Guaito per la finestra, i assaboreixo el primer cafè mentre clareja... el riu de Cortiella, els camps de vinyes, i l’ermita de Sant Antoni segueixen al seu lloc. No s’intueix encara cap núvol, potser avui patiré de calor.
Esmorzem plegats i endrecem maletes, perquè després de la Marató ja no tornarem a Porrera. Llancem la clau dins la bústia del carrer: una casa rural perfecta, tot i algun mosquit empipador. Repetim l’odiós tram de carretera que ens separa de Falset, i aparquem enmig del camp de futbol, enmig de molts altres cotxes d’altres corredors... Respiro ambient de Marató, però també percebo un esvalot insòlit, molt festiu... música a tot volum i força participants disfressats (ens encanta el nombrós seguici nupcial, els troglodites, els turistes despistats, els toreros... i els agents de l’ordre o el Batman de la pròpia organització). Em sorprèn la presència estrangera, i l’alta participació de dones, en un únic calaix de sortida, tant per als inscrits a la Mitja Marató com a la Marató. Se’ns convida a tots a un breu circuit per l’interior de la Cooperativa modernista de Falset-Marçà per a descobrir les botes amuntegades i un munt de detalls arquitectònics del celler, i de passada carregar els pulmons amb un aroma exquisidament vinícola. L’humor dels agents de l’autoritat infiltrats s’encarreguen de dibuixar un somriure en la tensió pre-Marató, i la sorollosa comparsa de batucada precedeix el tret de sortida. Som-hi!
Marxem de la capital de la comarca del Priorat pel camí del GR-174, una còmoda pista que voreja el reconegut celler Pinord fins al poble de Bellmunt del Priorat. Pràcticament a l’entrada, just davant del celler antic de la Cooperativa, ens espera un generós avituallament acompanyat d’un quartet musical; una estampa formidable. És el quilòmetre sis, i m’encomano de l’empenta i bon humor dels voluntaris amb el tast d’un vi negre deliciós.
Abandonem el poble per un corriol que baixa fins a travessar el riu de Siurana i pujar de nou per una llarga pista fins al poble de Gratallops, on es bifurca definitivament la comitiva que persegueix la Marató i la Mitja. Enmig del poble, oportunament enfront de la Cooperativa Agrícola-Vinícola del Priorat, es revela una festa ben animada amb l’entusiasme d’una entregada afició i l’encert d’un altre avituallament espectacular amb bon vi i trossos de meló amb pernil.
El recorregut s’allunya de Gratallops guanyant alçada lleugerament fins arribar a l’Hotel-Celler Build&Giné, immillorable avituallament on m’aturo a degustar un dels seus vi blancs en exclusiva copa de vidre. Enmig d’extensos terrenys de vinyes s’aixeca aquest edifici colossal i extraordinari, que creuem meravellats pel seu interior, creuant passadissos plens de botes de vi i davallant per escales fins a sortir del Celler per l’entrada principal. Malauradament alguns corredors de la Mitja han pres el camí incorrecte i ara els tocarà fer una antipàtica marxa enrere o bé continuar vint-i-set quilòmetres per a culminar una Marató imprevista.
Continuo sumant quilòmetres i paisatges espectaculars, avançant pel Camí de l’Ermita de la mare de Déu de la Consolació, creuant camins entre vinyes en plena collita. És millor no fer càlculs ni prediccions en curses de muntanya, menys encara quan es succeeixen pujades i baixades i moltes variacions de ritme. Corro més relaxat, amb una marxa de reserva i sense procurar-me un ritme constant... compartint sensacions amb altres corredors i gaudint del paisatge i de cada avituallament amb tranquil·litat. I ben entretingut i satisfet arribem a la Vilella Baixa, enmig d’un esclat de timbals i de festa a la plaça de la Vila. Els pocs carrers del poble són ben costeruts i l’enllaç amb el GR-174 pel Camí Vell i la transició final fins a Torroja del Priorat són diabòlics. Per fi coronem el poble, i sobrepasso l’equador de la Marató!, i ens avituallem amb begudes isotòniques, brotxetes de meló amb pernil, fruits secs de la comarca... i un altre deliciós tastet de vi negre.
Em convé encara reservar, perquè el proper segment d’uns nou quilòmetres que em separen del poble de Porrera és un puja-baixa suau i constant, d’aquells que destrossa les cames lentament i en silenci. L’itinerari, val la pena remarcar-ho, està excel·lentment assenyalat amb centenars de tires de plàstic vermell-blanc i marques de guix al terra en girs, desviacions brusques o damunt d’asfalt. Les cames, ara que ja freguen els trenta quilòmetres, comencen a demanar explicacions amistosament. M’aboco al poble de Porrera per la trialera del mirador on vam estar ahir per la tarda amb en Martí i Arnau, quan encara no sabíem si aquestes tires de colors lligades als arbres indicaven (o no) el circuit de la Marató d’avui.
Aquest és un bell territori conegut: carrer del Castell avall passant per davant de l’església de Sant Joan i de l’esvalot de la terrassa del cafè Antic, creuant el Pont Vell del riu de Cortiella i gaudint novament de l’avituallament a la plaça Catalunya, just davant del celler de Sangenís i Vaqué, ben a prop del gloriós Vinum Priorat i de l’agitació dels clients que degusten un merescut aperitiu dominical, a l’empara del rellotge de Sol ‘vertical declinant orientat al sud-est’ de Cal Ros.
Surto reforçat de Porrera, tant d’ànims com de cames, i emprenc el tram final pel camí d’Horta que ressegueix el riu, i que justament aquest matí guaitava des de la finestra de la cuina de la casa rural, a l’altra banda del riu. En aquestes alçades consolidem una petita colla de corredors amb ritmes, molèsties i expectatives similars. Ens creuem i retrobem en els avituallaments, i ara comparteixo amb el Joan de Terrassa i l’Adrián de Castelldefels la forta pendent de l’últim peatge calamitós abans d’encarar Falset.
La calor, per sort, no ens fregeix definitivament... i ens permet una treva oportuna per a encertar el sender final del GR-174 amb bon humor. Abordem Falset des del museu del Castell del Vi, que fa una estona han visitat la Lluïsa-Martí i Arnau, per a aproximar-nos a la recta final. Allà al fons, esperava aquest moment des de fa estona, hi ha en Martí i Arnau... i s’acosten corrent per a afrontar els últims metres plegats, agafats de la mà, amb absoluta emoció i felicitat. Han estat cinc hores fantàstiques, amb un epíleg insuperable. Als altaveus, interpretada en directe per una banda de rock, retrona l'oportuna Knockin' On Heaven's Door de Bob Dylan en el moment precís que creuo la línia de meta; doncs això, exactament: 'tocant les portes del cel'.
Si els participants en Marató hem procurat temperar ritmes, gaudint de la comarca i assaborint els avituallaments, la majoria dels corredors de la Mitja s'han aplicat a fons en els avituallaments, escurant alguns les existències de vi, per això ara coincidim en l'arribada: els uns enormement orgullosos i satisfets, i els altres sospitosament eufòrics. Afortunadament no hi ha control d'alcoholèmia... així que cadascú procura el seu dinar (l'arròs està exquisit) i el mitjà per tornar a casa. Hi haurà gelat de postre, en una àrea de servei de l'autopista, perquè ens mereixem tots una cloenda perfecta. Perquè Martí i Arnau, durant l'estona que m'he passejat pel Priorat han tingut temps de participar en les curses infantils, promogudes pel mismíssim Batman, visitar l'espai expositiu del Castell del Vi, i fins participar d'una ruta teatralitzada al celler de la Coopeariva Falset-Marçà (obra d'un deixeble d'en Gaudí).
Després d'aquesta Marató de muntanya serà difícil tornar a la llarga distància damunt d'asfalt. Amb aquesta Marató, ja en sumo vuit: quatre a Barcelona, París, Berlín, Roma i Priorat! La novena, el proper quinze de març, novament a Barcelona; i la desena... ¿on serà la desena?
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada