'L'univers sabia que vindríem'
Freeman Dyson
Certament, els organitzadors del Festival 48h Open House Barcelona ens esperaven... perquè havíem reservat visita guiada al sostre de Barcelona, a l'emblemàtic observatori Fabra, en aquest radiant matí...
En l'esplanada exterior desxifrem alguns aparells meteorològics bàsics, tot i d'alta precisió, com diversos termòmetres i pluviògrafs...
Ens acull un dels científics en actiu del propi observatori per a acompanyar-nos a una insòlita sala modernista on ens reserva unes breus pinzellades històriques, i força anècdotes. L'edifici, inaugurat l'any 1904, neix de la necessitat d'escapar de la contaminació lumínica del seu antic enclavament, just enmig de la Rambla de Barcelona (on avui resideix el teatre Poliorama). L'impuls econòmic per a aixecar-lo en l'actual contrafort del Tibidabo, a 415 metres d'altitud sobre el nivell del mar, provingué de l'industrial burgés Camil Fabra... mentre que la inspiració arquitectònica s'atribueix al prolífic Josep Domènech i Estapà, autor també del Palau de Justícia de Barcelona, l'extinta Presó Model, o l'Hospital Clínic.
Una explicació ben entretinguda i interessant, que precedeix el plat fort de la visita: l'ascens al telescopi principal que amaga la popular cúpula. En l'embruix d'aquest espai descobrim el telescopi refractor, totalment operatiu, encarregat del seguiment d'asteroides i cometes, més enllà del recull rutinari de dades meteorològiques i sísmiques, i l'intens afany divulgatiu...
El punt final s'escriu en la impressionant terrassa panoràmica que, abocada al sud, domina tota la plana del Barcelonès, el delta del Llobregat, i part del Maresme.
Ens acomiadem de la cúpula, tant fascinant i enigmàtica, emplaçant-nos en alguna propera visita nocturna d'astronomia per a tafanejar per l'òptica d'aquest immens telescopi centenari.
No ens cansem de contemplar les vistes que ens regala aquest matí assolellat de tardor... però l'inevitable Camí del Cel del Tibidabo ens reclama amb urgència... per això enfilem per un corriol fins, ara sí, el veritable sostre de Barcelona: el parc d'atraccions!
Des dels 512 metres del cim del Tibidabo contemplem l'Observatori, i amb vehemència continguda, algunes de les atraccions més populars del Parc d'atraccions; cor fort, avui no toca.
L'únic antídot possible a tant disgust i frustració és el Camí del Cel i l'àrea de pícnic que s'amaga més enllà... i per sort endolceix l'amarg trànsit entre tantes atraccions que avui passem de llarg. Els tobogans que s'escorren entre els desnivells del bosc resulten infal·libles.
Molt bé, diguem-ho tot: els porcs senglars de la foto són de fusta, és evident, però fa només uns minuts ens hem creuat amb un exemplar de veritat, ben serè i impertorbable, passejant plàcidament i amb absoluta parsimònia per les transitades rodalies del Parc; ens hem quedat flipats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada