previst, el de la derrota per ofegament al quilòmetre quatre o cinc, l'enxampo distret... perquè ressegueixo l'odiós passeig de Circumval·lació i ni percebo l'alè de l'onada dels 40'. Vaig i vinc per la ronda Litoral, perseguint la papallona de l'edifici de Gas Natural (aix, també ha traslladat la seva seu social a Madrid), fins que ens aboquem al passeig Marítim: d'inici cap al Port Olímpic, i després d'un gir malèfic de 180º cap a la línia de meta!

Aquesta recta final és formidable, tant a prop de la platja de la Barceloneta, amb el mar, i el perfil de l'hotel W, i el transbordador de l'aeri del Port, com a deliciós teló de fons. Aquestes cames, que ahir estaven de permís en sopar desbocat i posterior nit de festa al Michael Collins Irish Pub, creuen esprintant la meta i certifiquen la millor gesta i registre personal en deu quilòmetres, inimaginable sub 40': 39'18'', catorzè del meu districte, a ritme de 3'56'' per quilòmetre!


Espero a la Lluïsa, mentre animo als corredors en aquest formidable passadís d'arribada, i constato que sense ànsies ni expectatives s'allibera pressió i es competeix molt millor, i que la glòria també arriba més enllà dels quaranta...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada