29 de setembre del 2020

De ruta per CANTÀBRIA! (2)

A més de Castro Urdiales, Laredo, Comillas, San Vicente de la Barquera, Santillana del Mar, Liérganes, Mogrovejo, Potes... i tants altres pobles meravellosos disseminats per terres càntabres, és imprescindible una descoberta minuciosa de Santander.


La capital de Cantàbria es mereix un post exclusiu, perquè enamora a primera vista... les comparacions són odioses, però ràpidament ens embruixa la seva elegància, serenitat i civisme. Santander és tant accessible i confortable, tant discreta i monumental alhora...


Crida l’atenció el gust i la tranquil·litat amb què els seus ciutadans gaudeixen de la ciutat, generosíssima d’espais d’oci i jardins públics... Per això ens fascinen les trobades de nombrosos raqueters jugant improvisadament, a les zones especialment reservades, a ‘palas cántabras’ damunt la sorra de les platges d’El Sardinero o d’El Camello (malgrat la roca que li dóna el nom només té una gepa!).


Passejar per la península de la Magdalena és assaborir lentament el bon gust i maneres d’aquesta ciutat. Més enllà del minizoo amb lleons marins, foques i pingüins, topem amb rèpliques de galions que van creuar l’Atlàntic, i coronant el cim del penyal s’aixeca majestuosa l’antiga residència reial del palau de la Magdalena. Entre boscos i delicats jardins, resseguint la costa, descobrim el Faro de la Cerda i la popular platja de Los Bikinis. En la nostra ruta trobem de tant en tant ocurrents i divertides figures de llenya, com també el monument a Félix Rodríguez de la Fuente... que ens convida a reposar damunt la gespa i desplegar un merescut pícnic.




L’última joia d’aquesta corona, la més preuada per als menuts, és l’extens i original parc infantil que s’estén enmig d’un entorn paisatgístic extraordinari.


Recorrem descalços, fruint de l’arenal, els dos quilòmetres de l’emblemàtica platja d’El Sardinero.... en realitat dues platges, separades pel mirador del Piquío, que es retroben en marea baixa. Martí i Arnau, jugant-jugant, s'hi acaben remullant sencers...




A l’extrem oposat també ens delectem amb un altre parc, tant esplèndid com el de la Magdalena, encaixat entre les platges de Mataleñas i Los Molinucos, que ens regala una panoràmica sensacional, un passeig exclusiu, i un altre parc infantil inevitable.




I encara una mica més enllà s’alça l’hipnòtic far de Cabo Mayor, que ens incita a acostar-nos fins a un mirador força concorregut i arrodonir la visita a l’estratègic Café Bar que l’acompanya... i de passada estrenar-nos amb una obligada tapa de rabas (parents del calamar), autèntic rei de l’aperitiu en aquestes latituds.



Descobrim una altra Santander orientada a la badia... resseguint el Passeig i els Jardins de Pereda, que encobreixen gelosament l’avantguardista centre d’art Botín, dissenyat per l’arquitecte italià Renzo Piano (el mateix que l’insòlit edifici Pompidou a París!). Ben a prop ens llancem a la gosadia dels quatre gelats que escollim a la popular Regma... els cucurutxos semblen de broma, només per a riure: descomunals, immanejables, impossibles... el bis, ja escarmentats, el reservem al quiosc exterior: només dos gelats pels quatre, i encara ens costa acabar-los (repetim novament el curiós gelat de formatge).



Ens endinsem pels carrerons de la zona antiga de la ciutat, molt castigada durant l’incendi devastador de l’any 1941. Encertem l’aparcament subterrani a la plaça Pombo, de preu simbòlic quan es compara amb les tarifes de Barcelona. Darrera la solemne seu central del Banc de Santander s’expandeix un entramat laberíntic, que ens duu fins a la Plaza Porticada, fins al funicular gratuït del mirador Río de la Pila... i per descomptat decidim completar una altra tradició fortament arrelada a Cantàbria: entre tantíssima oferta triem dinar de pinchos a la Casa del Indiano, a l’empara del Mercado del Este.


I encara l’últim cartutx, improvisat però deliciós i molt recomanable, el comprometem amb una ruta amb vaixell fins al paradís natural de la platja d’El Puntal. L’agradable viatge d’anada en solitari (si no fos pel capità) finalitza en un clàssic embarcador de fusta, des d’on ens reclama un captivant paratge dunar envoltat d’aigua pels dos costats. Un escenari cent per cent fotogènic, i un passeig molt relaxant...









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada