D'AMSTERDAM a CAMBRILS...

Records antics, o recents, segons la perspectiva que es prengui... Instants allunyats, i tant propers alhora, només depèn d’on dibuixem l’horitzó...: Amsterdam (estiu del 2009), i Cambrils (estiu del 2016). El temps passa, però el que vivim ens ho quedem per sempre...

‘I amsterdam’: enginyós eslògan de benvinguda a la plaça Museumplein, davant l'emblemàtic Rijksmuseum...

...i salutació en idèntica tipografia plantada al passeig marítim de la ciutat de Cambrils, davant del Port.

 

Hi canvia l'escenari,...i els actors...

SANT JORDI AL PREPIRINEU - abril 2016

Sota la imponent cinglera de Busa, amb un peu als recòndits boscos solsonencs i amb l'altre als paratges més inhòspits i frondosos del Berguedà, s'aixeca la Rectoria de La Selva. Aïllada, fins diria en terra de ningú, si no fos per la captació garantida d’esplais, famílies i grups escolars per part de la Xarxa d’Albergs de Catalunya.

Tot i l’extenuant periple als confins rurals de la comarca, a més de mil metres d’altitud, l’escenari prepirinenc és meravellós: les Serres del Port del Comte i  dels Rasos de Peguera en primer terme, i el Parc Natural del Cadí en segon.

A Solsona li dediquem el matinal de la diada de Sant Jordi. Traspassem al nucli antic emmurallat pel Portal del Pont, des d’on ja destaca la Catedral gòtica de la Mare de Déu del Claustre (no és la Notre-Dame de París, però ens han encantat les gàrgoles de la façana).

Deixem enrere l’encís de la deliciosa font central de la plaça del Palau Episcopal, i l’anomenat Quarto dels Gegants (on, per un euro, podrem il·luminar l’habitació dels protagonistes folklòrics de Solsona), per a endinsar-nos a la plaça Major porxada, punt neuràlgic de les clàssiques parades de llibres i roses. Triem i remenem, amb música de fons i vermut de tancament (amb una Mahou Maestra torrada amb doble llúpol inèdita i sorprenent).

Per la tarda hem apostat fort, a risc d’un probable xàfec: excursió a la ‘presó de Busa’, una talaia natural només accessible a través d’un pont de ferro a més de cent metres d’altura. Avortem l’intent en arribar al mirador del Capolat, des d’on la panoràmica de la vall de Lord i del Pantà de la Llosa del Cavall (i dels amenaçadors llamps i trons) són espectaculars. Ocasió perduda, no hi ha presó (absolució general...) si bé el seny i la prudència ens han estalviat una intensa calamarsa...

Al mal temps bona cara, i cervesa artesana! La pluja amaina, fins surt el Sol; sí, hi haurà joc de nit! Hi haurà amagatalls i pistes a l’entrada de l’ermita de Sant Climent, al camp de futbol, a la zona d’acampada o dins la cabana de fusta... però el més suggerent i colpidor serà el simpàtic croac-croac de la bassa dels gripaus, quan ens hi acostem silenciosament i a les fosques.

La jornada dominical, de previsió meteorològica molt més benigne, ens duu fins (poca broma!) al ‘balcó de Catalunya’: al Santuari de Santa Maria de Queralt. La ubicació a 1200 metres, damunt Berga, és excepcional: podem distingir clarament des del massís de Montserrat fins al Turó de l'Home del Montseny!

A més de l'església de la Mare de Déu de Queralt, ressalta dalt d'una roca l'oratori de La Cova on segons la llegenda fou trobada. Tot i lluny de la cobdícia i pretensions de la Santa Muntanya de Montserrat, no hi falten la botiga ni el restaurant... tampoc un petit funicular inclinat de pagament.  

No obstant, el singular Pati dels Castanyers s'ha endut quasi totes les atencions i simpaties. En un plafó s'enumeren i ubiquen els trenta-un arbres plantats en aquest fantàstic replà, entre freixes, til·lers, alzines, castanyers, lledoners, moixeres i plataners. En Martí els ha repassat tots, un per un... i certifico que no hi falta cap.

Un cap de setmana meravellós, per racons oblidats o desconeguts, malgrat a estones passat per aigua... Hi deixem deures pendents, d'aquells que insistiran amb perseverança que val la pena repetir per aquí en un futur, ni que sigui per a retrobar-nos amb els nous amics que hem fet: orenetes, gripaus, caragols i centpeus.

FONTS WALLACE

Certament, ens creuem diàriament amb elements urbans que, tot i el seu encant o singularitat, passen desapercebuts. Els curiosos i tafaners, quan els hi posem l’ull, procurem anar al fons del ‘què’ i del ‘per què’. La curiositat no matarà al ‘gat’ (com diu el refrany) sinó que li permetrà nous horitzons, perquè neix d’una actitud oberta i predisposada a estirar d’un fil... amb el risc de no trobar recompensa però també amb la possibilitat de conèixer i aprendre apassionants històries, que potser li permetran estirar altres fils...

Darrerament he trobat un fil que connecta París amb Barcelona, i que m’ha conduït fins a la concorreguda cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via. L’street view de google maps em permet caçar l’indret exacte, per on tantes vegades hem passat...

Molt bé, oblidem-nos de la línia blava (no verda com a París) que ressegueix els quaranta-dos quilòmetres de la Marató de Barcelona en el seu oportú gir cap a la ruta Gaudí, per a centrar-nos amb la font que resisteix inalterable al menyspreu dels vianants davant l’actual cinema multisala Comèdia.

No és una font convencional, té un valor ornamental i decoratiu distintiu. Es coneixen popularment com a 'fonts Wallace' i només sobreviuen tres a Barcelona.

El multimilionari anglès Richard Wallace, abatut per les penúries per la manca d’aliments i aigua que patia París, on residia a finals del segle XIX, va donar més de cents fonts a la ciutat. Amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, sir Richard Wallace també va regalar-ne unes quantes a Barcelona...; un detall que li agraïm. 

A París s'han convertit en un símbol més de la ciutat, i en la nostra recent exploració ens hem creuat amb força exemplars. Una de les fonts parisenques ha posat gustosament per a nosaltres, davant la insòlita llibreria Shakespeare&Co., amb un fons fotogènic immillorable.

MONTMARTRE: 'le fabuleux destin...' (3)

Potser sigui el guió, o la música, o el tractament fotogràfic… Probablement l’actriu, Audrey Tatou, amb la seva mirada hipnòtica, el seu somriure suggerent, o la seva espontaneïtat tan ingènua com premeditada. Sens dubte els escenaris per on transcorre la història d’Amélie Poulain… Sigui com sigui, aquesta comèdia romàntica francesa ha rebut molt bona crítica i audiència, fins al punt de motivar rutes pels racons més representatius de la pel·lícula, la majoria al ja captivant barri parisenc de Montmartre.

Resoldré el meu entusiasme particular al mític Café des 2 Moulins, on treballava Amélie, autèntic santuari per a cinèfils. El local està ple de turistes, però ni rastre de la cambrera Gina o el client tenaç Joseph.

D’acord, evidències no en trobarem... però sí reconeixerem l’espai, fidel al cinematogràfic: l’estil i disposició de la barra, taules i cadires es manté. Han afegit a l’escenari alguns cartells i altres referències d’Amélie; també als lavabos!, on s’exposa el peculiar llum de nit ‘porquet amb paraigües’ i el divertit nan de jardí envoltat de selfies ‘polaroid’ per Turquia o Nova York dins d’una singular vitrina.

L’enigmàtica i surrealista personalitat d’Amélie perseguia petits plaers distintius, com el de trencar amb la cullera el sucre caramel·litzat de la saborosa crème brulée. El ritual m’obliga a demanar-ne una, i a comprovar-ne l’efecte, per a constatar alhora que es tracta de la nostra inconfusible crema catalana.

Canviem de pel·lícula, per un moment... i ens traslladem al París bohemi de principis del segle passat. Al Boulevard de Clichy, enmig del barri vermell de Pigalle, ressalta el famós cabaret Moulin Rouge, on Ewan McGregor i Nicole Kidman perseguien, en aquell musical vertiginós, un amor impossible.

Dediquem una insòlita aturada al forn Le Grenier á Pain, per a comprar una baguette... que no és qualsevol cosa, sinó la millor de l’any 2015, segons el jurat d’especialistes que promouen el ‘Grand Prix de la Meilleure Baguette’. L’excel·lència del pa és un bé molt preuat a París... Poca broma, perquè el guanyador d’aquest peculiar concurs proveirà, durant tot un any, el palau presidencial de l’Elisi. 

El barri de Montmartre també acull, en un romàntic jardí annex a la Place des Abbesses, un punt de trobada per als enamorats, on l’amor s’expandeix damunt un mur de rajoles blaves: ‘Le mur des je t’aime’. T’estimo, escrit en més de tres cents idiomes. N’advertim alguns, també el català, però no el menorquí... encara que això té fàcil solució!

Tornem a fer zàping cinematogràfic, per a recuperar el fil d’Amélie Poulain. L’estació d’Abbesses és una protagonista essencial del film, ja que permet l’encontre fortuït de dues ànimes bessones: Amélie i Nino.

La Basilique du Sacré-Coeur és el far del barri de Montmartre. Hi accedim amb l’històric funicular del 1900 per a estalviar-nos la inoportuna escalinata, en vigílies d’una Marató. Llàstima de Martí i Arnau, perquè en aquest preciós carroussel (on Amélie inicià el joc per a retornar l’àlbum de fotos a Nino) muntarien amb molt de gust.

D’acord, no són les millors vistes de París (no, des d’aquí no es veu la Torre Eiffel...), però igualment són impressionants. Ens convé no badar en excés: quan molts aprofiten els miradors i les escales per a la contemplació i el ‘botellón’, altres aprofiten les distraccions per a actuar sigil·losament...

L’epicentre de la bohèmia parisenca es troba en l’emblemàtica Place du Tertre, on es concentren nombrosos retratistes i pintors. No hi queda un pam lliure, quan hi afegim les terrasses dels bars i restaurants que assetgen la plaça. L’ambient és deliciós, i el preu de les consumicions inoblidable...

Rematem la nostra particular ruta Amélie davant la fruiteria ‘Au Marché de la Butte’. L’actual propietari encara manté la placa ‘Maison Collignon’ que es va penjar durant el rodatge damunt del famós local, on Amélie s’abastia de fruites i verdures. No he tingut ocasió d’enfonsar furtivament les mans dins del sac de llegums, com ella es delectava...

El llegir no ens ha de fer perdre l'escriure... així que convindrem una crêperie per a sopar. Brocéliande, amb el seu deliciós assortit de galettes i crepes bretonnes, és una tria perfecta! 'Bon appetit'!


Enllaç a:

PARÍS: l'excusa perfecta! (1)

'TOUT COMMENCE À PARIS?' - (2)