PAPIROEN Street Food

Topar-se a la porta d’entrada d’aquest mercat gastronòmic amb un Wish Tree Garden de Yoko Ono és molt indicatiu... L’obra artística, que tantes voltes al món ha donat, és una evident reivindicació i una oportuna declaració d’intencions: ‘(...) keep wishing, until the branches are covered with wishes’. Perquè Papiroen, antic magatzem de paper industrial (d’aquí li ve el nom…), és un autèntic desig universal, un ideal fet realitat.

I és que Papiroen ho agermana tot, amb la seva vanguardia globalitzadora, aparença informal i tendència alternativa…; just aquí, ben abocat al canal, custodia part de l’essència de Copenhague. Des de la seva privilegiada posició, tant proper al moderníssim teatre nacional d’òpera de Dinamarca i enfront del popular canal de Nyhavn, reafirma el seu lema: ‘autèntic, honest i estètic’.

I ho fa, simplement, oferint als visitants un espai sincer de retrobament d’expresions culturals, a través d’un pretext gastronòmic… potser aprofitant l'exclusiu aroma del restaurant veí Noma (repetidament nomenat millor restaurant del món…). Efectivament, tots els menjars del món convidats (el repertori és molt extens: brasil·ler, italià, mexicà, vietnamita, cubà, xinès, marroquí, libanès, tailandès…) però també música, art i moda d’arreu.

Potser el mercat de Torvehallerne (que protegeix l’excels Mikkeller&Friend Beershop, a dues passes del nostre apartament) va obrir el camí a la divulgació gastronómica intercultural; si bé Papiroen ha fet el salt integrador definitiu, oferint un macro-espai de participació i diàleg com a marc de connexió amb la ciutat. Cada food stall aporta una idea, una oportunitat, que alhora en produeix altres en conjunt… sumant, cooperant i treballant en equip en un mateix entorn profesional. Un lloc immillorable per a replantejar i considerar la propia identitat personal i col·lectiva…

En aquest escenari excepcional homenatjo, per fi, el popular smorrebrod danès... degustant un sándwich obert, de sègol, amb una deliciosa muntanya d’arengades en escabetx, ou d’ur, maionesa, ceba… i altres ingredients que no reconeixo, rendit a la fabulosa inspiració del cuiner. Per a rematar-ho em dedico la sublim porter de la cervesera local Bryghus! Simplement: wuauh!

Enllaç a:

Ens anem a... COPENHAGUE!!

En resum... COPENHAGUE!!

COPENHAGUE, sobre dues rodes...

Celebrem-ho al TIVOLI...

Matí a... SUÈCIA!!

CHRISTIANIA - Green Light District

CHRISTIANIA - Green Light District

En aquest viatge a Dinamarca, amb escapada a Suècia… encara hi falta la desconcertant incursió a Christiania. Alguns diuen que només es tracta d’un barri hippie de Copenhague, mentre altres asseguren que és una comunitat independent que ni pertany a la Unió Europea… Potser el millor és referir-nos a ‘un petit Estat dins Copenhague’, a un assentament anarquista semilegal en règim d’ocupació lliure en el cor de la capital danesa.

 

Tot i la desconfiança i recel d’aquest green light district  (on es permet el consum i la venda de marihuana i haixix…), ens pot la curiositat; mantenint rigorosament el seu insòlit codi intern de conducta: ‘diverteix-te, no corris, i prohibit fer fotos’. La resta, paranoia lliure!

Molt a prop d’aquesta comuna, mentre creuem l’illa artificial de Christianhavn, ens afanyem a visitar la Vor Frelsers Kirke, una preciosa església que crida molt l’atenció per l’agulla en espiral damunt del campanar, que remuntaré obstinat en solitari per l’escala exterior de caragol, malgrat el vent, l’ofec, i la sensació d’inseguretat.

D’acord, en el punt més alt, just als peus de l’escultura Mannen, les panoràmiques són espectaculars… però convindria assegurar més i millor la barana i controlar l’afluència i el trànsit de visitants (i nens!) que pretenen pujar o baixar… Una senzilla advertència a peu de carrer seria suficient... i estalviaria angoixes i decepcions innecessàries.

Ben entretinguts amb la tortuosa aventura pel campanar ens escolem definitivament per una entrada lateral a Christiania. En aquest laberint de camins seguim, expectants, el sentit de la marxa més raonable, enmig de grafits monumentals i edificis mig abandonats, fins a topar amb el que sembla el carrer principal... Per aquí es mou la concurrència i s’amunteguen algunes botigues alternatives i food trucks esgavellats amb tenebrosos ‘tallers d’artesans’ i altres espais de cultura d’activitat incerta.

Perseguim el Mercat de Nadal, instal·lat en una immensa nau (testimoni de l’anterior campament militar abandonat a finals dels seixanta), i circulem entre els estands neo-hippies lliures d’impostos... Només ens aturem davant el distribuïdor de cervesa ecològica de producció local per a degustar la Christiania Thy pilsner!

Abandonem aquesta ‘terra de ningú’ amb la impressió que tant a prop estem del caos com de l’harmonia i naturalitat de l’espècie humana. Un experiment social espontani, permès i controlat pel govern danès, definitivament convertit en atractiu turístic. Creuar la porta d’entrada és, tal i com s’adverteix als visitants, tornar a la Unió Europea...: 'you are now entering the EU', si bé no hi ha cap rastre de frontera ni de control duaner. Christiania: una realitat paral·lela, un plantejament existencialista alternatiu...

Enllaç a:

Ens anem a... COPENHAGUE!!

En resum... COPENHAGUE!!

COPENHAGUE, sobre dues rodes...

Celebrem-ho al TIVOLI...

Matí a... SUÈCIA!!

 

 

Matí a... SUÈCIA!!

Mira per on...: avui ens despertem a Dinamarca i esmorzarem a Suècia! Aquest enginy és possible gràcies a la connexió amb tren que permet l’impressionant pont túnel d’Öresund. Aquesta infraestructura colossal agermana Copenhague amb Malmo en tres seccions: un túnel en la costa danesa (per a garantir l’aeronavegabilitat de la zona, tant la marítima com la del proper aeroport de Kastrup), una illa artificial que permet l’emersió o immersió (segons el sentit de la marxa...) de les dues línies de tren i dels quatre carrils per als cotxes i un tercer tram de pont fins a l’àrea metropolitana de la ciutat sueca. Setze quilòmetres en total (molt lluny dels cinquanta de l’Eurotúnel) permeten el trànsit d’un país a l’altre en quinze minuts per carretera o poc més de trenta amb tren.

Matinem de valent i ens abriguem tant com podem per a resoldre els deu minuts que ens separen caminant de l’estació central de Copenhague (Kobenhavn). Per quasi dues-centes corones daneses l’anada i tornada, uns vint-i-cinc euros per persona (els menors acompanyats no paguen!), ens escapem amb tren cap a Suècia. Atenció al transbordament a l’estació de l’aeroport internacional de Copenhague on ens reclamen els documents vigents d’identitat com a control fronterer.

En pocs minuts, i sense preveure-ho, emergim de l’interior del túnel, sortim a l'exterior, i recorrem els quatre quilòmetres de l’illa artificial de Peberholm fins a, finalment, trobar-nos suspesos damunt del pont impressionant d’Oresund, gaudint de les vistes marítimes de l'Estret de Drodgen, a banda i banda, i del perfil de la costa sueca acostant-se.

No sabem en quin punt exacte hem creuat la frontera (el litigi potser encara és viu des de la popular sèrie policíaca Bron, en suec, Broen, en danès...) però ja estem ancorats en l’estació central de Malmo. De nou enmig d’un eixam d’ànimes que van i venen, fins que traiem el cap en la intempèrie sueca.

Malmo és la tercera ciutat més gran de Suècia, així que rebaixem les nostres pretensions turístiques i pactem limitar-nos al nucli més cèntric de la ciutat. D’inici ens refugiem en una cafeteria amb fabuloses vistes a la plaça d'Stortorget, on s'aixeca l'Ajuntament. A Suècia el cafè es mereix una pausa...; la paraula 'fika', intraduïble, es refereix a l'hàbit de gaudir d'un instant de desconnexió, un ritus cultural lligat al dia a dia, i que els proporciona felicitat, els permet ser més productius i, alhora, desestressar-se. Ens convé provar-ho, com diuen els suecs: 'coffee is always a good idea'.

Des d'aquest magnífic racó gaudeixo d'un esmorzar revitalitzant mentre espero inútilment que el fil musical doni entrada a alguna cançó dels grups Abba o Roxette.

Es respira una gran qualitat de vida, més enllà dels estereotips suecs: ni tots són alts, ni rossos, ni depresius, ni insensibles, ni discrets i reservats... hi ha de tot... com una divertida escultura en bronze, al carrer peatonal de Södergatan: l'Orquestra Optimista (Optimistorkestern)...

Molt a prop hi ha l'atractivíssima placeta Lilla Torg, plena de casetes baixes amb entramats de fusta i exquisits patis interiors. 

 

La plaça Gustav Adolfs Torg serveix d'enllaç als carrers peatonals més comercials de la ciutat, i desplega l'ambient més nadalenc amb el Mercat de Södertull i altres atraccions irresistibles...

Reconeixem de lluny el curiós gratacel Turning Torso, obra d'en Calatrava, i renunciem tafanejar el vell port industrial, la platja de Ribersborg, i els lloats parcs de Kungsparken y Slottsparken... Tanta retallada només es consola amb el botí de cerveses locals que ens procurem per a degustar-les en el país veí, de ben segur en el confort del nostre apartament.

 
Gaudim asseguts de nou dins del tren Oresundstag, d'un impressionant trajecte de tornada a Copenhague literalment abocat al mar... i, fins em poso les ulleres roses per a veure'n bé tots els detalls, no fos cas...

Enllaç a:

Ens anem a... COPENHAGUE!!

En resum... COPENHAGUE!!

COPENHAGUE, sobre dues rodes...

Celebrem-ho al TIVOLI...

Celebrem-ho al TIVOLI...

És molt difícil definir l'encant del Tívoli Parc de Copenhage, i encara més complicat és fer-ho amb mesura... Per a nosaltres ha estat un regal magnífic, un somni fet realitat... Avui és set de desembre, i en Martí cumpleix sis anys! El nostre desig i la seva il·lusió es concentren en aquest meravellós jardí, que conté un parc d'atraccions sorprenent. Ni sabria com descriure-ho, però ho resumeixo amb una paraula, amb majúscules: MÀGIC.

Inoblidable, això segur. La nostra visita, en un dia extremadament fred i a estones plujós, no vaticinava d'inici els millors presagis... però poc a poc el parc ens ha anat embruixant. Hem anat obrint els ulls, davant la cautela inicial, per a descobrir uns jardins immensos, cent per cent nadalencs, guarnits de gala fins a l'últim racó, i súper-estimulants per als menuts de la casa.

Finalment enxampem les habituals temperatures daneses... llàstima que les haguem de suportar i patir justament avui. Al Mercat de Nadal deliciosament escampat entre les atraccions també s'afegeixen restaurants i altres cabanes menors on refugiar-nos i escalfar-nos amb una xocolata desfeta o un coffee med mælk...

Ens endinsem al parc... enamorant-nos d'algunes atraccions, autèntiques joies històriques i romàntiques, d'estètica retro, que es barregen amb d'altres molt més salvatges i adrenalítiques... El menda, que ha servit despiatadament en tants altres parcs d'atraccions, s'ha quedat mut davant l'atrocitat dels loopings de Vertigo...

En aquestes rodalies finlandeses, diguem-ho així, gaudeixen de certs avantatges. El mismíssim Santa Claus ens ha reservat una visita i, malgrat la feinada que l'ocupa, fins ens ha dedicat un truc de màgia!

Tot és sorprenent, i ni la pluja ens rendeix ni ens pren els somriures...

Engolits per una balena, o damunt d'un elefant, o d'una girafa, o rodant amb globus... meravellosa fantasia. Fins el papa s'escapa quan pot en alguna aventura més bèstia... només apte per a bàrbars despietats!

Sembla que Martí i Arnau s'han enamorat de 'The Vintage Cars', una altra encantadora atracció... on els petits conductors ens mostren la seva destresa al volant; brum, brum, brum...

Per dinar, entre tantíssima oferta, ens hem rendit al popular Biergarten del parc, d'inspiració austríaca i sublim cervesa Tivoli Golden Tower, apassionant IPA amb mel.

No hi ha res millor que pair el bratwurst en els 'Galley Ships', donant voltes i més voltes i més voltes...

I abans de les quatre de la tarda ja és fosc, i el parc es transforma... perquè ens reserva la romàntica decoració nocturna, que omple el Parc de llums màgiques i fascinants. 

La Lluïsa i n'Arnau guanyen la seva cursa amb cavall, i més tard compartim plegats un passeig a 'Den Flyvende Kuffert', repassant algunes escenes clàssiques dins les maletes de l'escriptor danès més apreciat pels nens. Hans Christian Andersen's ha trobat el millor guió: 'Life itself is the most wonderful fairy tale'.

Estem emocionats, però s'esgoten les piles... ha estat un dia molt llarg i exigent per a tots... a estones passat per aigua... Així que pactem últims desigs i atenem súpliques... Tívoli és un racó danès que, per a nosaltres, justifica el vol des de Barcelona, el preu de l'entrada i el refredat que ens hem guanyat...

Per tot trobem simpàtics detalls... bon humor i somriures. L'embruis és sorprenent, i ens rendim gustosament a l'encanteri del parc.

Les últimes fitxes les reservem al 'Classic Carousel'... just abans d'acomiadar-nos del parc i retenir amb el millor somriure, per sempre més, aquesta experiència inoblidable que hem compartit.

Enllaç a:

Ens anem a... COPENHAGUE!!

En resum... COPENHAGUE!!

COPENHAGUE, sobre dues rodes...