La radiant previsió meteorològica de finals d’octubre ens empeny a escapar-nos a la muntanya, prèvia aturada als Angelets de Sobrevia, un sorprenent refugi gastronòmic al poble de Sant Miquel de Balenyà, de generosos esmorzars de forquilla i un agradable ambient de cuina de barbacoa tradicional, enmig d’una decoració insòlita i sorprenent (molta atenció al confessionari del lavabo...).
No perdem l’oportunitat d’embotir un parell de cerveses artesanes del Montseny dins del sarró, tant a prop ens trobem de l’obrador..., abans d’emprendre ruta amb cotxe cap als pobles de Seva, el Brull, i el popular port de muntanya de Collformic... des d’on iniciem el descens cap al nostre objectiu: la Hípica de Can Marc, a la vora de Santa Maria de Palautordera.
Sortegem l’esvalot d’Aiguafreda i les processons d’ascens al Matagalls i Turó de l’Home per a endinsar-nos per un sender bosc amunt... disposats a conquerir la fortalesa del Castell de Montclús! El primer escull, només començar la marxa, és la riera del Tordera... que ens obligarà a fer equilibris per a no mullar-nos els peus.
Prova superada! Ara seguirem per un sender que s’enfila suaument pel mig d’un bosc vençut per la tardor...: catifes de fulles, moltes rogenques, alguns bolets sospitosos, i un escenari de llums i colors molt premonitoris. Els nostres petits exploradors s’esplaien a gust...
Una mica més amunt topem amb un pla sorprenent ple d’eucaliptus, altíssims... i un còmode zig-zag que ens duu directes al castell.
A la fi distingim a mà esquerra les restes d’una edificació propera al Castell, i davant nostre, ja dalt de tot, els murs de la fortalesa medieval de Montclús, amb una torre circular imponent. Sense ànim d’ofendre: l’estructura exterior m’ha recordat al castell escocès de Doune... demano disculpes.
En l’interior, de lliure accés, poca cosa a veure... només aparents estances en runes, pedres i més pedres, i unes panoràmiques realment espectaculars.
Resseguint el perímetre del Castell, a la recerca d’un nou tresor que es resisteix... enxampem l’entrada a un túnel en un nivel inferior... que sembla que a mesura que s’enfonsa es va estrenyent fins a desembocar en una angoixant cambra de difícil accés. Ben a prop decidim desplegar el nostre aperitiu així que, a més de les inevitables patates i ganxitos, donem llum verda a les irresistibles cerveses artesanes del Montseny: la intensa i tostadeta Malta i la brown ale de temporada Castanya (‘Pujol de Muntanya de Viladrau’). Dues versions oportuníssimes, delicioses, espaterrants...
Aquesta pausa ens ha servit per a il·luminar el camí al tresor entravessat, lliurant-nos a noves premonicions i... encertant l’amagatall precís i registrant la nostra troballa al logbook.
Seguint la ruta circular prevista arribem a la capella romànica de Santa Margarida, moment en què redrecem camí i perdem alçada... arribarà el moment, baix de tot, de creuar novament la riera, a poques passes de finalitzar l'excursió.
Tant a prop estem de la Fira Medieval de Sant Esteve de Palautordera que no ens resistim a donar-hi un tomb... mentre perseguim un espai per al nostre pícnic. El café i l'adorable companyia final, improvisada, recau en una casa rural preciosa, enmig de la plana que s'aboca al Parc litoral del Montnegre i el Corredor. Un punt final de tardor al Montseny excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada