VACANCES D'ESTIU 2018 - 2a part... (7)

Sona el despertador en la nostra menuda càpsula del mòdul ‘espacial’ annex a la Cité de l’Espace... Esmorzem encara dins l’òrbita d’aquest macro parc temàtic centrat en la conquesta de l’espai, on reposa la colossal rèplica del coet Ariane 5, l’estació espacial Mir, un enorme planetari, i un munt d’activitats i exhibicions interactives al voltant de l’astronomia i els viatges espacials... Hem decidit renunciar a aquest immens (i espectacular!) parc divulgatiu per a no perdre l’oportunitat de donar un tomb per ‘les splendeurs de la ville rose’ de Toulouse... per això contraprogramem una visita menys ambiciosa però ben engrescadora al germà aeronàutic d’Aeroscopia, a l’extrem oposat de la ciutat.

Viurem una aventura apassionant: enlloc de perdre’ns en l’espai, passejarem entre avions llegendaris i repassarem la historia de l’aviació. I ho farem de la mà d’un geni obsessionat pels prodigis aeronàutics: Georges Remi, Hergé. L’exposició ‘Tintin et ses avions’ ressegueix tots els racons d’aquest hangar excepcional (de més de set mil metres quadrats!).

Descobrim l’interès d’Hergé per l’aviació amb un passeig per l’imaginari de Tintín i Milú... des de l’aeronau que apareix en l’aventura de ‘Tintín al país dels soviets’ fins al Boeing 747 de ‘Tintín i els pícaros’, rememorant tantíssims altres artefactes il·lustrats a ‘Vol 714 a Sidney’, o ‘El ceptre d’Ottokar’.

La febre aeronàutica s’escampa per tota Toulouse; just al costat d’Aeroscopia hi ha la fàbrica d’Airbus, on es fabriquen els impressionants Airbus A380. Des de la balconada on ens trobem anem repassant el gran mural històric de l’aviació, però el plat principal del museu s’exhibeix a peu de pista amb una extensíssima col·lecció d’avions històrics absolutament impressionants....ni rèpliques ni maquetes sinó avions reals, gegants de l’aire!

Atenció al repte afegit, un divertit joc per als més petits: trobar fins a vuit Milú’s amagats per les cabines de qualsevol dels avions... Ni caldria dir-ho: Martí i Arnau els han trobat tots!

És sorprenent i exclusiu poder accedir a l’interior d’un immens Súper Guppy, o embarcar en un Concorde autèntic, o descobrir un Airbus A300B... obert en canal per a mostrar tota la maquinària i cablejat que amaga sota el fusellatge.

Un museu únic, que també ens permet passejar entre helicòpters, avions militars, jets privats, o científics... i també entre plafons temàtics que repassen el funcionament dels avions, l’arqueologia aèria, el futur de l’aeronàutica... i delectar-se en simuladors de pilotatge, controlador i guies de pista.

Abans de marxar cap al centre històric de Toulouse encara ens entretindrem al jardí del Museu, on reposa l’artefacte icònic de les aventures de Tintín a ‘Objectiu: la Lluna’ i ‘Hem caminat damunt la Lluna’: l’emblemàtic coet atòmic blanc i vermell!

Ha arribat l’hora de tornar a tocar de peus a terra, endinsant-nos per fi a la capital francesa del sud (la quarta ciutat més gran de França!) per la gran esplanada de la plaça del Capitoli, autèntic cor de Toulouse! La Place du Capitole acull, a més de l’Ajuntament, un munt de terrasses i cafès (avui també un mercat dominical), i un deliciós lateral porxat amb sostres sorprenents.

Escapem del bullici de la plaça per la rue du Taur, una encantadora artèria comercial que evidencia el sobrenom de la ciutat: ‘ville rose’, per les nombroses construccions de maó de terracota que tenyeixen l’entramat urbà. Visitem la basílica gegantina de Saint-Sermin, declarada patrimoni de la Humanitat, joia de peregrinatge obligat en la ruta xacobea, i relaxem el passeig a la place estudiantil du Président Wilson on, vés per on, topem amb un oportuníssim carroussel.

Ens perdem de nou pels carrers estrets del casc antic per a descobrir l’església dominicana des Jacobins, de magnífiques vidrieres i nau colossal; espectacular! I per dinar, en aquest últim àpat de les vacances, resoldrem el deute pendent amb una visita a la veterana cadena de menjar americà Buffalo Grill.

Aprofitem l’agradable tarda assolellada per a delectar-nos amb un últim passeig pel marge del riu Garona, travessant-lo pel Pont Saint-Pierre i gaudint del pols dominical d’una ciutat molt amable i acollidora. Des d’aquí contemplem l’skyline més deliciós de la ciutat i ens entretenim a la Daurade (on avui es celebra la Fiesta Garona!) per a injectar-nos un cafè que temperi el llarg camí de tornada a Barcelona i recórrer, com a premi final, l’imprescindible Pont Neuf, el pont més antic i fotogènic de la ciutat.

Punt final a les nostres vacances d'estiu (segona part) d'enguany... un plaer en tots els sentits: França és un valor segur, i la regió del Perigord una descoberta fantàstica, oportunament familiar. Toulouse ha estat, de rebot, un convidat excepcional, una ciutat molt prometedora que ens ha deixat molt bon sabor de boca i que, tant de bo..., es mereix una altra visita més pausada.

VACANCES D'ESTIU 2018 - 2a part... (6)

‘És l’hora dels adéus...’, així que acomiadem amb tota satisfacció i honors l’immillorable ressort de Peneyrals: l’acollidor cottage Riviera Z2, i el seu fantàstic entorn natural, l’extraordinari espai d’oci aquàtic i infantil, i l’atenció d’un servei de tracte exquisit. Amb una barreja de profund desconsol i absoluta complaença, teclegem el codi associat a la nostra matrícula (ens l’hem après: 59438A) per a què ara ens obri (i tanqui darrera nostra) la barrera d’accés al càmping per ultimíssima vegada... ‘No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant; el cercle refarem i fins potser serà més gran’. No entonem un compungit ‘c’est fini’, encara no, perquè ens hem procurat un bonus espectacular al departament veí de Lot, en breu re-incursió al parc natural de Causses del Quercy, per on ja havíem tret el nas en la visita a Saint-Cirq-Lapopie del passat dilluns...

Avui estem decidits a viure una aventura subterrània increïble... a la popular ‘gouffre et rivière souterraine de Padirac’! L’afluència turística i les limitacions de la gruta ens han obligat a reservar hora de visita... ‘Ici commence la vrai merveille’: ens endinsem en l’avenc per unes escales de ferro (‘le grand escalier’). L’orifici des de l’interior és veritablement esfereïdor, la llum encara s’esforça inútilment en il·luminar l’enorme cavitat; abriguem-nos, perquè la temperatura aquí sota ronda els deu graus: ‘explorez, rêvez, découvrez’!

Resseguim la galeria, amb un àudio guia que activa explicacions automàticament, fins a l’embarcador on ens espera un insòlit passeig en barca (com si es tractés d’una gòndola veneciana) lliscant damunt la rivière Plane. Portem-nos bé, el passatge és fosc i estret, amb doble sentit de la marxa!, no voldria caure dins l’aigua (‘temperature de l’eau: 12ºC’). I encara ens endinsem una mica més enllà, novament a peu, fins al ‘Lac Supérieur’ i l’espectacular ‘Salle du Grand Dôme’. El periple de tornada ens sorprèn amb una foto de record (a l’estil Shambhala o Furius Baco), però no es mereix els deu euros que ens costaria... Una expedició impressionant, de més d’una hora resseguint el riu Padirac, vés per on afluent del nostre estimat Dordogne...

