Itàlia té un llegat i un atractiu inqüestionable... ocupant el quart lloc mundial a nivell de número de turistes a l’any. Una visita exhaustiva als principals focus d’interès del país ens ocuparia unes quantes setmanes, si bé des de Milà podríem fer un passeig exclusiu en només uns minuts de diferència per l’esplendor de la ciutat de Roma i l’encant de Venècia. Pot semblar una ocurrència complicada, certament pretensiosa, però un traç adequat per Milà ens permet resoldre enginyosament la peripècia.
¿On millor es pot iniciar el recorregut que als peus d’una escultura que li reconeix a Milà la capitalitat de la moda? La Piazzale Cardona està literalment cosida per una agulla multicolor gegant que ha traspassat l’asfalt. El nus que garanteix el sargit es troba a l’altre extrem de la plaça, completant una curiosa i divertida creació artística en dues parts.
Per fer el salt cap a Roma haurem d’acostar-nos fins al Corso di Porta Ticinese, quasi fins a les portes del plàcid Parc de les Basíliques. Allà, arrenglerades davant de l’església de San Lorenzo Maggiore, ens sorprendran setze columnes de marbre del segle II d.C, que certifiquen la remota època en què Milà fou la capital romana.
En l’actualitat, la plaça que acompanya a les columnes serveixen de punt de trobada juvenil, sempre tan disposada a perdre’s en un aperitiu en algun dels locals propers o a prestar-se a la pràctica del ‘botellón’. Nosaltres hi hem anat de matí, i ni rastre de moguda alcohòlica ni indicis d’ambient de festa... Tot i que les columnes han quedat ben petrificades, potser pel que presencien cada nit, la nostra visita matinal ha resultat ben pacífica... tot i que pressentim moguda nocturna a la zona dels canals...
I és que Milà es reserva un encantador barri al més pur estil venecià. Navigli, com es coneix la popular zona, fou el principal port fluvial d’Itàlia a finals del segle XIX. Aquell testimoni encara és viu, més enllà de la Dàrsena (dissenyada pel geni Leonardo da Vinci), amb els dos canals supervivents: el Naviglio Grande i el Naviglio Pavese.
De dia, als seus marges, s’hi desplega un mercat de carrer interminable saturat de roba, antiguitats i inimaginables andròmines. A estones, les tanques d’adequació d’algun tram del canal serveixen per a criticar l’eufòria i malbaratament de les arques públiques en favor d’un esdeveniment immediat que ara per ara té eclipsada mitja ciutat: l’Expo de Milà.
De nit l’escenari canvia radicalment. Venècia (entengui’s el Navigli milanès) estén totes les terrasses oferint una oferta gastronòmica molt diversa i atractiva, on s’alternen gratíssimes sorpreses.
La primera és una meravellosa cerveseria amb irresistible barra de birrificio artigianale. A més oferta, més mal de caps a l’hora d’escollir... així que acabo rifant la sort a la deliciosa IPA Krakatoa de la microcervesera Retorto de Piacenza.
La segona és una singular vineria amb degustació per copa, directe dels barrils d’alumini d’emmagatzematge; una magnífica oportunitat per al tast de vins regionals.
I com tot no serà beure, que l’estómac reclama consistència..., recalem en una atapeïda pizzeria on degustem la verace napoletana, absolutament sublim. Encara podríem pair la generosa ingesta en qualsevol dels disco-pubs que complementen la vida nocturna de la zona.
No obstant, finalitzada aquesta ruta express ‘tres en una’ (Milà-Roma-Venècia), els nostres cossos demanen repòs i descans... i, com estem de vacances, els complaurem.
