Repetim Fira: en sessió
dominical, de tarda i sense fills! Hi ha qui diu que segones parts mai són
bones, però en tot hi ha lloables excepcions, com en l’encert de Terminator II. Avui,
donades les circumstàncies, farem un pas endavant per a intercalar dins la ‘gamma
de seguretat’ d’ahir altres tonalitats més fosques i sospitoses, sense més
pretensions que gaudir de la cervesa artesana, tastant i valorant tantíssimes
referències i estils, amb plena curiositat, i en contacte directe amb el
mestres cervesers.
Per això, iniciem
l’expedició a l’estand dels alemanys Spiegelau, creadors del disseny d’un got
tan novedós i sorprenent com eficient per a beure IPA’s: les parets fines
mantenen la temperatura, l’obertura de la boca permet olorar la cervesa i
augmentar l’aroma, mentre que les curioses vores amb forma d’ona airegen la
cervesa i equilibren els sabors. Ni es tracta tot l’enginy d’una febre
comercial ni menys encara d’un caprici absurd… Els veïns belgues, amb un
ventall i bon gust inesgotable per la cervesa, fa anys que s’entossudeixen en
servir cada cervesa amb el got que ressalti i mantingui més i millor les seves
propietats (‘doctors té la Santa Mare Església’). Spiegelau ens han permès el
tast d’una IPA amb l’espectacular IPA Glass per a comparar-la amb un altre got
genèric i, sorpresa!, quasi semblen cerveses diferents.
I com m’encanta
ensopegar dues vegades amb el mateix benefici, em deixo hipnotitzar de nou per l’estand
de La Calavera, en particular per la misteriosa Medical stout servida en
barril. L’envàs original simula un medicament, amb les ocurrents advertències
dels seus efectes secundaris. D’espuma esplèndida, la cervesa és densa i
cremosa, negra i torrefacta. No hi ha metge que gosi contraindicar-la!
Black Lab ens
atrau. Mai hagués encertat que produeixen cervesa pròpia a la plaça Pau Vila de
Barcelona, compartint edifici amb el Museu d’Història de Catalunya! Vaja, que
ni és estrangera (si de cas els seus creadors: ell alemany i ella japonesa) ni
Lab fa referència al laboratori que procura els anàlisis pertinents de la
cervesa, sinó a la gosseta de raça labrador que distreu els mestres
cervesers (de nom: Lola). Provem la IPA Claudia, molt saborosa i tropical. Ens
hem quedat sorpresos i amb ganes de més, visitarem properament el brewpub del Moll de la Fusta!
Baladín, un
italians habituals per Barcelona, també han reservat enguany una carpa i
serveixen l’escassa representació de cervesa blanca de la Fira, juntament amb
La Segarreta catalana. Isaac, ara ja sabem a qui homenatja, és bastant albercoc
i menys cítric. Molt agradable i fàcil de beure. És el que jo denomino
excel·lent cervesa de transició. Baladín: 'bevitore sacro'!
L’entorn convida,
cervesa artesana en mà, a acostar-se a la platja i deixar-se acariciar per la
brisa que sufoca els nombrosos banyistes. Des del passeig contemplem el
característic dibuix que Barcelona mostra als visitants i la llarga platja
guanyada al mar; tot un luxe!
La Fira compta
enguany amb l’associació britànica de cervesers independents (SIBA) com a
col·laboradora. La SIBA ens acosta diversos productors; un d’ells és Oaklam
Ales, que comparteix la Green Devil IPA com a guanyadora dels premis ‘World
Champion Cask Beer 2015’ amb l’afició catalana. Força llupolada i potent: ‘devilishly
good beer’.
També repetim amb
Guineu, tot i canviant de registre radicalment: l’american pale ale d’ahir
deixa pas a la russian imperial stout Vanilla Black Velvet. Una complexa i
intensa cervesa, bastant espumosa i de sensació alcohòlica ben camuflada.
El cartutx de
tancament prové de Vitoria-Gasteiz. Falken Brewing ofereix una red ale que
perseguim fa estona. L’etiqueta justifica la cervesa 1up com a premi merescut
un cop desafiat l’enemic de l’última pantalla del videojoc: ‘sólo machaca los
botones buscando ese combo que tumbe al malo’. Acceptem el desafiament i
afrontem els darrers glops d’aquest recomfortant enfrontament amb la Fira de
cervesa artesana del Poblenou. Ni el resultat sabem, perquè aquí no es guanya
ni es perd, simplement es gaudeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada