Certament, ens creuem diàriament amb elements urbans que,
tot i el seu encant o singularitat, passen desapercebuts. Els curiosos i
tafaners, quan els hi posem l’ull, procurem anar al fons del ‘què’ i del ‘per
què’. La curiositat no matarà al ‘gat’ (com diu el refrany) sinó que li permetrà
nous horitzons, perquè neix d’una actitud oberta i predisposada a estirar d’un
fil... amb el risc de no trobar recompensa però també amb la possibilitat de conèixer
i aprendre apassionants històries, que potser li permetran estirar altres fils...
Darrerament he trobat un fil que connecta París amb
Barcelona, i que m’ha conduït fins a la concorreguda cruïlla del passeig de
Gràcia amb la Gran Via. L’street view de google maps em permet caçar l’indret
exacte, per on tantes vegades hem passat...
Molt bé, oblidem-nos de la línia blava (no verda com a París)
que ressegueix els quaranta-dos quilòmetres de la Marató de Barcelona en el seu
oportú gir cap a la ruta Gaudí, per a centrar-nos amb la font que resisteix
inalterable al menyspreu dels vianants davant l’actual cinema multisala Comèdia.
No és una font convencional, té un valor ornamental i
decoratiu distintiu. Es coneixen popularment com a 'fonts Wallace' i només
sobreviuen tres a Barcelona.
El multimilionari anglès Richard Wallace, abatut
per les penúries per la manca d’aliments i aigua que patia París, on residia a
finals del segle XIX, va donar més de cents fonts a la ciutat. Amb motiu de l’Exposició
Universal de 1888, sir Richard Wallace també va regalar-ne unes quantes a
Barcelona...; un detall que li agraïm.
A París s'han convertit en un símbol més de la ciutat, i en la nostra recent exploració ens hem creuat amb força exemplars. Una de les fonts parisenques ha posat gustosament per a nosaltres, davant la insòlita llibreria Shakespeare&Co., amb un fons fotogènic immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada