7 de novembre del 2018

CARRER MAJOR 38 - versió 2.0

Diuen que aquest llimoner ho sap tot, o quasi tot, llàstima no pugui explicar-ho... és un observador veterà i privilegiat, que reposa plàcidament des de qui sap quan en el racó predilecte del pati... reconfortat per la quietud que l'envolta i per la modesta i delicada panoràmica exterior on, més enllà d'algun gat xafarder i esquiu o d'algun dragonet famolenc, tot és molt previsible... Correspon l'adulació dels seus admiradors amb generosa producció de llimones.


L'extrema serenitat s'ha vist pertorbada sobtadament. Des de fa un parell de mesos reconeix nous visitants, operaris assalariats acomplint ordres, carregats d'instrumental contundent i maliciós, i aniquiladores intencions. Es confirma la massacre amb l'extermini a cops de massa d'una cuina amb massa anys de servei, tot i un expedient impecable, que ens envaeix el pati inútilment.


Perdrem la cuina, i la nostàlgia retro de l'estampat i la geometria de les sanefes de les rajoles, i el clàssic marbre i mobiliari funcional de 'casa els avis'... per a guanyar un munt de metres quadrats de pati.


El nostre llimoner, quan es pensava que ja ho havia vist quasi tot, el convertim en testimoni principal d'una maniobra inapel·lable que redefinirà la perspectiva d'un nou pati, versió 2.0.



Aviat, estimat llimoner, podràs acomodar-te novament en el teu merescut repòs... i continuar assaborint l'estatus contemplatiu, la calma menorquina. Mentrestant, resisteix el combat, la victòria és segura: qualsevol tarda de primavera, n'estic segur, ens ho agrairàs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada