Vaig fer bé d’entaforar la vestimenta runner dins la maleta.
Els dos quilòmetres i mig de l’avinguda Andrassy són ideals per a un
entrenament plàcid d’anada i tornada, des de la plaça Erzsébet (davant del
nostre apartament) fins al Parc de la Ciutat. L’excursió íntegra, seminocturna
i en solitari, evidencia un primer tram comercial (fins la plaça Oktogon) i un
altra més residencial, tot plegat integrat en una homogènia arquitectònica
renaixentista, amb la presència de nombrosos palaus i enclavaments turístics
inexcusables. I és que el l’ex-primer ministre Gyula Andrássy, a finals del
segle XIX, es proposà descongestionar el carrer Király Utca amb un bulevard capaç de
rivalitzar amb la metròpoli de Viena...
Si hi ha qui gosa qualificar Budapest com la 'París de l’est',
sens dubte l’avinguda Andrássy es correspondria als seus majestuosos Camps-Elisis:
1. Erzsébet tér
La plaça Erzsébet (Isabel en hongarès...) és la colossal
i cèntrica plaça encaixada entre la Basílica de Sant Esteve i la veïna Vörösmarty.
A banda de les delicioses casetes nadalenques de fusta carregades amb productes
locals i artesans, també dóna cabuda a un parc infantil i a una rèplica hongaresa
del London Eye que, tot i molt menor que la versió londinenca, permet des de
les seves cabines blanques gaudir d’unes panoràmiques espectaculars.
 |
Des de la cabina de l'Sziget Budapest Eye
es distingeix, a la dreta de la foto,
el naixement de l'avinguda Andrássy |
2. 'Luxury Avenue'
Les marques de moda de més prestigi internacional es troben
representades en el primer tram de l’avinguda Andrássy. Gucci, Roberto Cavalli,
Louis Vuitton, Emporio Armani, Burberry, Tommy Hilfiger són només alguns dels elegants
i luxosos aparadors que es troben a banda i banda. Els seus exclusius productes
es miren i no es toquen; i alguns s’ensumen!, no és broma: hem descobert
perplexos un vaporitzador, en un racó del finestral d’una selecta boutique, que
aromatitza el pas dels vianants pel carrer... noves tendències de màrqueting
olfactiu!
3. Òpera de Budapest
L’emperador Francesc Josep d’Àustria concedí a Sisí el
caprici d’un palau neorenacentista a la flamant avinguda Andrássy que servís
com a Òpera Nacional d’Hongria amb una única condició: que l’aforament no superés
al de Viena. Malgrat acomplir-se el requisit, experts i visitants asseguren que
l’Òpera de Budapest ofereix una de les millors acústiques del món i que supera,
en majestuositat, a la seva rival austríaca.
 |
| Promoció de l'obra en cartell |
Sigui com sigui, la visita guiada (n’ofereixen en castellà) és
excitant i permet descobrir les precioses dependències que s’amaguen a l’interior
(no tothom pot permetre’s assistir a una actuació): el vestíbul, l’escalinata
central i, per descomptat, el lluent pati de butaques i algunes llotges del
primer pis.
En Martí segueix amb atenció les anècdotes i explicacions de la guia, que
ens permeten submergir-nos a l’època dels Habsburg: com el menyspreu dels
hongaresos en cada visita de l’emperador, o el teló ignífug que impossibilita
que un hipotètic incendi darrera l’escenari arribi a la preuada platea, o que
les entrades més econòmiques es corresponguin a les butaques que estan sota l’espectacular
llum d’aranya que penja del sostre...
El llaç definitiu a la visita (pagant, of
course...) el posa una soprano que emociona als assistents amb un parell d’àries.
Martí i Arnau ho flipen!
4. Alexandra Book-Café
Molt a prop de l’edifici de l’Òpera ens cridarà l’atenció la
façana del que va ser el departament de joguines dels antics magatzems, com
encara es llegeix, Párizsi Nagyáruház:
 |
| El rellotge no enganya: són les 7.35 del matí! |
Avui dia reconvertit en llibreria Alexandra, empara un ampli fons de
literatura internacional i hongaresa... a més d’un extens apartat infantil (amb
racó de joc inclòs) que ens serveix per fer ‘recomanacions’ al tió de cara a
Nit Bona... Si bé a la majoria de visitants no els motiva tant la lectura com
el sorprenent cafè que s’amaga a l’altell... una veritable joia.
 |
| 'Budapest està... aquí!' |
5. Metro del Mil·lenni
Tenim l’honor de passejar damunt la primera línia de metro de
l’Europa continental i la segona més antiga a tot el món (després de la
londinenca). És conegut com el Metro del Mil·lenni i, declarat com a Patrimoni
de la Humanitat, compta amb només cinc quilòmetres i onze estacions. El
descobrim des de la plaça Oktogon (efectivament té vuit costats...) per a
desplaçar-nos fins a l’estació de Hösok Tere, on visitarem la plaça dels
Herois.
Hi ha revisors (malcarats) a quasi totes les estacions, així
que convé no passar-se de llest. En aquesta línia, tot i les successives
restauracions, no hi ha ni rastre d’escales automàtiques ni molt menys d’ascensors;
ens toca fer braços amb el cotxet de n’Arnau...
Les estacions, amb un preciós enrajolat blanc, conserven l’estètica
d’origen, mentre que els combois són grocs i menuts, com de joguina.
6. La Casa del Terror
Més enllà de la plaça Oktogon, immers en el segment més
residencial de l’avinguda Andrassy, em creuo amb l’edifici de l’antiga (i
cruel) policia secreta, transformat des del 2002 en un museu que exposa el
victimisme del poble hongarès davant del terror comunista i feixista.
Tot i no visitar el museu, l’exterior impressiona; no només
per la singular visera que ressegueix l’edifici, sinó també per alguns elements
exposats al carrer, com un fragment del mur de Berlín o un monument carregat de
cadenes que evoca el Teló d’Acer.
7. Plaça dels Herois
A l’extrem de l’avinguda Andrassy, flanquejada
pel Museu de Belles Arts i el Palau d’Art, s’estén la plaça dels Herois, famosa
pel popular Monument del Mil·leni. El conjunt escultòric mostra als líders de
les set tribus magiars que van fundar Hongria el segle IX, mentre que la
columna central es reservà a l’arcàngel Gabriel.
L’esplanada l’ocupen els
turistes, com nosaltres... que aprofitem les sanefes de les rajoles de la plaça
per a perseguir-nos mentre gaudim d’un solet molt agradable.
8. Parc de la Ciutat
El Parc de la Ciutat, conegut com a Városliget, és el punt i
final de l’avinguda Andrássy i un dels principals punts verds de Budapest. Tot
i el seu passat com a àrea de caça, avui dia representa un espai perfecte per a
descansar, fer esport, esbargir-se o fer alguna visita en algun dels seus
museus.
Destaca un extens llac que, segons l’època de l’any, permet
navegar-hi en barca o patinar sobre gel. Nosaltres ens limitarem a afartar els ànecs
a base de Quelitas esmicolades...
Ens acostem al Castell de Vajdahunyad, una curiosa rèplica d’un
castell hongarès de Transilvania. El passeig pels seus jardins és lliure i
gratuït, com també ho és tocar la ploma de la popular estàtua Anonymus (diuen
que dóna talent als aspirants a escriptors...).
