cinc cèntims: FIRA CERVESA SANT ANTONI 2020

Mig atrapats encara en la desmesura i ressaca nadalenca ens aboquem immediatament en el llarg cicle festiu de sant Antoni, que ens duu fins a la popular cita dels Tres Tombs de Sant Antoni. Ens estrenem amb Martí i Arnau en la cavalcada més antiga de la ciutat (quasi bicentenària!) des del nostre reservat a la cantonada de Borrell amb Manso... per on transitaran cavalls, ases i someres cavalcats o estirant carruatges, abans de la benedicció preceptiva a la ronda Sant Pau.

Ben a prop, en la cantonada oposada del flamant mercat de Sant Antoni, es consuma una oportuna (i premeditada) carambola: la VIII Fira de la Cervesa Artesana de Sant Antoni.

La tradició diu que aquesta Fira cervesera és una ocasió perfecte per al retrobament d’antics companys salesians, il·lustres ex-alumnes que s’han allunyat del barri però que mantenen orgullosament les arrels ben a prop de l’escola on han crescut i consolidat autèntiques amistats: DO Sant Antoni.

El trident prodigiós Xavi-Àlex-Albert es conjura per vuitè any consecutiu a l’empara de les vint-i-dues cerveseres que despleguen les seves creacions enmig del carrer del Comte d’Urgell. Celebrem l’ocasió amb l’artesana torrada, potser massa intensa per a l’estrena, Viking IPA dels cornellanencs de Cornèlia; per molts anys!

Descobreixo enguany els artesans cervesers de Goedhart, que professen passió i un toc holandès al seu repertori. Realça per mèrits propis (bronze al Barcelona Beer Challenge 2019, en la categoria belgian blonde ale) la rossa FoxyLady, que em sedueix amb generosos sabors d’espècies i fruites.

El fortí dels infal·libles Birra 08 exhibeix una pissarra alternativa BeerLab amb dues curioses ocurrències i extravagàncies cerveseres: mint milk porter After Eight, (sorprenent i exòtic caprici de menta) i la Tarta de la Nonna (exuberant i cremós beuratge macerat amb maduixa i xocolata blanca).

Acomiadem la Fira amb una altra ‘cervesa viva’ dels Cornèlia: ni amb la rossa afruitada Soul ni amb la pale ale Rumba, sinó amb la belgian porter Djembé.

I, entre anècdotes i rialles, ens escapem al confort i placidesa del llegendari Bar Mañé, a la preuada cantonada de Borrell amb Floridablanca. El goig és caçar una de les escasses taules del bar i deixar-se fascinar per la saborosa llista de platillos manuscrits a la carta: arròs mariner, o canelons de ceps, o faves a la catalana, o trinxat de la Cerdanya, o fideus a la cassola, o pollastre rostit amb prunes, o salmó al grill, o bacallà amb samfaina, o popets amb ceba... Qualsevol plat, escollit a l’atzar, seria deliciós, però la meva veterana obstinació insisteix any rera any amb fideus, bacallà i l’inexcusable epíleg del patís de xocolata!