Transbordem fins l’exterior en tres ascensors... i allarguem el miratge subterrani en superfície, mentre Martí i Arnau s’entretenen a ‘l’aire de jeux’. Jo també m’ho pregunto repetidament, com l’explorador Alfred Martel: ‘Est-ce que nous ne rêvons pas?’ (¿No ho haurem somiat?). No hi ha millor trompada amb la convulsa realitat terrenal, que visitar (diuen) el segon lloc més visitat de França, després del Mont Saint Michel: el poble de Rocamadour, que ja ens hipnotitza des d’un privilegiat mirador al barri de l’Hospitalet.

Però abans d’explorar un altre prodigi que desafia la gravetat esculpit en un penya-segat, ens desviem al bosc dels micos: Foret des Singes! S’imposa, just entrar-hi, agafar forces amb un aperitiu que ens permeti alhora liquidar existències de luxe... com la peculiar ‘bière artisanale blonde aux noix’ de l’ecomuseu de la Nou de Castelnaud.

A l’entrada ens han ofert un grapadet de crispetes i algunes instruccions bàsiques sobre el comportament i l’actitud davant dels micos... Avancem per un circuit circular creuant un bosc de vint hectàrees, per on hi ha escampats fins a cent cinquanta macacos, que passegen lliurement a l’espera d’alguna crispeta dels visitants. Tot i l’aparent docilitat dels animals, i la presència de vigilants i cuidadors dins del parc, no podem tocar els micos, ni oferir-los amb la mà cap altre menjar, ni córrer ni cridar pel bosc... Encertem l’explicació d’un dels cuidadors sobre els costums, hàbits i curiositats dels macacos, i garantim una distància de seguretat en cada oferiment de crispetes... Ens meravellen les mirades i les hàbils manetes d’aquests primats tant juganers!

Abans de marxar, dinem a les taules de fusta enmig del bosc, fora del perímetre dels micos... i acompanyo la carmanyola de macarrons amb una esplèndida ‘bière atisanale Bio brune’ de la brasserie La Lutine del poble medieval de Limeuil, un altre ‘plus beaux village de France’ a la confluència dels rius Dordogne i Vézère. Mentrestant en Martí s’afanya a resoldre el ‘jeu de piste’ relacionat amb el parc...

Complementem aquesta divertida visita amb un ràpid cop d’ull a la Maison des Abeilles, un espai divulgatiu, amb exposició i degustació gratuïta!, al voltant de ‘l’univers fascinant des abeilles et de l’apiculture’.

Reservem tota la tarda a recórrer la falda del penya-segat per on s’enfila el poble de Rocamadour, i ho fem des del cim on reposa el castell construït a l’edat mitjana per a defensar els santuaris que es troben en un nivell intermig, on descendim en zig-zag pel ‘Chemin de la Croix’ resseguint les catorze estacions de la passió de Jesús.

El santuari, epicentre de peregrins de tots els països per a venerar la Verge Maria (en aparença negra... i molt petita!), el composen sis capelles repartides en una esplanada abarrotada de visitants i feligresos. Des d’aquí localitzem l’espasa Durandal de l’heroi nacional Roldan incrustada a la roca (¿serà veritat la llegenda?).

Baixem finalment la veneradíssima Escalier des Pélerins, dues-centes setze escales d’elevació espiritual (nosaltres en direcció contrària...), penediment i penitència en el decurs del Camí de Sant Jaume, fins a la rue de la Couronnerie... una renglera comercial plena de botigues de souvenirs, restaurants i gelateries. M’encanta el pòster ‘2 Chevaux evolution’, però gens el preu de les tarrines gelades... m’enamora la vertiginosa panoràmica del penya-segat i em tempta el formatge amb denominació Rocamadour, però em disgusten les aglomeracions turístiques... així que escapem amb cotxe a l’última aturada del dia: la capital del Llenguadoc, i també de la indústria aeroespacial europea, Toulouse!

Aquesta nit dormirem just davant de la rèplica del coet Ariane 5, una llançadora espacial impressionant, que s’exposa majestuós a la Cité de l’Espace de Toulouse i que vigilem des del nostre hotel. Pot ser una oportuna ocasió per a somiar amb missions i viatges en la immensitat de l’espai... i orbitar plàcidament en un merescut descans.