La Fira anual delPoblenou, en només quatre oportunitats, s'ha posat a la
butxaca al públic més exigent. Juga al seu favor, a banda del divers i extens
repertori convidat, un maridatge impecable entre l'època canicular en què se'ns
brinda (potser la cervesa sigui l'antídot perfecte davant l'asfíxia
insuportable d'un juliol prometedor) i una
ubicació oportuníssima i immillorable al Parc del Poblenou, just als peus d'una
presumida rambla i a dues passes de la temptadora platja de la Mar Bella.
4 de juliol de 2015
Inauguració de la Fira en sessió familiar,
matinal i de continència obligada. L'aproximació pels carrers de Castanys, Pons
i Subirà, Marià Aguiló i l'Amistat ens mostren la cara més veïnal del barri,
que transita amb orgull i serenitat per les nombroses botigues de barri, en
contrast amb la clientela forània que persegueix la concorreguda rambla del
Poblenou.
L'estrena la reservem als argentonins Biir que, tot i el joc de paraules que bateja la cervesera,
s'inspiren (només cal veure el logotip) en la moderna i cosmopolita ciutat de
Barcelona. La serenitat de la seva lleugera pilsner ens dóna la benvinguda i
ens incita a submergir-nos en altres carpes locals infalibles.
Una de les cerveseres de visita inexcusable és
La Calavera. Aquests traficants ripollencs de cervesa artesana ens acosten una
IPA tan deliciosa com insolent, quan detectem la caricatura d'Alícia Sánchez
Camacho a l'etiqueta d''Alice the dog' (amb la variant belgian ale,
intolerable, d''Alice the fox').
Si la meva atenció i curiositat s'entreté
amb l'inusual i encantador disseny del got de la Fira, la music box dels
Guineu, d'amplificador i volum generós, ha atrapat l'atenció i el ritme tant
d'en Martí com de n'Arnau, i competeix amb la música en viu de l'escenari
principal.
Sufoquem l'excitació desbordant de Martí i Arnau amb
una breu incursió a l'àrea de joc infantil, dins del propi Parc, a tocar de les
carpes cerveseres. La Lluïsa, aprofitant l’ocasió, s'ha escapolit a l'empara i
suggerència dels mestres irreverents de Brewdog, tant de moda, que li han
endossat una creació suau a base de coco i gingebre.
La reverència absoluta se la mereixen els
danesos de Mikkeller, de naturalesa experimental, innovadora i juganera. Tanta
generositat i complaença carreguen des de Copenhagen que ens han servit una IPA
i ens han permés un tast admirable de dues infusions més contingudes en barril:
una pale ale impronunciable (K:rlek) i una làmbica de fermentació espontània
magníficament salvatge. Ho diuen ells, i tenen part de raó: ‘Mikkeller or die!’
Viatgem cap a Anglaterra! Bexar County,
provinents de Peterborough, ens ofereix creacions genuïnament angleses servides
des de curiosos palés de fusta. Reclamen silenci, la X de Bexar ho exigeix,
perquè les cerveses parlin per elles mateixes. Si bé ens cedeixen un racó del
seu fortí, amb la complicitat de la cervesera de Manchester Alphabet, per a la
lliure creació expressiva, que Martí aprofita amb gust, com tants altres
artistes procervesers ja ho han fet abans.
L’última copa ens serveix per tornar a casa, literalment. Ens traslladem fins a les Valls de Torruella, properes a Súria, per a deixar-nos captivar per un dels beuratges més alavats de la cervesera Guineu: l’american pale ale Riner. Amb una graduació mínima, ressalta per l’aroma floral. Molt lleugera i refrescant.
És hora de tornar a casa, dinar i descansar,
malgrat no tots respectaran aquest ordre i preferiran tancar els ulls abans que
obrir la boqueta.
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada