DISNEYLAND PARIS (8) - Setembre 2019

Abans de passar página, i deixar enrere definitivament la nostra inoblidable visita a Disneyland i esplaiar-nos a continuación amb un deliciós ‘extra-bonus’ per la inigualable ciutat de París, em permetré un flashback sorprenent, carregat de nostàlgia i records d’absoluta felicitat.

Retrocedim 25 anys, fins a retrobar-me en les darreries d’una adolescència plàcida i afable... assaborint amb plena serenor una vida ben acomodada en el confortable tron de fill únic, immers encara en la complaença dels capítols d’un guió que aviat mostraria el seu costat més dolorós amb la sobtada mort del meu pare. Malgrat la llastimosa pèrdua, enguany he recuperat magnífics records (també vam allotjar-nos a l’Hotel Sequoia l’any 1995) en companyia d’uns nens preciosos que ens han regalat vida i felicitat.

Obrim els ulls, encara confosos en somnis de fantasia Disney, a l’Hôtel Kyriad Marne La Vallée al municipi de Torcy, a vint minuts en cotxe del nostre aparcament reservat còmodament a través de l’aplicació Parclick al districte XII de París... un resguard estratègic prou allunyat del centre per a evitar insuportables aglomeracions i alhora ben a prop de la línia 8 del metro suburbà que ens acostarà fàcilment a la Torre Eiffel.

Sortir del metro i topar amb la icònica Torre just davant nostre és extraordinari: Martí i Arnau s'han quedat impressionats! Amb la bonança i el Sol que ens acompanya decidim esmorzar en un dels bancs que s’escampen pels jardins del Champ de Mars, extremant la vigilància amb motxilles i objectes personals de valor. Engolim els croissants i cafès sense perdre de vista la Torre, absolutament hipnotitzats, impacients de pujar-hi immediatament pel pilar est...

Travessem els estrictes controls de seguretat, reserves en mà, i ens endinsem en l’imponent estructura de ferro... amb un primer ascensor fins a la segona planta, on hi ha el luxós restaurant Jules Verne i algunes botigues de record..., i un últim ascensor fins al capdamunt, a dos-cents setanta-sis metres d’alçada, on gaudim d’unes vistes espectaculars de la ciutat tant des de la terrassa coberta com la que es troba a l’aire lliure, de l'insòlit apartament del propi Gustave Eiffel per a les recepcions privades (com la de Thomas Edison de l'any 1889), l'espai exclusiu Bar à Champagne à la coupe (15 grams de caviar i 2 copes de Champagne rosé Demoiselle per 55€), o l'instagrammable Place to Kiss on lliurar-se als petons d'amor.

Als nostres peus s'estén el majestuós riu Sena... que desemboca molt enllà, al canal de la Mànega de l'oceà Atlàntic. També distingim clarament els jardins de Trocadero, la basílica del Sacre Coeur, la cúpula daurada des Invalides, l'immens parc del Bois de Boulogne... en una panoràmica perfecta de 360º. Sembla increïble que aquest imponent projecte d'Eiffel es refusés en diverses ciutats europees (com Barcelona!), ...en realitat París acceptà la construcció amb la condició de retirar-la un cop finalitzés l'Exposició Universal del 1889, i avui és el quart monument més visitat del món!

Ens hem ben esplaiat amb els panells d'orientació (fins a trobar Barcelona!) i decidim baixar els 1665 esglaons per l'escala... ben entretinguts amb les curiositats que s'expliquen en els cartells que anem trobant: l'estructura metàl·lica s'expandeix quinze centímetres a l'estiu a causa de la calor, el vent pot fer oscil·lar la Torre fins a nou centímetres, s'ha guanyat la tonalitat exclusiva Tour Eiffel brown, amaga un búnquer de la Primera Guerra Mundial al seu subsòl, existeixen trenta rèpliques escampades pel món...

Encara a peu de carrer sentim l'atracció de la Torre i ens girem contínuament a contemplar-la, commoguts... resseguint el passeig que transcorre entre el riu i el museu contemporani (obra de Jean Nouvel) du Quai Branly. Travessem el Sena mentre fem recompte de la infinitat de cadenats de l'amor atrapats a la Passerelle Debilly, i escurcem per la luxosa galeria d'alta costura de l'Avenue Montaigne (Valentino, Zanotti, Armani, Louis Vuitton, Nina Ricci, Versace, Chanel, Saint Laurent, Ralph Lauren, Dolce&Gabbana, Dior...) fins a la majestuosa avinguda des Champs-Élysées, una de les artèries més popular i boniques del món... des d'aquí vaig arrencar l'aventura inoblidable de la Marató de París del 2016.

Si mirem enrere, ben al fons descobrim l'Arc de Triomphe, i força a prop davant nostre la Place de la Concorde (diuen la segona plaça més gran de tota França!), amb l'inequívoc obelisc egipci que substitueix la funesta guillotina que presidí la plaça durant la Revolució Francesa. I just al costat ens acomodem en les còmodes cadires del deliciós jardí des Tuileries... mentre juguem amb els ànecs que es remullen a l'enorme bassin octogonal. És l'hora d'un confortable aperitiu...; avui, afortunadament, ni rastre del moviment reivindicatiu dels armilles grogues...

Creuem un altre arc, també de Triomphe però força més menut que el primogènit, que precedeix per fi l'emblemàtic museu de Louvre... les distàncies a París són realment llargues. No pretenem avui submergir-nos dins les preuades entranyes de les seves incomptables sales a la recerca de La Gioconda o la Venus de Milo... només passejarem pel pati central d'aquest museu nacional, al voltant de l'enorme (i polèmica) piràmide de vidre exterior.

Ens hem anat acostant, com qui no vol la cosa, al jardí Nelson Mandela, o des Halles... on hem previst desplegar el nostre merescut pícnic... Aquest jardí és sensacional, enorme com pràcticament tot a París, amb molt terreny lliure per als nens i àrees infantils molt curioses i originals. Mentre Martí i Arnau juguen, nosaltres descansem... endevinant un llarg i tediós retorn nocturn a casa amb cotxe.

Amb la panxa satisfeta i l'ànima reconfortada redrecem el pas novament cap al riu Sena per a creuar l'històric Pont Neuf, caçant de reüll les autèntiques fonts Wallace (com les que tenim per Barcelona!), i endinsant-nos a l'illa de la Cité. Ens trobem en el cor i cuna de París, point zéro des routes de France, ben enmig del riu, a pocs metres de l'emblemàtica catedral de París... tristament abatuda en dol el passat mes d'abril. Només podem contemplar la seva façana des d'un racó allunyat. Percebo el dolor i abatiment de la resta de visitants i curiosos...: ha cremat en despietades flames, preguem perquè reneixi resplandent d'entre les cendres.

Encara aprofitem per rondar l'animat barri de Le Marais, molt animat i bulliciós, ple d'establiments moderns i cosmopolites, transgressors i alternatius... fins a ensopegar amb l'inigualable Museu Nacional d'Art Modern Georges Pompidou. L'original estructura vanguardista, que mostra acolorides canonades i conductes, i sorprenents xemeneies de ventilació que emergeixen del subsòl, deixa ben sorpresos als nostres petits exploradors!

París enamora, té un encant únic, per la seva monumental arquitectura i la seva rellevant història, per la seva llum resplendent i pel seu romanticisme. En aquesta visita exprés a París no hi haurà temps ni forces per a explorar el turístic Quartier Latin ni el pintoresc i bohemi barri de Montmartre... Només hem descobert a Martí i Arnau unes prometedores pinzellades d'una ciutat espectacular que segur repetirem en el futur... teniu molts deures pendents. Ens refugiem finalment al metro per a retornar al nostre aparcament de Valmy-Liberté, on el cotxe ha reposat tot el dia per només tretze euros!, i repostem pel sopar en ruta a l'Auchan Supermarché.

Improvisem sobre la marxa, considerant descansar en algun hotel d'autopista o àrea de servei si la son o el cansament ho reclamen, però xerrant-xerrant i amb l'ajuda de generoses dosis de cafè i algunes aturadetes per a estirar les cames... a les quatre de la matinada hem arribat a casa!, enormement satisfets del nostre viatge i molt impacients de rendir-nos al confort del nostre merescudíssim llit. Demà (i demà passat, i l'altre, i l'altre...) repassarem fotos i reviurem plegats el somni fet realitat de Disneyland París!

DISNEYLAND PARIS (7) - Setembre 2019

Ho diem i ho repetim, tantes vegades com en parlem, ben convençuts: les atraccions són una deliciosa excusa, potser només l’espurna que encèn la màgia que s’estén per Disneyland París... L’autèntic embruix ens ha captivat passejant pel Parc, enmig d’una fabulosa ambientació, al·lucinant amb uns espectacles meravellosos, emocionant-nos amb les trobades amb personatges, i gaudint de les botigues i restaurants tematitzats... Per això encara dedicaré un últim post a un breu passeig pels restaurants que vam escollir d’entre l’extensa oferta que ofereix el Parc... La gentilesa i generositat de Ses Majestats d’Orient van incloure la mitja pensió a la nostra estada a Disneyland... per això hem hagut d’escollir (i reservar amb prou antelació!) els restaurants oportuns, segons les nostres preferències. I el primer de la llista ha estat... l’Agrabah Café!

Ben a prop de l’entrada a Adventureland descobrim una ambientació inspirada en els contes de les mil i una nits, on s’amaguen els passadissos amb diorames de Le Passage Enchanté d’Aladdin i el popular bufet d’Agrabah Café. En el laberint d’aquest antic basar àrab descobrim un meravellós restaurant d’estil marroquí i oriental... on recuperem energies amb una lliure degustació de shawarma, couscous, arròs, hummus, kebab, pollastre i xai amb espècies... Ens hem instal·lat en un dels exòtics salons, entre tapissos, cortines de seda i llànties de vidre de colors ben vius. Una experiència realment relaxant, acompanyada d’una oportuna música oriental de fons, que contrasta amb l’agitació i animació de l’exterior.

I els postres... uhmmm... delicioses pastes i dolços orientals farcits de pistatxo i mel: corns de gasela, macarrons motejats (estil girafa) i ratllats (a l’estil zebra), indesxifrables asabehs o beaajs, i glorioses creppes amb xocolata o pastissos de poma, pinyons, iogurt i panses.

La segona reserva se’n va al Parc Studios, concretament a l’essència francesa del bistró parisenc inspirat en el món del clàssic de Disney Ratatouille: Chez Rémy! Aquest restaurant amb servei de taula està en el miniland que Studios reserva al popular ratolí, a la plaça de Rémy. La tematització és exquisida, original, impecable.

Ens convertim, només entrar al menjador, en un rosegador intrèpid... enmig d’ampolles de xampany gegants i enormes pots de mermelada. Catxis, ens han assignat una taula massa arraconada pel meu gust, però igualment examinem a fons els detalls (a l’engròs!) de la sala principal, passejant entre l’ocurrent perspectiva que reconverteix coberts i plats en taules i taps de suro o xapes de xampany en seients. Una experiència única, i un postre exquisit: dolç de xocolata amb crema d’avellanes i un original missatge gastronòmic del xef Linguini. Extraordinari: ‘bon appétit!’

La sorpresa, amb majúscules, es descobreix al restaurant Plaza Gardens... L'esmorzar que hem reservat, un exquisit buffet americà, es converteix en una festa compartida amb fins a sis personatges Disney! El menjador d'estil victorià és molt elegant, malgrat l'esbalot de les famílies esperant el seu torn de fotos i signatures. No hi ha millor manera de començar el dia que abraçant en Mickey Mouse, un record inesborrable!

Tornem a Adventureland, perquè ens hem proposat endinsar-nos en l’exòtica llacuna tropical del restaurant Captain Jack’s. La gruta tenebrosa descobreix una illa pirata espectacular, amb una sorprenent taberna marinera amb vistes a l’atracció Pirates of the Caribbean. Sota la llum de les torxes i una ambientació nocturna tropical, ens relaxem en aquesta original vetllada, malgrat els rigorosos controls d’admissió de nens petits per part del temible Jack Sparrow. Un altre dinar-espectacle ben emocionant...

Insistim encara a Adventureland per a delectar-nos en el restaurant més oportú, tractant-se de la temporada de Le Roi Lion a Disneyland: Hakuna Matata! Martí i Arnau es decanten pel saló d’ambientació africana Terrasse Timon, amb parets de fang i sostre de palla. La resta de detalls Disney ens traslladen a un safari per la sabana on descobrim als populars Simba, Mufasa, Scar, Rafiki...

Hem deixat escapar en l’agitació logística horària les especialitats italianes i l’ambient tranquil i romàntic de la pizzeria inspirada en el clàssic Lady and the Tramp: Bella Notte. Per contra, hem aterrat improvisadament dins del dirigible futurista del Café Hyperion, el restaurant de menjar ràpid més gran de tot el Parc, que descobrim a la plaça d’Orbitron, i que ofereix contínuament curts animats en una pantalla gegant d’alta tecnologia. A Main Street hem explorat de rebot els hot-dogs gegants del reconegut Casey’s Corner, una simpàtica cafeteria inspirada en el món del beisbol i, al Disney Village hem descobert (i repetit!) les delícies de l’Earl of Sandwitch (veí del damnificat Rainforest Café), autèntic paradís amb vistes al llac perfecte pels amants dels saborosos i originals sandwitchs acabats de fer...

Serveixi de comiat de Disney la nostra ximpleria final... per si no estem prou rebentats, just abans d'escapar-nos a dormir als afores de París ens llancem a un bany reconstituent a la piscina del nostre hotel Sequoia. Espremem tota la rauxa lliscant pel sinuós tobogan i remullant-nos gustosament, i alguns considerant i prometent que per descomptat tornarem en el futur a Disneyland!

DISNEYLAND PARIS (6) - Setembre 2019

Embruix i ressaca Disney... sembla que fos abans d’ahir i ja han passat dos mesos. En la melangia d’una experiència fantàstica encara ressalten més els records inoblidables del nostre viatge a Disneyland. Les atraccions només són el deliciós acompanyament d’una ambientació exquisida, on els espectacles són autèntiques delícies imperdibles, i on les trobades amb personatges han conquistat els nostres cors.

Vam estrenar-nos amb els ‘rencontrez’ fortuïtament el primer dia, encara descobrint Main Street, completament fascinats per l’hipnòtic Castell que s’aixeca al centre del Parc. Aquell matí ens vam despertar en un confortable IBIS a vint quilòmetres de Disneyland... vam fer el registre al magnífic Hotel Sequoia, vam comprar el Photopass que compartiríem amb dues famílies més, vam creuar els controls de seguretat d’accés al Parc, i per fi travessar un Disney Village encara adormissat... per a estrenar els nostres Magic Pass i endinsar-nos en la màgia per primera vegada, i atrapar molt a prop de Central Plaza l’afable Winnie the Pooh. Un matí molt intens, i una trobada meravellosa on el popular osset ens va dedicar tot el seu afecte i un munt de mostres d’estima.

I després d’en Winnie n’hem afegit molts més... malgrat l’ànsia d’atraccions del Parc ens ho eclipsava d’inici, injustament. Les trobades amb personatges poden semblar a priori una incomprensible pèrdua de temps, però l’enorme simpatia de cada actor, les seves divertides bromes i dolces atencions amb cada família compensen les cues que suportem. Per això, aprofitant l’impàs d’espera a la nostra reserva per dinar a l’Agrabah Café, saludarem a l’Aladdin i l’Esmeralda... i, després d’una altra cua davant Le Plage des Pirates, al capità Hook de Peter Pan que, en la seva insolència i malícia, fins m’amenaça amb el seu garfi...

Revisem a fons la ubicació i els horaris dels nostres personatges preferits, i acordem logística i oportunitats per a caçar-los. Així que de tornada al nostre Hotel creuem Main Street USA i en un dels accessos a Liberty Arcade atrapem un clàssic que no volem deixar escapar, la mascota d’en Mickey: el gos Pluto (atenció a la seva insòlita i peculiar mecànica de signatura dels llibres d’autògrafs).

El bon humor i la gustosa parsimònia en cada visita es repeteix i s’agraeix en cada personatge; també amb el Goofy (per aquí en diuen Dingo) que ens rep a la Place des Fréres Lumiére d’Studios i la simpàtica Daisy que té el seu espai a la Place de Rémy.

De la nostra lluita per aconseguir l’exclusiva amb els protagonistes de Toy Story, recollim la generosa atenció del pistoler Woody, de la seva amiga Jessie i del treballós comandant interestelar Buzz Lightyear, que exigeix cita prèvia amb l’app Lineberty... ‘to infinity and beyond!’

L’opció d’esmorzar amb personatges que vam contractar es converteix en una fantàstica oportunitat per a saludar un munt de personatges en la placidesa i esplendor del menjador del restaurant Plaza Gardens. Sis personatges en total han anat circulant per les nombroses taules del menjador, amb l’ordre i la pausa de qui ho fa habitualment, aturant-se amb cada família, repartint abraçades, permetent fotos amb petits i grans, i signant gustosament els llibres d’autògrafs: el bromista Goofy (per segona vegada!), l’ase melancòlic Ígor (aquí li diuen Eeyore)- el tigre taronja Tigger-i l’inquiet conill Rabbit de la factoria de Winnie, l’opulent Tio Gilito (aquí li diuen Scrooge), i l'honorable Mickey, com a capatàs de tot aquest tinglado.

Però la visita oficial, la que es mereix tot un pavelló a Fantasyland i una cua de tres quarts d'hora!, la reservem al mestre de cerimònies, a l'ull que to ho veu i supervisa, al comandant d'aquest univers màgic: Meet Mickey Mouse. Ens endinsem en l'epicentre operatiu fins al despatx del ratolí més popular d'arreu del món, on ens dedica una trobada exclusiva veritablement íntima, i compartim plegats bromes, abraçades i un munt de fotos. Han estat un parell o tres de minuts molt emocionants, un record inesborrable.

També hem tingut sorpreses: mentre dinàvem en les espectaculars grutes tropicals del restaurant Captain Jack's a Adventureland ha aparegut d'entre la foscor l'excèntric i carismàtic Jack Sparrow... tant divertit i temible com recordem. De veritat que ens recorda, i molt, a l'actor Johnny Depp...

El minut de glòria amb els entremaliats esquirols Chip i Chop (per allà en diuen Tic et Tac, i en anglès Chip'n Dale) ha sigut l'últim reclam del Martí, que fins s'ha vestit amb la seva samarreta per a homenatjar-los. Els ha encantat, a més, el peluix d'en Chip que duu el Martí... i han fet molta broma entre ells sobre a quin dels dos realment corresponia; una trobada realment divertida!

L'Arnau també es reserva encara el seu últim personatge, per això des de Barcelona l'acompanya la seva peluix Minnie de Pascua. En el passeig de comiat pel Parc Studios ens aturem a la Place de Rémy per a saludar a Minnie, que presumeix amb elegància un vestit d'inspiració parisenca. I amb ella s'acaben les delicioses trobades amb personatges, les signatures i les fotos. No hem pogut enxampar cap princesa Disney, ni tampoc l'Alícia, ni en Baloo, ni en Peter Pan, ni en Dark Vador... si bé ens lamentem de l'única falta greu al nostre full de serveis: l'ànec Donald, que s'ha escapat en l'últim instant... malgrat la nostra súplica insistent.